21.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.09.2024 - 22:42
The Washington Post · Yufan Lu, Lyric Li
Langfang, Xina
Liu Wei es descriu a si mateix com “l’operador d’un dipòsit de cadàvers d’històries d’amor”.
Des que va plegar de la feina en una empresa farmacèutica estatal a Pequín, el 2022, Liu dirigeix un negoci de destrucció professional de documents en un magatzem a Langfang, al sud de la capital. No era una activitat particularment lucrativa fins que va aprofitar una escletxa de mercat, a començament de l’any passat: divorciats que volen desfer-se de les seves fotos de casament.
“Som un crematori d’aquestes fotos quan s’acaba el seu cicle vital”, diu Liu en una entrevista a The Washington Post, fent servir una altra metàfora relacionada amb la mort.
Certament, ara hi ha molts clients potencials per al negoci de Liu.
Entre el 2016 i el 2020 va haver-hi més de quatre milions de divorcis l’any, cosa que va portar el govern xinès –que promou el matrimoni tradicional i la criança de fills en vista que la població disminueix– a instaurar un període de reflexió obligatori de 30 dies per evitar separacions “impulsives.” Això ha ajudat a reduir la taxa de divorci a menys de 3 milions l’any del 2021 ençà. Aproximadament, 1,3 milions de parelles xineses ja s’han divorciat en la primera meitat d’aquest any.
Molts divorciats no saben què fer dels retrats de casament emmarcats, alguns fins i tot d’un metre i mig d’alçada.
A mesura que la Xina s’ha enriquit i la classe mitjana ha crescut, les sessions fotogràfiques pre-matrimonials s’han tornat molt habituals. Una parella pot passar moltes hores i gastar molts diners per posar en una fotografia matrimonial, canviant-se una vegada i una altra de vestuari i emplaçament. I les versions gegantines de les fotos resultants es mostren en la recepció del casament i a casa seva després –i, no cal dir-ho, també a les xarxes socials.
Però què passa quan aquesta imatge de perfecció matrimonial deixa de ser real? Llençar les fotos és impensable a les ciutats, on hi ha estrictes normes de separació de residus, i la privadesa també és una preocupació. Cremar fotos de persones encara vives es considera que porta mala sort, en la cultura xinesa, fins i tot per als cònjuges separats.
Liu –que té quaranta-dos anys, és casat però no ha fet mai cap d’aquestes sessions fotogràfiques extravagants– en té la resposta.
“Tan sols m’heu d’enviar les fotos i nosaltres les farem desaparèixer completament, com si no haguessin existit mai”, diu en un vídeo promocional a Douyin, la versió xinesa de TikTok, mentre els seus companys trepitgen fotos emmarcades, per mostrar com alguns materials duradors –acrílic, vidre, fusta, metall…– poden ser massa difícils de trencar a casa. El clip va tenir més d’un milió de visualitzacions, i el negoci de Liu va començar a enlairar-se.
Ara, la destrucció de fotos abasta més del 95% del seu negoci, i si fa no fa el 80% són de casaments. Moltes van ser fetes per fotògrafs professionals en llocs tan llunyans com el Tibet o París.
Quan els paquets arriben a la seva fàbrica, Liu i el seu equip fan un vídeo mostrant com s’obren les caixes i es compten i es pesen els articles per determinar-ne el preu. A més de fotos de casament, les caixes solen contenir tovalloles, roba de llit i diaris personals.
Llavors es posen a treballar: ho destrueixen tot.
Per a les fotos, Liu i els seus companys ruixen les cares i els trets distintius, com tatuatges, pírcings i discapacitats físiques, amb pintura fosca, en part per protegir la privadesa dels clients i, de vegades, per assegurar-se que en destrueixen completament els records. Alguns clients demanen un color concret, i alguns demanen patrons com ara que tingui la forma d’un talismà taoista per “exorcitzar la toxicitat”.
Les coses que no poden passar per les destructores de gran potència, com ara el vidre i la fusta, són destruïdes amb un mall.
Després Liu envia al client un vídeo de tot el procés –de vegades amb una banda sonora alegre–, abans que les deixalles siguin enviades a una planta de conversió de residus en energia, on esdevenen biocombustible.
“Tot és gestionat amb responsabilitat”, explica Liu, que afegeix que alguns clients troben un “valor terapèutic” en el seu servei.
Trinxar fotografies d’una relació anterior és una “mena de comiat del passat”, ens explica Zhou Bingbing, una mare de vint-i-vuit anys de la ciutat de Foshan, al sud del país.
El marit de Zhou es va divorciar de la seva esposa anterior l’abril de 2020, i va guardar les fotos del primer casament a les golfes de la casa dels seus pares, en una altra ciutat. Quan Zhou va veure el servei de destrucció de Liu a les xarxes socials, a final de l’any passat, va convèncer el marit per posar-s’hi en contacte i destruir les restes d’aquella relació.
“Pagar perquè un professional s’encarregui de les fotos era la solució més digna i respectuosa que vaig poder imaginar”, diu en una entrevista.
Aproximadament el 80% dels clients de Liu són dones, i envien fotos de tot el país. Liu diu que ell no es fica en els assumptes personals, però algunes persones que truquen per informar-se sobre el seu servei passen més d’una hora explicant-li les seves històries de divorci.
Alguns clients canvien d’opinió en l’últim moment. Un dimecres a la tarda de l’any passat, un home va enviar les seves fotos pre-matrimonials i va sol·licitar una destrucció urgent, preferiblement l’endemà. Dijous va trucar per suspendre la comanda. Divendres al matí, l’home va enviar un missatge de text a Liu per cancel·lar definitivament la comanda, dient que s’havia reconciliat amb la seva promesa i volia recuperar les fotos.
Les fotos de casament, per naturalesa, van vinculades a emocions intenses i poden convertir-se en una càrrega gran durant divorcis i separacions, i fins i tot només quan es canvia de casa.
“La destrucció de fotografies va inevitablement associada amb la fi d’una relació –diu Liu–. Alguns articles dels quals creus que no pots prescindir poden convertir-se en una patata calenta… en una altra etapa de la vida.”
Hi ha gent, especialment en pobles petits, que van a ciutats de la vora per a enviar les fotos, preocupats per si es convertiran en el tema de xafarderies entre els veïns, explica Liu. El divorci continua essent estigmatitzat en moltes regions menys desenvolupades i en comunitats molt unides, especialment per a les dones.
Hi ha clients que van a la fàbrica per presenciar la destrucció, potser per fer una catarsi emocional addicional, explica Liu.
Per a Cheng Lingli, una professora de trenta-set anys de Changsha, les fotos antigues de casament ja no tenen cap significat. Es va separar del seu ex-marit fa una dècada.
“Però fa poc, quan el meu fill em va demanar per què encara guardava les fotos, em vaig sentir molt incòmoda i vaig pensar que havia de fer alguna cosa –explica en una entrevista–. Jo em sentiria estranya cremant les fotos o estripant-les jo mateixa, de manera que miraré que algú altre ho faci per mi.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
