19.12.2015 - 02:00
A les últimes eleccions al parlament espanyol del 2011, els divuit diputats en joc al País Basc van quedar repartits així: sis per a l’esquerra independentista d’Amaiur, cinc per al Partit Nacionalista Basc (PNB), quatre per al Partit Socialista d’Euskadi (PSE) i tres per al PP. A Navarra, UPN (la marca del PP a la província) va obtenir dos diputats i Amaiur en va sumar un més, el mateix resultat que el PSN i Geroa Bai. Aquest escenari canviarà demà, sobretot per la irrupció d’una nova formació, Podem, que des de les europees del 2014 ha anat fent-se un lloc en el singular panorama electoral del sud d’Euskal Herria, i també pel manteniment de la tendència a la baixa del PP i el PSE, especialment al País Basc. Tot això, si més no, és el que insinuen les enquestes fetes durant la campanya, que auguren alhora un descens de la intenció de vot per a la coalició EH Bildu, que cedirà el lloc de primera força al PNB, ben consolidat al capdavant en tots els sondatges.
La caiguda de set diputats d’Amaiur a cinc (o quatre) de Bildu, com preveuen els sondatges, sembla assumida per l’esquerra independentista i té a veure d’una banda amb l’excepcional resultat de fa quatre anys: un mes després del cessament definitiu de l’activitat d’ETA va poder captar força suports més enllà de l’independentisme i va pescar en el ‘vot finish’ els últims escons de Guipúscoa i Biscaia. D’una altra banda, és evident que l’entrada amb força de Podem al paisatge polític basc, amb una campanya pràcticament idèntica a la d’EH Bildu (amb l’acostament de presoners polítics i la defensa del dret de decidir inclosos), pot esgarrapar vots de l’esquerra abertzale en unes eleccions en clau espanyola. Votar el ‘Bildu espanyol’, com alguns qualifiquen Podem al País Basc, és vist per un sector de l’electorat com una opció més útil que no la de Bildu, que no té cap encaix a Madrid i menys sense una agenda pròpia ara mateix a Euskal Herria, com sí que té Catalunya amb el procés sobiranista obert.
A Podem, que en les europees va obtenir millor resultat a Euskal Herria que no a l’estat i en les eleccions forals (amb una gran polarització entre el PNB i EH Bildu) es va acostar al 15% del vot pràcticament sense tenir candidats ni fer campanya, les enquestes li auguren ara una intenció pròxima al 20%, cosa que significaria entre tres i cinc escons i, per la part alta, quedar frec a frec amb l’esquerra abertzale. Però no sols de Bildu esgarrapa votants, la nova formació: la principal mina de vots, de fet, la troba en el perfil dels votants del PSE-EE i les noves generacions crescudes als seus feus tradicionals. Amb uns socialistes bascs en caiguda lliure elecció a elecció (els sondatges li donen la meitat del percentatge de vot de fa quatre anys, en una dinàmica quasi paral·lela a la del PSC), una proposta com la de Podem, d’unionisme en clau progressista i més amable, que respecta els bascs i no percebuda com a espanyolista, té un mercat potencial al País Basc.
Al costat del PSE, l’altre partit que en sortirà previsiblement més mal parat, del 20-D, és el PP, tocat a més per lluites intestines amb la marxa recent de la presidenta Arantza Quiroga. Les enquestes calculen que pot perdre la meitat del vot, una part del qual segurament passarà a Ciutadans, l’altra formació emergent en aquestes eleccions. Però, a diferència de les altres comunitats autònomes, a Euskadi és on menys suport pot obtenir. De fet, pocs sondatges atorguen escó a la formació d’Albert Rivera, que en el discurs de final de campanya a Bilbao va dir que no hi havia res més espanyol que ser de C’s al País Basc. A l’habitual rebuig de l’electorat basc a discursos polítics tan espanyolistes, en el cas de Ciutadans s’hi afegeix un altre handicap: el seu posicionament contra el concert basc. Ni el PP més agressiu no s’hi ha atrevit mai i, de fet, en la campanya els populars han mantingut una posició del tot foralista i favorable al concert econòmic.
En aquest sentit, una cosa curiosa pot passar a Navarra. UPN (la marca del PP navarresa) segurament mantindrà demà els dos escons del 2011, tot i rebre un nou càstic electoral que en certa mesura recollirà Ciutadans, que podria optar a un dels cinc escons en joc amb un discurs antiforal en el territori on la cultura foralista és més arrelada.
