El món viu un estiu calorós com mai. Per què?

No passa només als Països Catalans. Tot l’hemisferi nord del planeta està vivint un estiu de rècords absoluts de calor. D’Algèria a l’àrtic siberià i de Los Àngeles a Hong Kong mai abans s’havien registrat de manera simultània temperatures tan elevades ni durant tants dies seguits. L’alarma creada arreu del món implica trobar respostes a un comportament climàtic anormal i que està causant grans complicacions, des dels incendis forestals a Suècia a les morts per calor al Japó. La resposta, segons els experts, no és senzilla.

Evidentment el canvi climàtic juga una part important, si no la central, en aquest procés. Els climatòlegs, però, adverteixen que s’han sumat una sèries de factors molt inusuals que cal tenir en compte també.

D’aquest el més important sembla ser com d’inusualment fluix és l’anomenament ‘corrent en jet’. Es tracta dels forts vents que bufen més enllà dels deu quilòmetres per damunt de la superfície terrestre en direcció oest a est. Quan són molt intensos provoquen grans tempestes però quan es calmen deixen pas a la calor. Des de fa setmanes estan inusualment. calmats

El corrent de jet generat per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. L’aire s’escalfa a l’equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d’Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d’ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d’altura.

Una altre factor destacable aquest estiu són les altes temperatures del mar a l’Atlàntic nord, que podrien correspondre a un fenòmen conegut com l’oscilació multidecadal Atlàntica. Aquest fenòmen, discutit en els àmbits científics, teoritza que cada quaranta a vuitanta anys hi ha una variació en la temperatura de la superfície oceànica però les dades empíriques per a recolzar aquesta teoria encara són insuficients.

En qualsevol cas aquest augment de la temperatura de l’oceà, combinat amb l’escassa activitat del corrent en jet podrien explicar en part els rècords de calor. Però cal tenir en compte que una situació semblant a l’actual, per la combinació de factors es va viure al 1976 i aleshores l’efecte va ser molt menys pronunciat que l’actual, diferència que els científics sí que adjudiquen sens dubte a l’escalfament global i les seves conseqüències.