El nou director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, vol revitalitzar la recepció i la imatge de l’artista

Marko Daniel ha presentat les línies generals del seu projecte al capdavant de la Fundació Joan Miró. Educat, polit, contundent també, però amb una gran cordialitat, elogiant la institució i la professionalitat de l’equip, ha estat clar en les prioritats que té per a dirigir la Fundació Miró de Barcelona. A partir del 2 de gener, prendrà el relleu de Rosa Maria Malet, que ha pilotat aquesta institució museística gairebé des del principi, ara fa quaranta anys.

Marko Daniel (Aquisgrà, Alemanya, 1964) prové de la Tate Modern de Londres, on havia exercit el càrrec de comissari de programes públics, una tasca en què s’aplicà a fons, perquè, encara que sembli difícil de creure, va articular més de 350 projectes públics anuals. Daniel coneix bé l’artista Joan Miró, i també la cultura catalana i internacional. En el vessant personal, la seva dona és gironina. En el professional, és expert en art contemporani xinès i català. La seva tesi doctoral escrutava la relació d’art i propaganda durant la guerra del 1936-39.

Davant la premsa, ha començat explicant el seu vincle amb la Fundació Miró: ‘La primera vegada que vaig visitar la Fundació Miró va ser el 1993 amb motiu de l’exposició del centenari del naixement de l’artista. Jo era a Barcelona treballant en la meva tesi doctoral. Aquella exposició em va significar una experiència molt emocionant, alhora que em va permetre una lectura intel·lectual. L’exposició havia comportat una recerca de gran altura.’

Aliment intel·lectual i emocional
I des d’aquest referent, Marko Daniel ja ha esbossat unes primeres prioritats de la seva gestió al capdavant de la Miró: ‘Va ser molt important aquella exposició, perquè contenia dos elements que considero fonamentals: l’aliment intel·lectual i l’aliment emocional. Perquè sóc del parer que les institucions museístiques necessiten estructurar programes que proveeixin aquestes dues qualitats.’

L’altra prioritat, sobre la qual ha insistit molt, es refereix als públics: ‘Tot i la diversitat de públics, la intenció és de fer descobrir coses noves al públic que ja coneix la fundació i mirar de captar un públic nou, que s’interessi pel que fem. I això té relació amb la funció social i cívica que ha de tenir un museu.”

El segon vincle que Daniel ha destacat de la seva trajectòria amb la Miró ha estat el treball de col·laboració que va establir amb l’exposició ‘L’escala de l’evasió’. ‘Aquesta relació es va esdevenir divuit anys després d’aquell primer contacte. Llavors jo ja formava part dels treballadors de la cultura. Aquella experiència em va permetre de relacionar-me amb l’equip de la fundació, molt professional, tant pel que fa als coneixements, com per l’actitud acollidora que transmeten, tant els professionals vinculats a les sales com els d’arxiu i magatzem. En aquest sentit, en el món de Miró no hi ha un lloc igual, però tampoc no es troba dins del món de la cultura. I jo crec que és l’esperit de Miró que inspira tot l’equip i el visitant de la Fundació Miró. Això és únic i té un gran valor.’

‘La Fundació Joan Miró és una institució imprescindible per als treballs de recerca sobre l’artista, no solament aquí sinó en relació amb la recerca internacional també. En aquest sentit, és molt important d’entendre que la Miró és un centre d’estudis d’art contemporani. Es va fundar amb aquest esperit, quan a Barcelona no n’hi havia cap més, i tot i que avui la ciutat acull més centres vinculats a l’art contemporani, la Fundació Miró no ha perdut aquest esperit, persisteix i es projecta cap al futur.’

Les exposicions temporals també les considera un eix fonamental, sempre lligades a l’esperit Miró, a aquesta sensibilitat hiperlocal que es projecta cap a l’àmbit global, de l’art i la cultura. En aquest sentit ha parlat de la voluntat de fer costat a l’art jove, l’art experimental i les noves generacions d’artistes.

Marko Daniel vol afavorir la recerca i per això considera que s’ha de treballar amb el fons i amb l’arxiu: ‘Tenim en aquests àmbits una riquesa que no s’utilitza tant com es podria. És en aquests espais on es veu la manera de pensar i treballar d’un artista. I és la manera com es mostra la importància de l’art en la nostra vida quotidiana.’

Captar nous públics
El nou director ha explicat la voluntat d’oferir noves lectures de l’obra de Miró, de com Miró pot inspirar les noves generacions de visitants: ‘Volem que els joves d’aquest país reconeguin Miró, no només com un artista conegut, sinó com un artista de referència pel seu pensament, que ens connecta amb la realitat que vivim avui. I això vol dir que tinc la voluntat de revitalitzar la recepció i la imatge de Joan Miró. Perquè potser es valora més a fora que no aquí.’

‘Nosaltres creiem que l’art és important per a tothom. Però aquesta importància de l’art no l’aconseguirem afirmant-la, sinó que l’hem de demostrar cada dia. I amb Miró en tenim una oportunitat esplèndida, perquè és un artista que va saber-se crear un món propi, però al mateix temps es va comprometre amb el seu context social i amb el seu temps. Aquest és un camí i una oportunitat que tenim per a reivindicar noves formes d’arribar als nous públics, explicant com Miró i l’art tenen importància per a tots.’

Per Daniel, una de les prioritats és captar nous públics. I per això vol definir una programació integrada i coherent, on tots els programes i actes vagin vinculats, els uneixi una temàtica i una visió estratègica i coherent. ‘La Miró ocupa un lloc important a Barcelona i al país. Vull que aquesta posició es fortifiqui. Perquè vull que visitar la fundació sigui un acte d’inspiració i ple d’expectatives positives, que el visitant sap que aconseguirà.’

‘Això té a veure amb una institució viva, amb la idea d’una exposició viva, perquè una exposició no s’acaba amb la inauguració. Hem de treballar amb la finalitat d’aconseguir motivacions i punts d’interès diversos a cada visita.’ I per aconseguir-ho, ha assegurat: ‘Treballaré amb un equip esplèndid i molt professional. Treballarem perquè la Fundació Miró sigui l’orgull de Barcelona i de Catalunya, i amb la voluntat que el visitant senti que la fundació els pertany d’una manera directa. I per això cal oferir experiències d’afecte i d’especulació intel·lectual per a tota mena de públic.’

Sobre les limitacions pressupostàries dels equipaments culturals del país, Daniel ha dit que és una situació difícil i que cal treballar conjuntament amb tot el sector. ‘Per això m’enfoco cap als públics, perquè hem de treballar sobre l’impacte que tenim en la societat. La cultura és la imatge que Catalunya projecta cap enfora. Catalunya seria inimaginable sense l’art ni la cultura. I els museus que treballem aquests artistes hem de ser conscients que per a molta gent d’arreu som el primer contacte i coneixement que tenen del país.’

Encara ha afegit: ‘Alhora, volem treballar d’una manera conscient a fi que l’oferta que donem mereixi una visita. Aquest és un eix fonamental també de la nostra existència i model econòmic.’ I ha acabat essent molt clar: ‘Vull atreure públics que ara no vénen a la fundació, i vull que els públics que ja vénen vinguin més sovint, perquè els oferim experiències de grandíssima qualitat. Vull que la gent no pugui deixar de passar per la Miró.’