05.06.2017 - 22:00
|
Actualització: 05.06.2017 - 22:41
L’acte del Palau de Congressos de fa tres setmanes havia de ser el final del Pacte Nacional pel Referèndum. L’òrgan que coordina Joan Ignasi Elena va presentar 500.000 signatures per a un referèndum acordat. Davant tot el sobiranisme, l’ex-diputat del PSC va fer una última crida al govern espanyol: ‘Amb aquest suport ens adrecem a l’Espanya democràtica perquè es rebel·li contra la por, i al govern espanyol perquè es tregui la bena dels ulls.’ Poc després, Rajoy ho enterrava tot davall el seu enèsim no.
L’independentisme semblava abocat a la via unilateral i hom preveia que del Pacte no se’n parlaria més. Tanmateix, la setmana passada el govern, després de reunir-se amb tots els partits sobiranistes (tret dels comuns), va decidir de convocar el Pacte avui, potser per última vegada. Precisament la setmana que s’anunciarà la data i la pregunta del referèndum. ‘El govern té la voluntat d’escoltar els diversos actors polítics i socials abans d’anunciar res’, va dir la portaveu Neus Munté.
La reunió es pot interpretar com un intent de seduir el Pacta cap a la via unilateral, però Elena ja va deixar-ho clar ahir: ‘Nosaltres hem acabat la feina.’ Ara –deia– pertoca als partits i a les institucions de ‘concretar el referèndum’. Segons el coordinador, el Pacte ha servit per a evidenciar la voluntat ciutadana de decidir el futur de Catalunya a les urnes.
En una entrevista a TV3, Elena va expressar que fins a l’últim dia hi haurà voluntat de diàleg. Va dir que era un ‘error esperpèntic’ l’escalada verbal del govern espanyol, que ha acusat diverses vegades l’independentisme de voler perpetrar un cop d’estat. ‘Confiem que sigui el pas previ a la trucada; no puc deixar d’esperar que un govern sigui responsable i atengui la trucada d’un país que vol votar’, va afegir.
Preservar el Pacte com a símbol d’unitat
Elena, malgrat insistir que la tasca del Pacte s’ha acabat, va proposar de preservar-lo com a símbol del ‘consens del catalanisme polític, que no es pot menystenir’. D’aquesta manera, podria servir com a element cohesionador en els moments que el sobiranisme es vegi tesat per les discrepàncies polítiques. ‘El Pacte és un patrimoni molt preuat’, va reblar.
Símbol o no, avui es decidirà quin paper farà durant aquests mesos vinents, que seran clau per a la gestació del referèndum. És possible que resti en un segon pla si finalment s’inhibeix quan es concretin els detalls de la consulta. Tanmateix, se’n pot descartar la dissolució, perquè això seria obrir un nou front amb els comuns.
L’espai que encapçalen Ada Colau i Xavier Domènech ha fet passos cap a l’opció unilateral, però no hi ha fet mai costat. Aquest cap de setmana, Catalunya en Comú va anunciar que faria una crida a la participació si el govern convocava un referèndum unilateral. De totes maneres, va avisar que la consulta no tindrà ‘potència i legitimitat’ si no ‘apel·la a grans majories, reconeixement internacional i garanties democràtiques’.
El pla del govern
El govern farà avui la reunió habitual del dimarts, en què s’acabarà d’esbossar l’estratègia final del referèndum. Però entre demà i divendres es convocarà una reunió extraordinària de l’executiu per anunciar tot seguit la data i la pregunta del referèndum. L’anunci arribarà després d’haver constatat que la via pactada no és possible, de manera que el govern emprendrà la via unilateral. Tanmateix, això no significa tancar la porta al diàleg. Hi haurà negociació, si Madrid ho vol, ‘fins a l’últim minut de la pròrroga’, segons que va dir Puigdemont.
Sobre la pregunta, només se sap que serà binària i per tant no tindrà forma d’arbre, com al 9-N. De totes maneres, el president ja va fer tres propostes, a tall d’exemple, en una entrevista a la cadena Aljazeera. Heus-les ací: ‘Vol que Catalunya sigui un estat independent?’; ‘Vol que Catalunya sigui una república independent?’; i ‘Vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya?’. Aquesta última fórmula introduïa la possibilitat d’una resposta positiva que impliqués quedar-se a l’estat espanyol, una opció que ha perdut força arran de la negativa de Rajoy a negociar el referèndum.
Pel que fa a la data, el govern es decanta per l’1 o el 8 d’octubre. Una altra opció és el 24 de setembre, però tres condicions la fan gairebé inviable. Coincideix amb la festa de la Mercè, la patrona de Barcelona; l’Onze de Setembre quedaria dins la campanya i l’unionisme podria acusar el govern de beneficiar-se de la diada nacional; i, finalment, obliga a fer la convocatòria del referèndum durant l’agost, període de vacances de la majoria de la població.
