El Mont Blanc torna a enxiquir-se i assoleix l’altitud més baixa des que hi ha registres

El Mont Blanc, la muntanya més alta dels Alps i un dels cims més emblemàtics d’Europa i del planeta, s’ha encongit 2,2 metres des del 2021 i ha assolit enguany l’altitud més baixa –4.805,59 metres sobre el nivell de la mar– d’ençà que hi ha registres.

Fa dos anys, l’equip de topògrafs del govern de la regió francesa de l’Alta Savoia que s’encarrega de mesurar regularment de mesurar el cim en registrà una altitud de 4.807,81 metres. La xifra, al seu torn, fou gairebé un metre inferior a la del registre anterior, pres el 2017.

Aquest encongiment s’explica a causa de les fluctuacions en el volum de la glacera que corona el pic. En declaracions a la cadena de televisió francesa TF1, el topògraf Denis Borel ha explicat que el 2023 ha estat un any “relativament excepcional”, atès que la muntanya ni més ni menys que 3.500 metres cúbics de gel i neu –l’equivalent, si fa no fa, d’una piscina olímpica– respecte als registres del 2021.

Els experts, tanmateix, són cauts a l’hora de relacionar directament la pèrdua de volum de la glacera amb el canvi climàtic. “Encara que n’hem vist una lleugera tendència a l’encongiment, d’uns 15 a 20 centímetres des de 2001, els climatòlegs i glaciòlegs ens diuen que encara calen uns 50 anys de mesuraments per a poder treure’n conclusions“, afegeix Borel.

I és que el volum de capa de gel que recobreix el cim sol fluctuar amb regularitat a causa de factors com ara el volum de precipitació o bé la intensitat del vent. Les ràfegues, de fet, poden accelerar l’evaporació de la neu, en un procés que es coneix com a ablació.

L’escassetat de precipitacions al llarg d’aquest estiu també podria haver contribuït a l’encongiment del cim, atès que hauria impedit la renovació de la neu i hauria contribuït a l’erosió de la neu existent.

El pic de roca del cim –descomptant-ne la neu i el gel– s’eleva 4.792 metres sobre el nivell de la mar. Des de fa més de dues dècades, un grup d’investigadors científics n’estudia les variacions en la capa de gel superior amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre l’impacte del canvi climàtic als Alps.

Les glaceres de la cadena muntanyosa han perdut un terç del seu volum original al llarg dels darrers anys, i el permagel –les capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l’aigua durant com a mínim dos anys seguits– ha desaparegut en cotes com més va més altes. El 2020, desenes de persones van haver de ser evacuades de casa seva a la vil·la de Cormayeur, als Alps italians, pel risc de col·lapse d’una glacera pròxima. El desgel del permagel també ha posat en risc la integritat estructural d’edificacions muntanyoses que s’han erigit durant dècades, o fins i tot segles, a la serralada.