29.07.2015 - 14:54
|
Actualització: 29.07.2015 - 20:18
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha entregat aquest migdia a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, l’informe de política lingüística corresponent al 2014. L’estudi indica que el 48% de la població en té un nivell alt en totes les habilitats lingüístiques –comprensió, parla, lectura i escriptura–. El conseller ha destacat que ‘la salut del català es manté’ i que continua sent ‘una llengua de cohesió i d’oportunitats’.
Entre les dades de l’informe, destaquen les relatives la implantació de la llengua, que reflecteixen que el 60,2% dels ciutadans nascuts a Catalunya i amb un dels dos progenitors també nadiu parla en català amb els seus fills. Pel que fa al coneixement del català, el 94,3% de la població de 15 anys i més entén el català i el 80,4% el sap parlar.
Vegeu altres dades destacades de l’informe:
— El 82,4% de la població de 15 anys i més sap llegir en català i el 60,4% el sap escriure.
— Gairebé el 68% del personal d’atenció al públic, comercials i encarregats sap parlar i escriure català.
— Unes 750.000 persones adopten el català tot i que tenen altres orígens lingüístics.
— El 27,5% dels nascuts a Catalunya amb els dos progenitors nascuts fora usa el català amb els fills.
— El 80 % de la població de la Vall d’Aran entén l’occità aranès.
— El personal d’atenció oral s’adapta a la llengua del client catalanoparlant en un 60%.
— El 51 % de la població inicia sempre o molt sovint les converses en català.
‘La salut del català es manté’
En aquest context, Mascarell ha destacat que el català continua creixent, la qualitat del coneixement s’enforteix i des del punt de vista de la llengua d’identificació també s’està enfortint. ‘S’ha passat una etapa molt dura amb diferents aspectes que s’han superat’. En aquest sentit, ha dit que ‘el català ha superat una fase que era complicada perquè hi ha hagut canvis demogràfics notables, tecnològics i atès que s’han fet polítiques estatals molt contràries’.
Ha ressaltat que la salut del català es manté ‘per la voluntat de la ciutadania que entén la llengua com un factor d’enriquiment que permet millorar la vida col·lectiva a través de la utilització del català. No només dels que en són d’origen, sinó els que han arribat’. Així mateix, ha considerat que les coses que han anat en bona direcció ‘tenen a veure amb les polítiques desplegades al llarg del temps i que han ajudat a corregir tendències i superar alguns nusos’.
També ha dit: ‘El català per desenvolupar-se ha de tenir els mateixos suports per part de l’estat que qualsevol altra llengua. Des de l’administració de Catalunya treballem a favor de la llegua i l’estat posa pals a les rodes’. Ha posat com exemple els problemes amb l’escola i amb alguns ministres fins el que ha passat a les Illes i al País Valencià. ‘Hem passat en cinc anys que passaran a la història i es qualificaran per les polítiques ofensives i ridícules de coses que han passat. Per sort algunes d’aquestes coses han desaparegut’, ha indicat. Mascarell ha afirmat que continuen ‘treballant en funció que una llengua com la catalana necessita un estat que li faci costat’.
Acord Nacional per a la Cultura
Per altra banda, Mascarell també ha lliurat el document de síntesi del grup de treball de l’Acord Nacional per a la Cultura acompanyat de la secretària general del departament, Pilar Pifarré. Un acord que es va anar treballant al Parlament però finalment no es va aprovar. Hi ha indicacions en el document, ha explicat, sobre la llengua, la governança cultural, sobre l’administració de la cultura, sobre els equipaments nacionals, el sistema bibliotecari, sobre els equipaments escènics, cinema, i el finançament i fiscalitat.
