27.11.2020 - 21:50
El Museu del Disseny de Barcelona ha inaugurat l’exposició “Modernisme, cap a la cultura del disseny”, en què aquest moviment és presentat com a precursor de l’actual cultura del disseny. Conté més de tres-cents objectes que ajuden a descriure el modernisme des dels inicis fins a l’actualitat. S’hi poden trobar col·leccions pròpies del museu, peces inèdites, reedicions i donacions. Una part és dedicada a Gaudí, en el vessant de dissenyador no estricte.
Les comissàries de l’exposició són Mireia Freixa, catedràtica d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, i Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona. Ofereixen la conferència inaugural en un vídeo, en què argumenten per què el modernisme és un fonament de la història de la cultura del segle XX a Catalunya.
Hi integren, en aquesta reflexió, moviments com ara el Noucentisme i el GATCPAC, que a parer seu no podrien ser entesos sense el modernisme. Alhora, situen el moviment dins la història del disseny, no pas de la història de l’art, partint de la base que allò que guia el modernisme és l’objecte. I no se centren tan sols en l’objecte acabat, sinó en tota la llarga vida, des que és una idea fins a l’ús –i el desús– que se’n fa.
Primers modernismes, indústries d’art i la llar burgesa
L’exposició es divideix en tres apartats. Per començar, els primers modernismes, les indústries d’art i la llar burgesa. Hi podem veure les tècniques utilitzades, que són explicades amb projeccions i plafons informatius i en què es dóna molta importància a la fusió entre artesania i indústria. Algunes de les peces que en formen part són la cadira de braços de Joan Busquets i Jané, l’escó de Sant Jordi elaborat pel taller José Ribas e Hijos, els Àngels d’una llar de foc de la Casa Lleó Morera i l’escó atribuït a Gaspar Homar.
El noucentisme
Al segon apartat les comissàries integren el noucentisme dins el discurs. Els noucentistes agafaven distància del modernisme, però ambdós moviments perseguien el mateix objectiu: modernitzar Catalunya sense oblidar-ne la identitat, mitjançant la tradició artesanal. Algunes de les peces que hi trobem són la butaca GATCPAC, el plat dels ocells de Ramon Sunyer i Clarà i el mirall de tocador de Jaume Mercadé i Queralt.
Recuperació de Gaudí
En aquest apartat de la mostra, es recupera Gaudí com a reivindicació del modernisme, de manera que podem entendre el pes de l’arquitecte dins les arts aplicades i decoratives i dins la cultura del disseny. Les rajoles hidràuliques, el penjador de la Casa Calvet i la cadira Batlló són algunes de les peces que hi trobem.
Als anys 1970, l’estil psicodèlic i l’estil pop mantenen en certa manera el gust modernista, diu Mireia Freixa. N’és un exemple el logotip de la discoteca Bocaccio. A la mostra també hi veiem reedicions de clàssics del disseny, amb els quals es dóna una segona oportunitat al modernisme. En relació amb això, el Museu del Disseny ha programat una taula rodona el dia 27 de novembre que es podrà veure al canal de YouTube del museu.
El segon triomf del modernisme
El tercer apartat s’anomena “el segon triomf del modernisme”. S’hi fa una reflexió final sobre la importància del modernisme en la cultura del disseny actual. Podem comprovar com hi és tan integrat que els motlles dels dissenys modernistes que segueixen un disseny industrial encara es poden utilitzar, ni que siguin de fa cent anys.
El modernisme s’ha convertit en un dels principals atractius culturals i turístics de Catalunya avui. Per això Freixa fa aquesta reivindicació: “Per sorprenent que pugui semblar, resta pendent encara d’incloure plenament el modernisme en la història de la cultura europea. Barcelona és un punt de referència on veure modernisme. El que defensem és que, malgrat tot, la integració entre la història del disseny i de l’arquitectura del disseny, europeu i català, encara no s’ha vist.”
