El nou decret d’Educació concreta com el castellà pot ser d’ús curricular a les escoles

El Departament d’Educació ha posat en exposició pública el decret que regula la definició del règim lingüístic a les escoles, és a dir, el pes que hi han de tenir el català, el castellà, l’aranès i les altres llengües. Desplega els criteris fixats en la llei aprovada l’any passat per ERC, PSC, Junts i comuns segons els quals el català és la llengua normalment emprada com a vehicular i que el castellà pot ser “llengua d’ús curricular i educatiu per a alguns continguts específics, activitats educatives o recursos didàctics si així ho preveu el projecte lingüístic de centre”. Que això ho decidirà cada escola si decideix que el castellà hi ha de tenir més pes per a assegurar-ne el coneixement adequat, i tenint en compte “la situació sociolingüística general i, específicament, la del centre i el seu entorn.” A més, el decret diu que no es poden aplicar percentatges o proporcions en l’ús de les llengües, i deixa clar que el responsable legal dels projectes lingüístics és el departament. 

Aquest és un dels temes sobre els quals hi havia més inquietud en les direccions de les escoles, atesa la pressió judicial contra la immersió i les sentències que obliguen a aplicar un mínim del 25% de castellà. De sentències sobre casos particulars, només n’hi ha tres, i encara no se saben els centres afectats. I l’execució de la sentència genèrica del TSJC que obliga a fer-ho a tot Catalunya resta suspesa mentre el TC no es pronunciï sobre la constitucionalitat del nou marc legal aplicat l’any passat. 

Un marc legal que ara aquest decret desplega i que diu que han de ser els projectes lingüístics de cada centre els qui defineixin el pes del català i del castellà, sempre tenint en compte que el català és la llengua d’ús habitual i la vehicular però obrint una escletxa perquè el castellà hi tingui més pes, i que sigui la direcció de cada escola que ho decideixi. 

La consellera d’Educació, Anna Simó, ha dit que el decret servirà per a donar més seguretat jurídica als centres, perquè diu explícitament que els projectes lingüístics seran validats pel “departament competent en matèria d’educació, que n’assumeix la responsabilitat legal.” És a dir, l’aprovació del projecte lingüístic “correspon al consell escolar del centre, en el cas de les escoles públiques, o a la titularitat del centre, havent escoltat prèviament el consell escolar, en el cas dels centres de titularitat privada sostinguts amb fons públics”.

I a l’hora d’elaborar aquests projectes cal tenir present un seguit de criteris que detalla el decret, com ara “la situació sociolingüística general del centre i de l’entorn”, el grau d’exposició dels alumnes a les diferents llengües dins i fora del centre, els resultats acadèmics i la competència comunicativa en cada llengua, “els diversos usos lingüístics i les llengües curriculars implicades en les àrees o els àmbits en què s’organitzen els aprenentatges”, la quantitat d’alumnes nouvinguts i les seves necessitats educatives… I deixa clar que no s’hi poden establir percentatges.

El text és ara en període d’exposició pública i s’hi poden fer aportacions fins el 15 de setembre. La tramitació es pot allargar fins l’abril del 2024.