16.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 17.08.2017 - 07:32
Rafa Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, sortirà avui de la presó del Dueso, a la ciutat càntabra de Santoña, després d’haver-hi complert una pena de sis anys i mig. Ara fa gairebé vuit anys que el van detenir.
Igual que Arnaldo Otegi, va ser condemnat per haver impulsat la nova estratègia de l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat contra l’aeroport de Barajas, a Madrid. Tanmateix, Díez va obtenir un permís sota fiança, abans de la sentència condemnatòria, perquè pogués ocupar-se de la seva mare, que estava malalta. És per això que deixarà la cel·la un any més tard que no pas Otegi. La resta de condemnats en el cas –Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto–, amb penes no tan llargues, van sortir de la presó l’octubre del 2015.
La rebuda
S’han convocat tot un seguit d’actes per acollir Díez després de l’alliberament. ‘Tindrà la rebuda que es mereix’, diuen fonts del sindicat LAB, vinculat a l’esquerra independentista basca.
D’una banda, s’ha convocat tothom a concentrar-se davant la presó del Dueso per acompanyar Díez en el moment que en surti. D’una altra, a tres quarts de dotze, a Muskiz, es farà un acte en favor de la llibertat d’expressió i en defensa del retorn dels presos bascos. Finalment, l’acte més important serà a Lasarte a dos quarts de vuit del vespre.
Autorització de l’Audiència espanyola
L’Associació Dignitat i Justícia va presentar una petició a l’Audiència espanyola perquè suspengués l’acte del vespre a Lasarte. Consideraven que podia ser constitutiu d’enaltiment del terrorisme i justificació de delictes de terrorisme. Tanmateix, en la interlocutòria, el jutge de l’audiència Fernando Andreu va dir que no hi havia ‘constància’ que en els actes s’hi hagués de cometre cap delicte i va declinar de prohibir-los.
En canvi, la delegació del govern de Cantàbria sí que va prohibir els actes que s’havien previst per al moment de la sortida de la presó de Díez. En primer lloc, perquè la petició es va fer només amb sis dies d’antelació, i la legislació preveu que es faci entre trenta dies i deu dies abans. A més, es va emparar en un informe de la Guàrdia Civil que considerava desaconsellable l’autorització de l’acte ‘per raons de seguretat’.
Més informació:
L’autoritat forjada de Rafa Díez, l’home imprescindible per a Otegi