21.06.2020 - 21:50
|
Actualització: 22.06.2020 - 11:33
La decisió del Tribunal Suprem espanyol de prohibir a les tres comunitats autònomes del país de comunicar-se en la llengua pròpia ha desfermat indignació. I una reacció simple però efectiva: la Generalitat Valenciana va desitjar ‘Bon dia!’ a Twitter a la Generalitat de Catalunya i al govern balear, que van respondre, i es va desencadenar una cascada de piulades que repetien la salutació com a reivindicació.
El debat suscitat ha tornat a posar sobre la taula la realitat dels Països Catalans, ara més que mai perquè una enquesta ha posat en relleu que gairebé la meitat de la població del Principat fins i tot ignora que valencians, catalans i mallorquins parlen la mateixa llengua. Per això us oferim deu preguntes bàsiques per a entendre la realitat del país.
1. Què són els Països Catalans?
Els Països Catalans són l’àrea nacional d’Europa que es reivindica a partir de l’existència de la llengua catalana. Els seus límits poden variar lleugerament segons les interpretacions d’allò que són: una nació, una cultura, un espai geogràfic, etcètera.
2. Quin territori abasten?
La frase ‘de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’ sol posar-se com a referència dels límits del país, però, novament, hi ha espais que en resten al marge i que hi ha gent que reivindica. Per sota de Guardamar, per exemple, hi ha la major part de la comarca del Baix Segura, amb Oriola de capital. A Oriola s’havia parlat el català fa segles i, de fet, hi ha un barri situat al nord de Guardamar on encara es parla. Per això molts valencians usen la definició ‘de Vinaròs a Oriola’ per referir-se al territori del país. També hi ha el cas molt discutible de l’Alguer, la ciutat de parla catalana a l’illa de Sardenya.
Generalment, però, s’entén que els Països Catalans són:
–El Principat de Catalunya, que tradicionalment inclou Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Normalment, però, el nom s’aplica a l’actual comunitat autònoma espanyola de Catalunya.
-La Catalunya del nord o Catalunya Nord, nom que es va començar a fer servir als anys seixanta del segle passat per imitació al País Basc, que se sol entendre com l’actual departament francès dels Pirineus Orientals, però que en propietat inclou tradicionalment també Puigcerdà i Ribes a l’extrem oriental, i exclou Banyuls i Cervera a l’extrem occidental.
–Les Valls d’Andorra són el primer estat independent català i s’han mantingut com a tal durant segles. Només durant el període entre el 1812 i el 1814, quan el Principat va passar a ser francès en compte d’espanyol, Andorra s’hi va incorporar.
–La Franja de Ponent. En realitat, la Franja de Ponent són les comarques més occidentals del Principat, que en van ser separades artificialment. No hi ha cap altra raó que en justifiqui l’existència separada. Durant el període napoleònic, en què el Principat va ser dos anys francès i dos anys un estat independent, Fraga, Mequinensa, Favara i Nonasp van ser reincorporades al Principat.
–El País Valencià. L’actual comunitat autònoma valenciana de l’administració espanyola és l’antic Regne de València, amb l’afegit de l’àrea de Requena, incorporada fa cent anys, i sense el Carxe, administrativament murcià i on encara es parla català, ni Cabdet, administrativament castellà i on la llengua s’ha perdut.
–Les Illes. Amb aquest nom s’identifica l’actual comunitat autònoma balear, administrativament espanyola, que inclou tant les illes Balears (Menorca i Mallorca) com les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera).
3. I l’Alguer?
L’Alguer és una ciutat de Sardenya on s’ha conservat la llengua catalana. La discussió sobre si els seus habitants, malgrat parlar català, són catalans o sards ve de lluny. A l’illa tothom es refereix als algueresos anomenant-los ‘catalans’, però, malgrat això, la majoria considera que els algueresos són una minoria nacional i lingüística catalana dins la nació sarda.
