15.03.2022 - 20:31
El festival de literatura Mot, el més important per pressupost de les comarques nord-orientals, centrarà enguany l’atenció en un dels grans temes que ha ocupat la paraula escrita des dels clàssics: la ruralitat. Un tema clau per a reflexionar-hi i al qual el Mot destina tots els esforços amb el lema “Al camp. Literatura i ruralitat” i dues comissàries de luxe: Maria Bohigas i Roser Vernet. Segons que expliquen, té com a objectiu mirar d’entendre de quina manera i des d’on es fa literatura sobre el món rural. Un tema que no s’esgota: si Virgili ja va emprar els escenaris rurals per a les seves Bucòliques, la darrera guanyadora del premi Documenta, Pilar Codony, també ambienta en el món rural la seva Distòcia.
Les dues comissàries han explicat com “al camp, en la interacció entre natura, persones i comunitats, es construeix dia a dia aquesta ruralitat multiforme, canviant”. “Tot i ser cada vegada més híbrida, especialment en aquest nostre entorn immediat, encara posseeix ingredients propis, fruit d’una relació no tan mediatitzada com en el món urbà. En la ruralitat feta literatura, sovint, la força del lloc esdevé determinant. Ho és més enllà de tòpics atàvics que l’encasellen o modes efímeres que la falsegen. Les veus de la ruralitat, que la literatura recrea, parlen en passat, en present i es projecten de maneres diverses, contradictòries i tot, cap al futur, ara més que mai carregat d’incerteses. I les mirades que se li adrecen, s’hi creuen i s’interpel·len, tant si ho fan des de dins com des de fora, tant si són arrelades com si són forasteres o exiliades de tota casta, també van més o menys carregades d’imatges preconcebudes, o d’utopies possibles. Es tracta de mostrar com, també per mitjà de la literatura, aquí i arreu, la ruralitat reclama una presència, que esdevé necessària en un món que ens cal reaprendre a habitar.”
El tema és ben necessari ara que amb la pandèmia hem vist com més i més gent se n’ha anat a viure fora de les grans ciutats i també en un moment en què la cultura és com més va més present en entorns rurals, tal com palesen, per exemple, l’obertura de noves llibreries al Pirineu i a les Terres de l’Ebre o els èxits literaris més esclatants dels darrers anys, situats precisament en entorns no urbans.
Com a pròleg del festival, que es farà del 17 al 26 de març a Girona i Olot, s’han fet dues converses aprofitant la presentació de la programació de l’esdeveniment literari, una entre Pep Divins i Raül Garrigassait amb el títol “El lloc cria les paraules”, i l’altra, “L’escriptura a la vinya”, entre Jordi Arnan i Pep Coll, que són un tast del que es courà durant aquests dies. El festival té molta cura de deixar el testimoni de les converses en format vídeo i donar valor a aquest recorregut digital.
A partir d’aquí, vindran catorze activitats més. N’hem seleccionades set d’imprescindibles (en realitat, tot el festival ho és) i us n’expliquem els motius:
—Dijous 17 de març, 18.00. Sala el Torín. Olot. Joan Francesc Mira i Joan Nogué. Joan Francesc Mira, un dels creadors i pensadors més interessants del país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va escriure El tramvia groc, les memòries d’infantesa d’un escriptor que va conèixer una forma mil·lenària de vida, la dels pagesos de l’Horta de València. Al costat del record, hi ha la reflexió d’un antropòleg amb imaginació històrica. Mira conversarà amb Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya des de la seva creació, el 2004, fins a l’any 2017. El seu darrer llibre, escrit amb Rosa Cerarols, és L’altre món rural. Reflexions i experiències des de la nova ruralitat catalana. El debat d’alta volada intel·lectual està servit.
—Divendres 18 de març, 18.00. Sala el Torín. Olot. Miren Amuriza, Carles Belda i Jordina Biosca. En aquesta ocasió, el Mot presenta un debat sobre la literatura sense que hi hagi cap paraula escrita, ans al contrari. “Un viatge pel verb sense tinta amb una bertsolari, una narradora i un cantant. Aquests tres personatges són una mena de llegat del passat: viuen d’improvisar versos i narrar històries. Existeix aquesta possibilitat al segle XXI o són contes de la vora del foc?” Per descobrir-ho, hi han convidat la bertsolari Miren Amuriza, que també és escriptora; l’acordionista diatònic, cantaire i glosador Carles Belda, capaç de fer “del garrotín més barroer i desgavellat fins a les cançons de pandero més exigents i esmolades”; i Jordina Biosca, narradora que explica històries i dirigeix el festival de narració i tradició oral EVA al Priorat i el Penedès des del 2005.
