07.12.2023 - 19:40
|
Actualització: 07.12.2023 - 22:01
Som a la setmana més esperada de l’any per milers de treballadors. I enguany queia bé. Dos ponts seguits! I, segons que veig i sento, ha estat un èxit turístic interior. Per terra, mar i aire. Gent cap amunt i cap avall que ha omplert hotels i cases rurals. Ahir, amb fortes aglomeracions al centre de Barcelona. Molta gent mirant i alguna comprant. Les coses potser van més bé que no ens expliquen els analistes. Són molts diners els que es mouen aquests dies. No en va, tant Aena com la Direcció General de Trànsit, Renfe i moltes agències de viatges parlen de rècord de moviments de viatgers durant els ponts, malgrat les fortes pujades de preus d’hotels i avions.
És un primer avanç d’allò que deia ahir la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, quan anunciava que l’economia mundial tendiria a tenir més bons resultats el 2024 que no s’esperaven fins ara? No ho sé, però aquesta setmana es veu clar que la gent –que pot, evidentment– té ganes de gastar. És bo que el consum doni senyals positius de cara a les festes nadalenques.
De moment, sabem que les vendes al comerç no han anat pas malament aquestes darreres setmanes. Segons l’indicador de Comertia, en aquest darrer tram de l’any es manté el ritme de creixement en el conjunt dels seus sectors comercials, amb una mitjana de creixement del 7% durant el novembre respecte del mateix mes de l’any anterior.
Recorda que el 24 de novembre va començar el Black Friday i els empresaris diuen que les vendes van augmentar en conjunt d’un 4,9% durant el cap de setmana dels famosos descomptes. Tot i això, no tots els empresaris ho veuen igual. De fet, els sectors tradicionals vinculats a la moda o l’equipament de la casa són els que han patit més aquests dies de descomptes, i, en canvi, perfumeria i restauració han tingut un impacte especialment positiu.
De cara al pont de la Puríssima, un 68% dels enquestats havia previst unes vendes molt semblants a les de l’any passat. Un 15% tenia expectatives molt bones, a causa del calendari, i solament un 13% mirava a la baixa. Són els que consideren que la majoria de la gent ja ha fet el gruix de les compres durant la setmana del Black Friday. Mirant una mica més enllà, un 41% dels empresaris de Comertia preveu una campanya de Nadal més bona que no pas l’any passat. Un 38,5% creu que les vendes es mantindran força estables i un 20,5% espera que siguin més dolentes, atès el context d’inflació generalitzada que no incentiva el consum.
El comerç no és un sector gaire optimista habitualment en les previsions. Precisament per això em sembla positiu tot el que diuen. Potser és perquè durant aquest novembre passat, el 74,4% de les empreses de Comertia ha tingut un augment de vendes, en valor, respecte del mateix mes de l’any anterior, un 2% les ha mantingudes i tan sols un 23,2% les ha disminuïdes. Ah! I quan avui parlem de valor, la diferència amb el volum real és cada vegada menor, a mesura que baixa la inflació. I ja la tenim al 3,2%.
I no és que Comertia sigui una associació de botigues aïllades de la resta. L’indicador de consum de CaixaBank també va augmentar d’un 8,5% interanual durant el novembre, 2,3 punts percentuals més que no pas a l’octubre. I respecte de l’activitat de les targetes espanyoles, va augmentar d’un 7,0% interanual durant el novembre (3,2 punts més que a l’octubre). Aquesta millora s’ha observat tant en el consum presencial (6,2% interanual, 2,0 punts més que l’octubre) com en l’electrònic (16% interanual, 4 punts més que l’octubre), segons l’últim “monitor” de l’entitat financera, publicat abans-d’ahir.
De cara a Nadal, les enquestes que han anat publicant diferents entitats apunten que, més o menys, la despesa serà com la de l’any passat o una mica més. Algunes, fins i tot, quantifiquen quant gastarem cadascú. No hi confio gaire perquè no sé quina fiabilitat té l’obtenció de les dades i per les diferències que hi ha entre si. A més, segons que ha publicat l’OCU, més de la meitat dels seus enquestats (55%) diu que sempre acaba gastant més que no havia previst. Per això, deixem-ho així.
I d’on sortiran, els diners? Aquest punt m’interessa més. Segons una anàlisi de l’aplicació financera Plazo, a causa de la pèrdua de poder adquisitiu de molts consumidors, un 53% dels consultats pel seu estudi recorrerà a diferents formes de finançament per fer front a les compres de Nadal, sigui ajornant el pagament i tornant-lo en quotes (25%), pagant amb targeta de crèdit (17%) o sol·licitant una petita línia de crèdit (11%). Recorda que l’any passat, tan sols un 43% tenia previst de recórrer a alguna d’aquestes menes de finançament, cosa que implica un augment d’11 punts dels qui tenen intenció de fer-ho. Vol dir que anem una mica més justets de butxaca, però volem gastar igualment…
Segons l’observatori de Cetelem (BNP Paribas), el finançament també es consolida com una opció de compra per als consumidors. Segons l’estudi que han fet, 4 de cada 10 espanyols enquestats consideraria el finançament com a opció per a adquirir productes i serveis, i en destaquen fer reformes i instal·lar sistemes d’energies renovables a casa, amb un 54% i 33% respectivament. Els segueixen el mobiliari per a cuina (28%), electrodomèstics i tecnologia (26%), juntament amb viatges i turisme (24%).
Un parer semblant el trobem en l’estudi “Golden Quarter 23/24. Un consumidor resilient amb ganes de gaudir”, referit al període que va del novembre al gener, que és quan es compra més de l’any, elaborat per la consultora KPMG. Doncs bé, posa en relleu que fins a un 79% dels consumidors espanyols té previst de gastar aquesta campanya nadalenca el mateix, o fins i tot més, que no l’any passat, en línia amb això que hem comentat fins ara. I en l’estudi que ha fet, destaca que s’aprecia una tendència més gran a finançar les compres mitjançant crèdits al consum. Un 20% de les famílies enquestades manifesta que aquesta serà la manera en què faran front a les despeses de Nadal.
En definitiva, la conclusió sembla que és que no estem disposats a gastar menys que l’any passat durant les festes, encara que algú s’hagi d’endeutar per aconseguir-ho. Potser cal apuntar, abans d’acabar i com a recordatori, que el crèdit al consum, segons el Banc d’Espanya, a l’octubre era a un tipus mitjà ponderat del 8,23%. I el de les targetes de crèdit, al 18,2%. Tenint en compte la baixada de la inflació, vol dir que els tipus reals que pagaran els qui els demanin s’hauran encarit molt d’un any a l’altre, encara que els tipus nominals anunciats siguin solament una mica més alts.
