31.01.2020 - 11:53
Benlloc, a la Plana Alta, farà d’altaveu d’una visió nova d’entendre i viure el món rural i tot allò que implica la vida als pobles. El 31 de gener i l’1 de febrer s’hi faran les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat. Vint-i-un experts d’arreu del país i de l’estat espanyol participaran en taules redones, ponències i debats oberts al públic.
Les jornades han de servir per a revisar l’estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d’èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l’habitatge, del transport i de l’èxode juvenil.
S’hi presentaran el projecte ‘Proyecto pueblos vivos‘ de la comarca aragonesa de Somontano, que treballa en els processos d’acolliment dels nouvinguts, facilitant-los habitatge i faena; la iniciativa veïnal ‘Almedíjar Vive‘, una associació que cerca alternatives econòmiques, socials i culturals per a mantenir el poble viu; la tasca que fa l’Associació de Micropobles de Catalunya perquè el jovent no se’n vaja; un exemple de sostenibilitat demogràfica: les Highlands d’Escòcia, on s’aferma un model d’universitat rural; i experiències diverses de transport a demanda. També s’hi debatran la falta i les condicions de l’habitatge al món rural i s’hi elaborarà un document de conclusions per a continuar avançant.
Projecte participatiu i d’iniciativa ciutadana
Al darrere de tot això hi ha el Fòrum de la Nova Ruralitat, un col·lectiu de gent compromesa i proactiva de les comarques del nord del País Valencià, que vol estudiar maneres perquè el món rural s’adeqüe a la realitat actual. I, alhora, fer pressió per reclamar que la despoblació es resolga amb accions eficaces que garantesquen els drets dels ciutadans, que potencien l’equilibri territorial per a contrarestar la concentració demogràfica i que vagen més enllà de la dinàmica de subvencions o rebaixes fiscals.
Hi participen uns dos-cents membres de totes les edats que viuen en pobles rurals i que es reuneixen en ocasions diverses. Comerciants, hostalers, artesans, professors, metges, educadors socials, llauradors i més professionals fan debats amb una metodologia pròpia de la investigació acadèmica, participativa i dialèctica, sota l’aixopluc de la Universitat Jaume I i l’aval de desset professors de sociologia i geografia rural de diverses universitats del país i de l’estat espanyol.
El fòrum, de fet, és un espai d’anàlisi i estudi i, alhora, un espai d’acció i reivindicació. S’organitza amb una coordinadora, que dinamitza la tasca del dia a dia, i sis grups de treball multidisciplinaris, constituïts per a discutir sobre agricultura, ramaderia, empresa, cultura, creació, vida artística, educació, formació en la ruralitat, infrastructures, turisme, administració pública, dret de salut, prevenció i urgències, benestar social, desigualtats i serveis socials.
En cerca de compromisos
Les jornades d’enguany han estat precedides dels acords dels consistoris de Vistabella del Maestrat, Xodos i Benlloc, governats per Compromís, PP i PSPV, respectivament, per a aprovar la ‘Moció sobre la política de foment del desenvolupament local, la garantia de serveis públics i contra el despoblament’. Aquesta moció, que resumeix les conclusions de les jornades anteriors, és pensada per als municipis del nord del País Valencià i, segons l’organització, és extrapolable a més poblacions del país.
En les darreres jornades, els participants van diagnosticar les causes de la despoblació d’algunes comarques i elaboraren el ‘Manifest per un govern equitatiu del territori valencià‘, presentat a les Corts Valencianes el juny del 2019 i recollit per la mesa i pel president de la cambra, Enric Morera. Una declaració d’intencions que havien elaborat més de cent cinquanta persones.
Les claus del manifest
El manifest inclou conclusions com ara que l’actual èxode juvenil és el principal indicador del despoblament, i que és reversible si es canvia la manera de governar i gestionar el territori, si s’adeqüen lleis i normatives a la realitat dels municipis menuts i a la baixa densitat demogràfica i si, en definitiva, s’esborren les desigualtats territorials i s’aconsegueixen els drets bàsics de ciutadania.
Per fer-ho possible, el document reclama un pla d’urgència a les Corts i a les diputacions per a garantir aquests drets, i estableix fases amb accions concretes que inclouen transport públic 24 hores a demanda, serveis bancaris bàsics, borses de treball territorialitzades i adreçades especialment als jóvens amb un nivell alt de qualificació, un programa de telecomunicacions ràpides, habitatges dignes i assequibles, l’elaboració d’una normativa específica i l’adaptació de l’existent a l’actualitat, la compensació de les desigualtats socials entre municipis, plans d’agricultura i ramaderia de proximitat, diversificació del teixit productiu, tractament mediàtic més acurat per a canviar l’imaginari de la ruralitat real i, finalment, polítiques fiscals específiques quan hi haja el gruix dels programes en marxa i els drets bàsics de la ciutadania garantits.
Fet i fet, les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat mostraran que el món rural té solucions de futur i que avança per revertir el despoblament.
