‘El monjo del mont Koya’, literatura fantàstica japonesa

Per primera vegada es publica en català una obra del japonès Izumi Kyōka, El monjo del mont Koya, el conte que el va fer cèlebre i el va consolidar com una de les grans figures de la literatura fantàstica japonesa. És una traducció del japonès de Marta Morros. Viena Edicions l’ha publicat dins la col·lecció ‘El cercle de Viena’. Podeu llegir-ne un fragment.

Izumi Kyōka (Kanazawa, 1873 – Tòquio, 1939) va néixer en una família humil d’artesans i artistes, i es va formar en una escola de missioners presbiterians. La seva mare, que es va morir quan ell tenia deu anys, el va introduir en els contes tradicionals i les històries d’herois. El reconeixement entre els lectors li va arribar el 1900, arran de la publicació d’aquesta narració, la seva obra més emblemàtica, que reprèn la tradicional història de fantasmes japonesa i li atorga un nou estil. Va escriure contes, llibres de viatges i peces de teatre kabuki. Amb una salut molt afeblida, es va morir poc després d’haver estat admès a la Societat Imperial de les Arts.

L’editora de Viena, Isabel Monsó, diu:

«La novetat per a aquest estiu dins la col·lecció ‘El cercle de Viena’ és El monjo del mont Koya, d’Izumi Kyōka, traduït del japonès per Marta Morros. Kyōka és, sens dubte, una de les grans figures de la literatura fantàstica japonesa, però incomprensiblement fins ara no s’havia publicat mai en català. De fet, això ja ens havia passat anteriorment amb noms tan reconeguts com Kawabata i Tanizaki, que hem publicat també dintre de la col·lecció, i que fins aleshores pràcticament no havien estat publicats en català.

L’acció d’El monjo del mont Koya comença quan, en una calorosa nit d’estiu, un viatger allotjat en una hostatgeria rural demana al seu company d’habitació, un monjo venerable, que li expliqui alguna de les experiències que ha viscut en el decurs dels seus pelegrinatges. D’aquesta manera, el relat es converteix també en un homenatge al conte de tradició oral, que tant a l’Orient com a l’Occident sol ser l’avantsala de l’experiència lectora i que Kyōka, format en una família d’artistes molt humil, valorava especialment. A petició del seu company de cambra, el religiós relata aleshores el que li va passar una vegada que, anant a un famós monestir, es va equivocar de camí i, després de travessar un gran bosc habitat només per serps i sangoneres, va anar a parar a una cabana isolada on vivien una misteriosa jove, d’una gran bellesa, i un noi que passava el dia cantussejant i que semblava que no hi era tot. Com que fosquejava i no hi havia cap població a prop, el monjo va demanar a la dona que el deixés quedar a dormir a la cabana, a la qual cosa ella va accedir, però amb una estranya condició.

Com veureu, el relat reprèn la tradicional història d’éssers i fenòmens sobrenaturals i li atorga un nou estil, molt particular, que va fer guanyar a Kyōka el sobrenom de ‘l’Edgar Allan Poe japonès’. Kyōka té una especial habilitat per a recrear atmosferes i sensacions (de calor polsegosa, d’inquietud, de neguit creixent…), i això atorga a aquest relat una tensió progressiva, que arrossega el lector per l’experiència d’aquest pobre monjo sotmès a grans dubtes i incerteses que faran trontollar els seus principis.»