02.03.2021 - 21:50
|
Actualització: 02.03.2021 - 22:03
El 2014, les ciutats de Girona i Olot unien les forces per crear un gran festival literari amb vocació d’esdevenir central en la programació del país. Va ser el punt de naixença del Mot, que omplirà de paraules i reflexions al voltant de la creació, i en forma de collage, les dues ciutats a partir del 18 de març. Girona serà la primera seu del nou certamen d’aquesta trobada literària els dies 18, 19 i 20, i Olot en prendrà el relleu els dies 25, 26 i 27. Les activitats tindran com a epicentre el centre cultural la Mercè i la sala Torin, respectivament, tot i que la situació derivada de la pandèmia ha propiciat que el gruix del festival es pugui seguir virtualment. Des de la pàgina web del festival es podran reservar les entrades, enllaçar amb les transmissions en directe i seguir els canvis de programació que hi pugui haver.
El festival té un pressupost aproximat de 100.000 euros, aportats pels ajuntaments de les dues ciutats (30.000 euros cadascun) i per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya (20.000 euros cadascuna). Aquesta vegada es potenciarà molt el diàleg per mitjà de les pantalles, perquè les sales tindran una capacitat màxima de setanta persones. És molt probable que aquest doble joc presencial i virtual ja quedi establert, i és segur que es perdrà la proximitat dels autors amb el públic, aquest trobar-se’ls fent un cafè o esmorzant i compartir-hi una estona. Màscara, distància i mans ho impediran, però la cosa més important és haver recuperat aquesta gran cita cultural literària, fonamental per a totes dues ciutats.
La comissària del Mot d’enguany és la historiadora de l’art Glòria Bosch Mir, que explica que ens configura “una xarxa de connexions, els fragments que podem extreure d’una imatge que creix amb les paraules, amb les històries viscudes i ampliades per cadascun de nosaltres”. “Tan sols som un collage de diverses procedències que s’integra en el procés creatiu, que, lluny dels dictats o de les sentències que ens volen posar límits, s’expandeix i es multiplica amb les vibracions de la vida. Quan agafem un llibre, a mesura que avancem en la narració, en els diàlegs i en els silencis que es creen, la paraula també es transforma en imatges. Per això cada lectura i relectura ens porta cap a altres registres, com si l’escriptura fos un parèntesi obert que mai no es tanca o les diferents capes d’una pell que es transforma cap a una transparència infinita. És per això que el Mot 2021 es planteja com a integració de totes les arts que viuen i conflueixen en els llibres per explorar qüestions sobre la condició narrativa, la representació com un collage que, des de cada fragment, ens situa en un món ple d’històries que ens connecten amb la multiplicitat.”
Quant als autors, n’hi ha ben bé per a triar i remenar. Des de joveníssimes promeses fetes realitat, com pot ser Irene Solà, que continua estirant el fil de Canto jo i la muntanya balla, i Lana Bastasic amb Atrapa la llebre, fins a sèniors ben consagrats com Lluís Anton Baulenas, Mercè Ibarz i Manuel Baixauli; passant per artistes de renom internacional com Perejaume, poetes imprescindibles com Víctor Sunyol, enfants terribles com Alicia Kopf i Eloi Fernández Porta i narradors d’una potència magnètica com Rodrigo Fresán i Silvana Vogt. Sense descuidar veus internacionals com Tracy Chevalier, famosa per La noia de la perla, i el basc Bernardo Atxaga, entre molts altres.
Per Albert Piñeira, vice-president segon de la Diputació de Girona: “Un dels èxits del festival és la col·laboració entre dues institucions com els ajuntaments de Girona i Olot, que habitualment ja tenen una molt bona programació cultural, per unir-se amb un objectiu molt clar, que és fomentar la lectura de manera transversal i acostar els escriptors al públic. En aquest cas, haurem d’aprofitar les tecnologies per continuar amb aquesta aposta i, a més, treballar per continuar acostant la literatura als joves. La col·laboració pública de dos ajuntaments, juntament amb el suport supramunicipal, mostra més capacitat que mai d’arribar a tot arreu i es converteix en una finestra oberta per a reivindicar que la cultura torni als pobles i a les ciutats.”
Aquesta voluntat d’arribar al màxim de ciutadans i al màxim de formats s’ha cuidat fins al darrer detall i ho palesen alguns fets, com ara que tots els actes transmesos en directe tindran traducció simultània al català però també a la llengua de signes, amb la qual cosa serà el certamen més inclusiu del festival.
El Mot als instituts
Sense cap mena de dubte, tot aquest any pandèmic ha servit perquè el festival es repensi i es reorganitzi de la millor manera possible i això ha servit per a incidir encara més en una experiència pionera que havia estat la presència del festival als instituts i que enguany continuarà.
Per això, i com expliquen els organitzadors: “El Festival de Literatura Mot treballa per arribar a públics cada cop més diversos i nombrosos, i això inclou el repte d’atreure els lectors més joves. Aquesta motivació és el que ha fet que el festival convidi prop de dos-cents cinquanta alumnes de secundària i batxillerat fins a les seus del Mot perquè visquin la literatura en primera persona a través de múltiples propostes de caràcter experimental i lúdic. La intenció del Mot Instituts és transmetre el gust per la literatura des d’altres propostes que els allunyin de l’obligatorietat de la lectura a les aules. Aquesta matinal és possible gràcies al treball conjunt dels serveis educatius de la Garrotxa i el Gironès, els centres participants i el Festival Mot.”
Això permetrà que 250 alumnes de deu instituts del Gironès i la Garrotxa facin tot un seguit d’activitats que començaran amb un gran debat entre ells sobre si llegeixen o no, com ho fan, com arriben a la lectura, què els aporta, com són les ingerències dels adults… Per fer-ho, s’emprarà el format de plató virtual i es comptarà amb Marta Cava, bibliotecària de l’institut de Premià de Mar, com a dinamitzadora d’aquesta sessió de debat. També hi ha previst que es facin nombrosos tallers d’experimentació literària i, al final, una trobada en comú per a aprofundir en aquesta experiència d’aprenentatge.
Així mateix, i perquè el públic del Mot hi arribi amb una part dels deures fets i que el diàleg sigui més viu i interessant, el festival ha penjat “Les veus del Mot”, una sèrie de vídeos breus en què els autors convidats s’adrecen directament als lectors per reflexionar sobre el seu procés creatiu i sobre la manera en què l’han traduït en paraules a les seves novel·les. “Així mateix, en el cas dels convidats que combinen disciplines com la dramatúrgia, la música o la pintura amb la narrativa, els autors aprofundeixen sobre la confluència d’aquestes arts en la seva obra creativa.” Per exemple, Sergi Belbel ens explica que en el procés de la seva escriptura dramàtica ja hi ha una influència molt clara de l’escenari, i Víctor Sunyol confessa que escriu un text que expliciti a la vegada el procés mateix de la seva creació.
En definitiva, el Mot es prepara per omplir novament de paraules i idees Girona i Olot i, gràcies a la virtualitat pandèmica, el món. Com si tot aquest gran collage pogués convergir en un sol concepte, que és el de la creació com a remei, com a bàlsam o com a catarsi, fins i tot, contra tota la situació que ens ha tocat viure. El Mot reneix, es reinventa i amb pedaços i retalls esdevé quelcom totalment nou disposat a tornar a seduir.
