05.08.2016 - 15:48
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
Gestors del Parc Natural del Montseny (Barcelona) i propietaris de terres han apostat per promoure la ramaderia i agricultura tradicionals per frenar la desaparició d’aus comunes de la zona, després que hagi baixat un 44% la seva població en els últims 12 anys.
Es tracta d’espècies que necessiten hàbitats oberts, com els espais de cultiu, i que s’han vist afectades per la reforestació –que afecta el 12% de la superfície– que ha comportat l’abandonament de pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, ha publicat la ‘Revista Ecosistemes’, de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (AEET).
Investigadors de l’institut Català d’Ornitologia (ICO) i del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), al costat del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, han apuntat que el descens de la població d’aus s’ha concentrat especialment en el període entre 2002 i 2007, i han assenyalat que les espècies de pastures i matolls de la resta de Catalunya mostren un patró de caiguda poblacional semblant, tot i que en menor magnitud.
La zona ha patit un fort canvi en els usos del terraen els últims 50 anys, amb una reducció de més del 60% dels espais de cultiu, considerats com els principals reservoris de la biodiversitat de la zona, i que s’han convertit en denses zones boscoses (42%), matolls (10%) i prats (8%).
Per combatre aquest procés, gestors i propietaris han impulsat la recuperació de zones obertes mitjançant crema selectiva de matolls, en aquelles zones de major interès de conservació deaquest espai protegit, com són el Pla de la Calma i el Matagalls.
Les principals línies de treball se centren en tasques d’investigació, seguiment, intervenció, educació i divulgació, amb l’objectiu de recuperar poblacions d’espècies.
La ramaderia extensiva o tradicional permetrà en aquestes zones que els herbívors domèstics mantinguin els hàbitats oberts que s’han recuperat a través de la crema selectiva, i amb això, aconseguir l’objectiu final de millorar l’estat de conservació de les espècies de fauna i flora que requereixen aquesta tipologia d’hàbitat.
Encara no existeixen resultats contrastats dels efectes d’aquestes actuacions, però els gestors consideren que el seguiment de l’evolució de les poblacions d’aus serà una eina bàsicaper valorar les intervencions realitzades i poder avaluar la seva utilitat per a la conservació de les poblacions ornítiques d’espais oberts, ha explicat en un comunicat l’AEET.