-Divendres 18 de març. 20.00 hores. Sala el Torín. Olot. Yan Lianke, Manel Ollé, Ricard Planas. L’etern retorn al món rural del qual va fugir és una de les constants de ls obres de Yan Lianke, l’escriptor xinès que intervindrà a la jornada de forma virtual i que serà acompanyat a l’escenari olotí pel poeta i professor Manel Ollé i per l’editor de Males Herbes, Ricard Planas. Serà un viatge ben intens a la vida pagesa de les muntanyes de Balou, ritmada per la sequera, les plagues i els somnis.
—Dissabte 19 de març. 12.00. Plaça de Braus. Olot. Miquel Martín i Serra, Maica Rafecas, Llucia Ramis i Toni Orensanz. Un dels plats més atractius de cada any del Mot són les activitats de vermut el dissabte al migdia. I si el plat principal ha de ser la reflexió sobre de qui és la terra, encara millor. El canvi d’usos de la terra i les seves reconversions són els grans temes que abordaran Miquel Martin, Maica Rafecas, Llucia Ramis i Toni Orensanz. L’únic acte del Mot en què, si el temps acompanya, és ben vist d’anar-hi amb ulleres de sol.
—Dissabte 19 de març, 20.00. Sala el Torín. Olot. Selva Almada i Anna Guitart. El públic que va assistir al Torín l’any passat a la conversa entre Guitart i Bernardo Atxaga ha passat tot l’any comentant com va ser de memorable aquella trobada. El llistó està molt alt per a Guitart, una de les millors periodistes literàries del país. Aquesta vegada conversarà amb Selva Almada per descobrir-nos la literatura d’un país immens que s’amaga més enllà de Buenos Aires. La Pampa, la Patagònia, els Andes, tota la literatura argentina per descobrir en una altra conversa que, si es compleixen les expectatives, el públic voldria que fos infinita.
—Dijous 24 de març, 18.00. Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola. Xuan Bello, Olga Novo (virtualment) i Eva Vàzquez. El debat sobre on és el centre del món arriba al Mot, perquè: “Vivim uns temps en què l’acceleració arrasa allò que ja no coneix ni comprèn. Però hi ha veus amb ritmes i llengua clara que ens fan saber que tot pot girar al voltant d’un centre on arrelem i des d’on dialoguem amb el món sencer. D’aquest diàleg possible en parlaran dos poetes: una de gallega i un d’asturià.” La periodista Eva Vàzquez, imprescindible en la crònica cultural gironina, conduirà la conversa entre Xuan Bello, possiblement l’escriptor asturià més conegut en aquests moments, autor i cronista de la desaparició del seu món, una pèrdua que és paral·lela a la de la llengua, i Olga Novo, poeta gallega de trajectòria sòlida i reconeguda.
—Dissabte 26 de març, de 10.30 a 14.30. Safareig Públic de Santa Eugènia. Final de festa de traca i mocador que comença a les 10.30 amb una ruta literària per les hortes de Santa Eugènia amb lectures de poemes sobre temàtica rural del col·lectiu de poetes de les Nits Literàries de Can Ninetes. A migdia, hi haurà una conversa entre Toni Sala, Francesc Serés i Joan Todó, conduïda per Montserrat Serra, sobre la crònica d’un temps i d’un lloc amb gèneres a cavall entre la ficció i l’assaig. I a les 13.30, literatura musicada amb cantautors de Santa Eugènia.
Com ja va passar l’any passat, el Mot ha tingut una prèvia molt important i interessant als instituts de la Garrotxa i el Gironès, una experiència paral·lela per a acostar les lletres als més joves i que ha tingut un gran èxit i assegura que hi hagi relleu generacional entre els espectadors, i qui sap si entre els ponents, d’un festival que ha fet de la paraula una gran festa. Enguany, al camp.
