El Museu Can Framis acull un homenatge a la figura, treball i trajectòria de Ràfols-Casamada

El Museu Can Framis de Barcelona mostra fins el 17 de juliol l’herència plàstica d’Albert Ràfols-Casamada com un homenatge a la figura, treball i trajectòria de l’artista. L’exposició, sota el títol ‘Pintura’, està formada per gairebé 40 obres, que s’emmarquen entre la segona meitat del segle XX i els primers anys del XXI. L’especialista en l’obra de Ràfols-Casamada i comissari de la mostra, José Francisco Yvars, estaca que ‘és una selecció cabdal del que seria la pintura i l’expressionisme líric de Ràfols’. Les obres es caracteritzen, segons Yvars, pel color, la construcció i una gamma cromàtica que juga amb la llum. Així, les diferents combinacions són les que donen qualitat a les obres.

‘Pintura’ permet aprofundir en el procés evolutiu característic de la pintura de Ràfols-Casamada. Durant els anys 50, l’artista va passar de la figuració a l’abstracció després d’un procés de reflexió. Així, l’exposició és un reflex del període d’abstracció que va viure el barceloní, ja que, segons Yvars, les obres datades entre la segona meitat del segle XX i l’any 2005 ‘són la part poderosa de Ràfols’. A més, les obres -procedents de les col·leccions de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona, Carmen i Lluís Bassat, La Caixa o la Galeria Joan Prats, entre d’altres- reivindiquen la seducció de la matèria i la seva autonomia en el relat artístic.

A l’exposició es poden veure obres com ‘Aurora’ (1968); ‘Els elements’ (1985); ‘Salomon way’ (1989); ‘Marge rosa’ (1992); ‘El taller’ (1995), i ‘Estructura interior’ (1996), entre més. A més, l’especialista en l’obra de Ràfols-Casamada ha assegurat que acull almenys sis obres que no s’han vist mai, així com un collage que el mateix comissari mai havia vist muntat tal i com està a la mostra del Museu Can Framis. D’altra banda, també recull fragments de la intimitat dels dietaris de Ràfols-Casamada, que traslladen als mots les seves recerques plàstiques entorn de la desfiguració de la forma, la captació lírica de la realitat immediata, l’ordenació de l’espai o el ritme del color.