01.12.2020 - 21:50
|
Actualització: 02.12.2020 - 20:04
La vice-presidenta Mónica Oltra anunciava divendres, des de la taula de portaveu del Consell que confiava a reunir-se aquesta setmana amb el president Ximo Puig. Els gabinets de tots dos polítics van anunciar dilluns de matí que treballaven per a casar les agendes. A migdia van anunciar el dia i l’hora: la reunió serà avui, a les set del vespre al Palau de la Generalitat.
Una cimera per a calmar unes aigües molt remenades. Un embat que ve de lluny. Mar de fons que fa temps que rosega l’estabilitat del govern del Botànic.
Just una hora abans i en unes altres dependències, es reuneix la comissió de seguiment del pacte del Botànic II. En aquest cas amb la presència de la tercera branca del govern, que és Unides Podem.
L’origen de la desavinença
Fa setmanes, potser mesos, que les relacions entre els dos caps més visibles del Consell no són tan bones com han volgut aparentar. Hi ha qui marca el punt d’inflexió en l’inici de la pandèmia. I en pot ser la causa l’omnipresència de Ximo Puig, que ha volgut encapçalar tota la gestió. A la primavera passada, el president de la Generalitat compareixia en directe cada diumenge per televisió per a anunciar nous plans i noves mesures; anava a l’aeroport a rebre els avions que arribaven carregats de màscares i respiradors… En aquesta segona onada també és ell qui s’esforça a demostrar que és a la sala de màquines i compareix amb la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, quan s’ha de fer un anunci important.
Però hi ha qui encara va més enllà. Fins i tot, abans de les eleccions del 2019, quan el president va fer ús de les seues atribucions i va dissoldre les Corts de manera anticipada, sense consultar els socis. Compromís, Mónica Oltra, van interpretar aquesta decisió en clau electoral i la van atribuir a la intenció del cap del Consell d’agafar-los a contrapeu, sense els deures pre-electorals fets. Oltra va dir en aquell moment que la dissolució de les Corts era l’única decisió que el Consell no havia pres per unanimitat.
Les tres crisis del novembre, telegrafiades minut a minut
El 30 d’octubre, com cada divendres, la vice-presidenta va explicar els acords presos pel Consell. Després va deixar la taula i la paraula al conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, perquè explicàs el pressupost que el govern valencià acabava d’aprovar. Soler estava exultant: és el sisè pressupost aprovat consecutivament pel Botànic en temps i forma, va dir. Pressupost expansiu per a remuntar la crisi econòmica provocada per la crisi sanitària.
Únicament faltava el tràmit parlamentari. Però poques hores més tard, en ple cap de setmana, Mónica Oltra reclamava 21 milions d’euros que havien desaparegut dels seus comptes. Això va desencadenar una contesa administrativa que va durar dies i que féu que Oltra no anàs a les Corts a defensar el pressupost de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives el dia que tenia assenyalat en el calendari de sessions. El conflicte es va resoldre, però l’ambient entre PSPV i Compromís s’anava enrarint.
El 6 de novembre, quan feia poques hores que la Conselleria de Sanitat havia anunciat les noves mesures per a fer front a la segona onada de covid, Oltra les va considerar insuficients. A la taula de portaveu del Consell va posar en qüestió la dicotomia entre salut i economia. Sense salut no hi ha economia, va dir, alhora que demanava que es fixàs la mirada en què feien els territoris amb mesures molt més estrictes.
El mateix dia, encara, Oltra aprofitava el plató del programa A la ventura, d’À Punt per a insistir en l’esvoranc.
El 24 de novembre era un dia assenyalat en el calendari del president. En un acte solemne i amb convidats, Ximo Puig presentava l’anomenada “Estratègia Valenciana per a la Recuperació”. Hi van assistir consellers dels tres partits que formen el Botànic. La vice-presidenta, no. I no solament no hi va anar, sinó que, al seu compte personal de Twitter, va respondre una piulada feta per l’institucional de la Generalitat, dient que allò que havia presentat el president amb tota pompa i circumstància no era sinó un document de treball.
L’endemà, 25 de novembre, Puig i Oltra compartien acte i minuts de silenci per a commemorar el dia contra la violència masclista. A les portes de Palau, davant els mitjans, van evitar de mirar-se i, encara més, de parlar-se.
Els divendres
Un divendres darrere un altre, aquest mes de novembre, a la vice-presidenta li han demanat per aquestes desavinences entre els socis. “Es troba incòmoda?” “És complicada la convivència dins el Consell?” “Ha parlat amb el president?”… Les respostes han oscil·lat des de “diferència no és sinònim de divisió” a “diferència és tenir diferents mirades al servei d’un projecte comú”. Un dia també va dir: “No hi ha novetat respecte de la setmana passada.”
Fins que divendres passat ja va dir allò de “Espere tenir una reunió amb el president la setmana que ve.”
Més veus de la crisi
En l’escenificació de les discrepàncies hi ha hagut alguns actors secundaris que no han ajudat precisament a calmar les aigües. El síndic socialista a les Corts, Manolo Mata, va dir-hi la seua quan Oltra demanava més restriccions i la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, va encunyar a aquella frase tan dicotòmica: o aportar o apartar-se.
Va ser el punt culminant a partir del qual les direccions de tots dos partits van decidir que havien d’aplanar la corba dels desacords. Si més no, en públic.
Puig i Oltra
Aquests darrers dies, president i vice-presidenta han rebaixat el to. Puig ha assegurat que el pacte del Botànic no perilla de cap manera i que als governs de coalició, sempre hi ha discrepàncies. Oltra ha remarcat la importància de la comunicació i el diàleg per a la cogovernança.
Ximo Puig arriba a la reunió d’avui reforçat després del viatge a Barcelona, amb conferència al Cercle d’Economia per a explicar la via valenciana i reunió amb el vice-president català, Pere Aragonès, per a explorar de quina manera tots dos territoris poden fer un front comú contra la “aspiradora madrilenya”. Aquesta expressió de Puig comença a fer fortuna a tot l’estat espanyol.
A la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra continua lluitant contra les xifres que dia rere dia marquen un augment de les infeccions de covid en residències de gent gran i també un augment en la xifra de morts.
