El número dos de Fernández Díaz es renta les mans de l’operació Catalunya malgrat les proves

Francisco Martínez, ex-secretari d’Estat de seguretat i antic número dos de l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, ha negat en una entrevista a RAC1 l’existència de l’operació Catalunya malgrat que hi ha múltiples proves que es van utilitzar les eines de l’estat espanyol il·legítimament per desprestigiar dirigents independentistes: “Van ser els mitjans qui van fer servir aquest terme. No va existir res semblant a una operació Catalunya amb preparació, repartiment de rols i execució. Radicalment no.” Ha acceptat que van investigar dirigents independentistes catalans, però ha dit que sempre va ser a partir d’indicis, no per investigacions prospectives: “No em van informar mai ni em van posar sobre la taula cap investigació que no es basés en indicis de comissió de delictes.”

Martínez ha dit que en cap moment van voler utilitzar cap document amb coneixement que fos fals per perjudicar ningú, ni que la filtració de documents falsos, com el suposat compte corrent de Xavier Trias a Suïssa o d’Artur Mas i la família Pujol a Liechtenstein, fos volguda. “Les filtracions existeixen. Fan que els mitjans facin notícies, exclusives, i alhora causen un problema als qui han de vetllar perquè aquestes coses es facin públiques. Lamentablement, hi ha filtracions”, ha dit.

Ha acceptat que quan es va confirmar que el compte de Trias era fals no van ser prou diligents per reparar-ho. “Tenint en compte el mal reputacional a la persona afectada, el ministeri hauria d’haver donat les explicacions necessàries”, i ha afegit: “Tots els qui teníem responsabilitats, vist ara, hauríem d’haver estat més diligents i haver investigat amb més èmfasi.” Ho ha justificat així: “Quan s’és al capdavant d’un ministeri tan complicat com aquest, a vegades el dia a dia et sobrepassa o tens la prudència de no voler desvelar certes qüestions.”

Ha justificat la relació amb el comissari José Manuel Villarejo per la normalitat amb què operava dins del ministeri d’Interior. “Ja hi era quan vam arribar, i tenia fonts d’informació que posava a la disposició”, ha dit. A més, ha dit que donava credibilitat a la informació que li transmetia, “amb la credibilitat de qui sap que parla amb un comissari de policia”.

També ha negat les maniobres que van acabar esfondrant la Banca Privada d’Andorra en el marc de les pressions als seus dirigents perquè declaressin que la família Pujol hi portava diners il·legalment. “Puc dir amb tota claredat que no hi va haver cap operació per carregar-se cap banc, fins on tinc coneixement”, ha dit, i ha negat la capacitat del Ministeri d’Interior espanyol per fer caure cap banc.

Ara bé, ha acceptat: “Si és cert que després de tot plegat resulta que els motius de la intervenció que acorden les autoritats d’Andorra i les espanyoles —entre les quals no hi ha el ministeri d’Interior— no eren reals, entenc que es vulgui una reparació.”

Sobre l’operació Kitchen, que investiga si alts càrrecs del Ministeri d’Interior espanyol van destruir proves de la corrupció del PP, ha dit que en tota la instrucció no s’havia determinat quines serien aquestes proves, i ha explicat que ja no tenia relació amb Fernández Díaz, també encausat en el cas judicial: “Fa anys que no hi parlo. Vam tenir una coincidència molt desagradable en un encarament que va ordenar l’instructor. No li desitjo res de dolent, però fa temps que no hi tinc tracte.”