El nostre ‘jo’ microbià

Comencem a comprendre que la composició dels nostres microbis intestinals (on es troba la major part del microbioma) està estretament relacionada amb el nostre sistema immune. Per exemple, investigadors de distintes parts del món han identificat un conjunt de bacteris, l’anomenat «conjunt clostridial», vital per a la nostra salut. Parents llunyans de Clostridium difficile, un bacteri que causa fortes diarrees que poden esdevenir fatals, aquests microbis mantenen l’intestí lliure d’infeccions externes i interactuen amb el nostre sistema immune per evitar inflamacions i mantenir la barrera intestinal sana. A més, sembla que el nostre sistema immune «cultiva» aquests bacteris beneficiosos i, encara més sorprenent, que ells controlen el nostre propi sistema immune per, al seu torn, «cultivar-se» un ecosistema favorable. De fet, sospitem que l’ús indiscriminat d’antibiòtics i una dieta alta en sucres i greixos pot estar darrere de canvis dràstics en la nostra microbiota intestinal que, en última instància, provocarien un sistema immune excessivament reactiu i explicarien l’alta incidència de les al·lèrgies i malalties autoimmunes que assoten les societats modernes més desenvolupades.

A més de ser vital per a la nostra salut intestinal, la microbiota intestinal sembla capaç de comunicar-se amb el nostre cervell. Tant indirectament, per mitjà de metabòlits que interaccionen amb el nostre sistema immune, com directament, per mitjà de substàncies neuroactives que inclouen neurotransmissors i metabòlits que actuen directament sobre el cervell. En ratolins, per exemple, sabem que provocar una disrupció en el microbioma pot alterar distintes funcions cerebrals, un fet que sembla que pot impedir el reconeixement individual i causar ansietat i comportaments que s’assemblen a la depressió i l’autisme. Més sorprenent encara, molts d’aquests efectes desapareixen quan es recolonitza l’intestí d’aquests ratolins amb certs bacteris o conjunts de bacteris beneficiosos. La frase «pensar amb l’intestí» està començant a adquirir un significat radicalment nou.

La història d’aquesta relació només té sentit a la llum de l’evolució. Hem passat centenars de milions d’anys coexistint amb el nostre microbioma, adaptant-nos els uns als altres i, junts, a l’ambient en què vivim. Estudis recents amb els hadza de Tanzània, tribus de caçadors-recol·lectors que habiten la vall del Rift des de fa mil·lennis, indiquen que la seua microbiota és molt més diversa que la nostra. Aquesta, a més, és capaç de digerir un ampli ventall d’aliments i de suportar la presència quasi perpètua de distints paràsits i patògens intestinals, la qual cosa ens propor­ciona una idea de l’adaptabilitat i importància del nostre microbioma. L’evolució ha lligat els nostres destins als dels «nostres» microbis més estretament del que mai hauríem pogut imaginar. La seua existència depèn d’aquesta relació íntima amb els nostres cossos. També el nostre benestar, la nostra salut, i potser fins i tot el nostre trellat. Entrem en una nova i excitant era biològica, la de l’exploració del nostre «jo» microbià.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Pau Carazo. Investigador Ramón i Cajal de la Universitat de València i investigador associat de la Universitat d’Oxford.

Què és Mètode?