4. Catalunya forma part dels Països Catalans?
Aquesta és una de les discussions més absurdes. Hi ha gent que fa una distinció entre Catalunya i la resta dels Països Catalans que no té cap sentit. El concepte ‘Països Catalans’ ho abraça tot, també Catalunya. És absurd pensar en els Països Catalans com la zona de parla catalana fora del Principat.
5. Un país amb el nom en plural no és estrany?
Ho és. Tot i que no és un cas únic. Allò que popularment s’anomena Holanda en realitat es diu Països Baixos; i els Estats Units d’Amèrica i els Emirats Àrabs Units també tenen el nom en plural. ‘Països Catalans’ és una expressió relativament moderna per a nomenar una realitat que no tenia un nom fàcil amb una tradició establerta. Dir-ne ‘Catalunya’ de tot seria la solució més racional, però no té viabilitat. Per això ‘Països Catalans’ es va pensar com una solució provisional. La primera documentació de l’expressió és el 1876 en un llibre del valencià Benvingut Oliver, però no és fins als anys seixanta del segle XX que, sobretot gràcies a l’obra de Joan Fuster, l’expressió es va popularitzar i es va adoptar com a programa polític per una part del nacionalisme.
6. Els Països Catalans són una nació?
No hi ha cap definició concreta acceptada per tothom sobre què és una nació. Per això hi ha respostes diverses a aquesta pregunta. Per alguna gent els Països Catalans són la seva nació o projecte nacional. Per alguns altres són un territori lingüístic i cultural. I per alguns altres simplement no existeixen. També dins el país hi ha gent que identifica la seva nació no amb el conjunt sinó només amb una part: molta gent creu que la seva nació és només el Principat de Catalunya o el País Valencià.
7. Els Països Catalans són un estat?
No. Dins els Països Catalans hi ha un estat reconegut internacionalment, Andorra, i un territori, el Principat de Catalunya, que ha proclamat la independència però sense fer-la efectiva. Excepte Andorra, la resta del territori de moment se’l reparteixen ara mateix l’estat espanyol al sud de l’Albera i l’estat francès al nord. Històricament, però, les fronteres entre els estats espanyol i el francès s’han mogut, i per això durant una part del segle XIX la frontera entre Espanya i França era la frontera entre el País Valencià i el Principat.
8. Els Països Catalans han estat mai una unitat administrativa?
No. Com passa amb la majoria d’estats del món, que no han estat mai una unitat administrativa fins a esdevenir estats. Els Països Catalans durant l’època medieval i moderna van ser un conjunt d’estats independents entre ells, bàsicament l’actual Principat, el Regne de València i el Regne de Mallorques, que incorporava part de l’actual Catalunya Nord, però sota la sobirania del mateix rei. Per això la tradició confederal és tan poderosa i pràcticament tothom qui en defensa la constitució com una entitat independent ho fan amb la idea d’una federació o d’una confederació.
9. Quin sentit té reivindicar els Països Catalans?
I quin sentit té reivindicar el Principat o el País Valencià o l’illa de Menorca? Les realitats nacionals es reivindiquen sempre a partir del projecte de construir-les. Depèn, per tant, de quin àmbit es vol construir com a nació que es reivindica un espai. No es pot discutir, però, que els Països Catalans són una unitat d’agressió per a l’estat espanyol especialment, i que tenen una coherència semblant a la que ha portat més nacions europees a esdevenir estats. La reivindicació dels Països Catalans és, en qualsevol cas, impossible d’assimilar pels estats espanyol i francès, i això els converteix en una eina molt poderosa des del punt de vista nacional. És molt més estrany i poc trencador, de fet, identificar amb la possible república catalana la comunitat autònoma fins ara espanyola de Catalunya.
10. A tots els Països Catalans es parla català?
Depèn, una altra vegada, de l’àmbit que es vulgui aplicar, però en general hi ha dues zones que se solen incloure dins els Països Catalans que tradicionalment no parlen català. Al nord hi ha les comarques occitanes de la Vall d’Aran i la Fenolleda, i a l’oest del País Valencià hi ha vuit comarques castellanoparlants (l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans, el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés) i dues on una part de la comarca parla català i una altra, castellà (el Vinalopó i el Baix Segura).
