14.07.2023 - 21:40
The Washington Post · David J. Lynch
WASHINGTON — Una sèrie de xocs econòmics implacables els últims tres anys han empès 165 milions de persones a la pobresa a tot el món i han deixat els països en desenvolupament colgats pel deute i sense poder permetre’s una educació adequada, medicaments i altres serveis socials, segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Alguns dels països més pobres del món es van endeutar fortament des de 2020 per a fer front a la pandèmia, als elevats preus dels aliments i el combustible causats per la guerra a Ucraïna, a la inflació, la més ràpida en quatre dècades i a l’augment del tipus d’interès.
Ara, desenes de governs -la majoria a l’Àfrica i el Pròxim Orient- gasten per pagar el deute més del doble del que gasten en programes socials. Aproximadament 3.300 milions de persones viuen en països que gasten més en el pagament d’interessos a bancs o prestadors oficials que no pas en educació o en l’atenció dels seus ciutadans.
“Això significa que hi ha governs que ja no poden pagar els seus mestres; governs que ja no poden contractar metges i infermers en els hospitals; que no poden proporcionar els medicaments per als centres de salut rurals”, diu Achim Steiner, administrador del PNUD. “I això és el que es tradueix en: menys assistència sanitària, menys educació, i la inexistència de xarxes de seguretat social que puguin proporcionar un alleujament temporal per a les persones que, sense tenir-ne culpa, es troben en una situació en què literalment no poden alimentar més la seva família”.
Colpits per reptes econòmics repetits, els governs de tot el món en desenvolupament es troben amb els seus recursos financers exhaurits. Incapaços de finançar programes socials i econòmics necessaris, corren el risc de deixar caure els seus països en el caos.
“La pobresa i la incapacitat de l’estat a l’hora de proporcionar assistència o de ser un proveïdor de serveis, comença a polaritzar aquestes societats”, afirma Steiner. “La polarització política, la radicalització, la pèrdua d’estabilitat política: un país que ja no pot importar combustibles, proporcionar medicaments o fins i tot subministrar aliments bàsics esdevé una societat inestable”.
Els funcionaris del PNUD van demanar als líders mundials que acordin una pausa formal en els pagaments del deute quan es reuneixin a la cimera de líders del Grup de les 20 principals economies del setembre a Nova Delhi. Segons l’agència, per treure de la pobresa els 165 milions de nous pobres només caldria al voltant de 14.000 milions d’euros, la qual cosa equival a una fracció d’un 1% de l’economia mundial.
Fins ara, però, els líders mundials han fet poc per alleujar la càrrega del deute de les nacions en desenvolupament, malgrat els anys de debats i les advertències repetides del PNUD i d’altres organitzacions de lluita contra la pobresa. Només quatre països han sol·licitat ajuda en el marc d’un programa del 2020 desenvolupat pel G-20 conegut com a marc comú; i només dos governs han arribat a un acord amb els seus creditors per alleujar els pagaments requerits.
Un obstacle important serà aconseguir que els bancs globals i els altres creditors privats -que tenen el 63% del deute extern de les nacions en desenvolupament- donin suport al projecte, segons que reconeix Nacions Unides.
La necessitat d’ajuda, però, és urgent. Més de vint-i-cinc països en desenvolupament destinen més del 20% dels seus ingressos al pagament del deute, la xifra més alta des de l’any 2000, quan es va posar en marxa l’última gran iniciativa d’alleujament del deute, segons el PNUD.
Per exemple, el Líban inverteix més de tres vegades més en pagaments d’interessos que en educació i més del doble que en atenció sanitària. Fins i tot el Brasil, una potència econòmica emergent, inverteix més a pagar interessos que en atenció sanitària per als seus 214 milions d’habitants, segons dades de l’ONU.
En contrast, i malgrat els nombrosos endeutaments com a resposta a la pandèmia, la càrrega del deute és molt més baixa als Estats Units. Des del 2019 fins al 2021, el govern dels Estats Units ha gastat cinc vegades més en atenció sanitària que en interessos i dues vegades i mitja més en educació. I a Alemanya, on el deute governamental és més baix que als Estats Units, el govern destina deu vegades més ingressos a la sanitat o l’educació que als pagaments d’interessos.
En realitat l’augment de la pobresa que ha passat en paral·lel a l’augment de la càrrega del deute, s’ha produït en aquells països que l’ONU anomena de “renda mitjana baixa”, com ara l’Egipte, Hondures, l’Índia o Vietnam, amb ingressos anuals per persona que oscil·len entre els 1.136 i els 4.465 dòlars.
Per al seu últim informe, el PNUD defineix la pobresa com viure amb menys de 3,25 euros al dia (al nivell de 2018) i considera que hi ha aproximadament 1.600 milions de persones que viuen en aquestes condicions.
