El Museu d’Etnologia retrata la ‘rebel·lia, modernització i el valencianisme’ de les Falles en la República

El Museu Valencià d’Etnologia reflexiona sobre ‘la rebel·lia, la modernització, el valencianisme i l’expansió’ que van registrar les Falles durant els anys 1932-1936 en l’exposició ‘La República de les Falles’, que des d’avui pot visitar-se en la Sala X del Centre Cultural de la Beneficència.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, i el president de l’Associació d’estudis Fallers, Jesús Peris, han presentat en roda de premsa aquesta mostra, que al principi estava programada fins al 31 de març però que a causa de la convocatòria d’eleccions espanyoles es perllonga un mes i mig més.

Així, al llarg de prop d’un centenar d’objectes prestats per 26 institucions i particulars es pot recórrer l’evolució que van experimentar les festes en aquests ‘intensos’ anys i que són un reflex dels canvis socials registrats, especialment, de la conquesta de la dona de l’espai públic després d’obtenir el dret al vot.

Sobre aquest tema, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha ressaltat que la recopilació d’aquestes ‘joietes exposades’ són un mirall de ‘l’abans i després’ que va suposar la República en les Falles, que les va convertir en un referent superant les festes vicentines.

D’aquesta manera, la pluralitat i modernitat que va conquistar la societat d’aquella època es va plasmar en els ‘llibrets’, la cartelleria i la indumentària de les festes i va culminar amb la creació del comitè faller, encarregat de la coordinació de baix a dalt de les comissions, que mostraven una gran crítica política en els seus monuments.

No obstant això, després de la República ‘tot això va fer un pas enrere’, el comitè desapareix i la Junta Central Fallera trenca amb aquesta ‘alegria’ i ‘esperit rebel’ per a ‘controlar les festes des del poder’.

El president de l’Associació d’Estudis Fallers i comissari, Jesús Peris, ha explicat que la mostra no segueix un ordre cronològic sinó reflexiu entorn de tres eixos: la festa en expansió, la festa moderna i la festa popular i urbana.

Així, s’ensenya l’extensió de la festa no només per València, amb un mapa d’elaboració pròpia que mostra com van sorgint comissions en tots els barris, inclosos els de nova creació, sinó per la província. Així mateix, s’analitza com les falles es transformen en una festa moderna amb la seva repercussió en el món artístic, amb la consolidació de les estructures falleres i amb la incorporació de la dona a la festa a tots els nivells, tan organitzatius, hi ha presidentes de comissions falleres, com amb la consolidació de la figura de la Fallera Major, que augmentarà la visibilitat de dones de totes les classes socials.

Valencianisme polític

Finalment, es reflexiona sobre l’esdevenir de les falles en una festa popular i urbana i es converteix en un recurs important per a difondre les idees del nou valencianisme polític. ‘Les Falles van ser una caixa de ressonància del valencianisme’, ha recalcat.

L’exposició es tanca amb un epíleg sobre el canvi de les Falles en els anys 40 i l’ordre nou que li planteja l’ajuntament i la fundació de la JCF amb ‘un control vertical’ de la Festa.

Per la seva banda, el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha assenyalat que encara que es tracta d’una exposició de ‘grandària reduïda’ és una mostra ‘magnífica’, que va començar a forjar-se fa dos anys i que és una mostra dels canvis importants que es van registrar tant en el món faller com en l’estat espanyol i en el País Valencià.