El món urbà

El doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch parla en aquest article sobre el model de ciutat on vivim i com aquest influeix en els nostres hàbits i estil de vida. Aquest és el primer article d’una sèrie que anirem publicant al llarg de l’any dedicada a aquest canvi de paradigma social.

La ciutat és un artefacte natural. L’antropocentrisme de les cultures occidentals ha situat tradicionalment els humans a part de tota la resta del planeta, com si no fóssim un primat, ni tan sols un mamífer. De retruc, ha establert una dicotomia entre natural i artificial sense gaire consistència. Un escull coral·lí, un rusc, un termiter o una resclosa de castors són naturals; una casa, per contra, és artificial. Un observador extraterrestre trobaria insòlita aquesta diferenciació. En efecte, moltes espècies animals construeixen habitacles, nosaltres no som cap excepció. Per això té sentit dir que la ciutat és un artefacte natural. És l’artefacte natural de què ens dotem els humans per a acollir la nostra vida col·lectiva.

Els primers humans disposaven d’un capital cultural escàs. Eren pocs i els seus artefactes, rudimentaris. A mesura que vam anar capitalitzant cultura i destreses, vam anar essent capaços de fer artefactes més i més sofisticats, basta comparar una maça de pedra amb una màquina-eina. Amb els habitacles, igual. Primer una cova sumàriament agençada, després un cobert de branques, finalment una ciutat. La complexitat de la ciutat moderna tradueix la complexitat de la cultura actual. La ciutat moderna és un artefacte molt sofisticat, però ben natural. Que resulti més o menys agradable d’habitar és ja una altra qüestió.

Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.