13.07.2020 - 20:00
|
Actualització: 13.07.2020 - 20:27
TEMA DEL DIA
Mimetisme. La previsible victòria del PNB a les eleccions del País Basc ha originat el tradicional reguitzell de reaccions, en què els bons resultats s’atribueixen al pragmatisme i a la renúncia al dret d’autodeterminació. D’entrada, les dades no acaben de quadrar amb aquest relat. Iñigo Urkullu ha assolit el 39% dels vots, però no arriba al percentatge que va aconseguir el Juan José Ibarretxe (41,7%) el 2001 amb la proposta de consulta sobre el futur del País Basc. L’actual candidat ha perdut 49.375 vots respecte de fa quatre anys, atribuïbles en part a l’abstenció, però el fet és que ha estat el pitjor resultat d’ençà del 1994, a les últimes eleccions de José Antonio Ardanza. Les xifres qüestionen l’èxit de la moderació i el pragmatisme que s’atribueix al PNB per desgastar l’independentisme a Catalunya. Però el problema de les comparacions no són les xifres, sinó que parlem de dos països diferents, amb nivells d’autogovern diferents i, sobretot, un sistema electoral radicalment diferent, que molts que ara elogien el PNB trobarien injust per a Catalunya.
El sistema electoral basc atribueix 25 diputats a cada una de les tres províncies basques, al marge de la població, que configuren un parlament amb 75 diputats. Àlaba té 327.967 habitants, mentre que Biscaia en té 1.142.853 i Guipúscoa 717.197, però les tres províncies de la comunitat autònoma tenen els mateixos diputats. Això dóna una sobrerepresentació al nacionalisme perquè beneficia Guipúscoa i Àlaba, en detriment de Biscaia, concretament l’àrea metropolitana de Bilbao, feu tradicional del PSOE. En contrast amb aquesta realitat, cal recordar que Catalunya no té llei electoral pròpia, perquè els interessos del catalanisme xoquen amb els de l’espanyolisme i no s’arriba als dos terços necessaris per a aprovar-la. L’unionisme vol donar prioritat a l’àrea metropolitana, on el PSC, el PP i Cs obtenen més bons resultats, mentre que el catalanisme ha optat sempre per un sistema més proporcional per garantir l’equilibri territorial i no marginar circumscripcions com ara Lleida, per posar un exemple d’actualitat, amb poc pes demogràfic. No cal dir que si Catalunya tingués una llei electoral com la del País Basc, l’independentisme gaudiria d’unes majories absolutes al parlament, amb percentatges més alts. Concretament, amb el resultat de les eleccions del desembre del 2017, al Parlament de Catalunya hi hauria una majoria independentista del 58%. Per tant, és clar que són dos sistemes electorals diferents.
L’altra diferència clau és l’existència del concert econòmic. El País Basc té la clau de la caixa. Les diputacions hi recapten tots els imposts que s’hi paguen, els transfereixen al govern de Vitòria i aquest paga a l’estat pels serveis que presta al territori de la comunitat autònoma. Amb l’avantatge afegit que, com que qui té els diners és el govern basc, si no hi ha acord amb el govern espanyol, els diners es queden al País Basc. Aquest sistema permet a l’executiu basc de fer unes polítiques socials avançades i tenir la segona taxa de desocupació més baixa de l’estat espanyol, el 8,7% de la població activa, només superat per Navarra, que també té concert econòmic. No es pot pretendre ser com el PNB sense tenir la sobirania financera i una llei electoral com la del País Basc. Els qui proposen de fer un PNB a Catalunya o n’atribueixen l’hegemonia política a la moderació, la gestió i el pactisme amb Madrid aixequen la camisa a la gent.
La solució seria demanar el concert econòmic per a Catalunya, cosa que ja va intentar la CiU d’Artur Mas i l’ERC de Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós, quan el PP o el PSOE eren al govern d’Espanya, amb el resultat que tothom sap. Espanya pot tolerar el concert basc perquè l’economia basca representa el 6% del PIB espanyol. L’economia catalana equival al 20% del PIB de l’estat espanyol i per això no atorgarà mai voluntàriament el concert econòmic a Catalunya, perquè seria la seva ruïna com estat. Catalunya té un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals. Sense aquests diners Espanya entraria en fallida i per tant no ens els tornarà mai. L’única manera que té Catalunya de tallar l’espoliació fiscal i administrar els seus imposts és amb un estat propi. Tota la resta, ja s’ha provat de negociar i ha fracassat. Qualsevol intent de presentar el PNB com un model a aplicar a Catalunya serà una estafa si no va acompanyat dels instruments econòmics i electorals que li han permès de mantenir l’hegemonia al País Basc durant quaranta anys.
MÉS QÜESTIONS
Puig exhibeix les proves de l’Hospital de la Fe com a exemple de gestió contra la covid-19. L’anàlisi ràpida és clau per a aïllar els individus infectats i asimptomàtics i evitar contagis de la covid-19. Per això, poder fer més proves en temps rècord és clau. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que s’incorporarà al Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari i Politècnic la Fe una estació robotitzada amb què es podran fer 2.000 proves PCR de diagnòstic de la covid-19 més. Actualment, la Fe tenia capacitat per a fer-ne 1.500 cada dia, però amb els nous robots se’n podran arribar a fer 3.500. Puig ha explicat que amb aquests equipaments els ciutadans tindran més seguretat gràcies a una detecció ràpida i al control de la traçabilitat dels eventuals brots. Aquesta línia robotitzada de proves PCR a gran escala, instal·lada a la torre A de l’hospital, permet que al País Valencià es puguin fer gairebé 14.000 proves diàries, entre els laboratoris de microbiologia dels hospitals i els centres de recerca mèdica i universitaris. La tecnologia incorporada a la Fe s’afegeix a la que ja hi havia al centre, amb dos circuits diferents per a fer proves, segons si són urgents o no. Quan el resultat es necessita immediatament, hi ha tres equips on s’extreu l’ARN del virus i també es fa la PCR. El procés dura entre 50 minuts i 70. Si la mostra no és urgent, l’ARN del virus s’extreu en un equipament i després es fa la prova PCR en un altre.
El turisme dispara a les Illes les intervencions per infraccions de la normativa contra la covid-19. L’arribada dels primers turistes a les Illes ha fet pujar les intervencions a les àrees de lleure per fer respectar les mesures contra la covid-19 en situacions que puguin significar un risc per a la salut. Els primers equips formats per inspectors de la comunitat i agents dels cossos policíacs de l’estat han intervingut aquest cap de setmana a 51 locals i espais de lleure nocturn de totes quatre illes. Hi ha hagut intervencions a 10 establiments de la platja de Palma, 9 locals del centre de la ciutat; 7 del port d’Alcúdia; un local de Muro; un establiment de Bunyola; 10 establiments de Formentera i 11 locals i 2 parcs d’Eivissa. De resultes d’aquestes inspeccions, els equips han aixecat 24 actes per incompliments relacionats amb excessos de capacitat, amb distàncies de seguretat, horaris i ús de màscares entre el personal d’establiments de restauració, i per manca d’informació al públic i senyalització adequada. Segons el govern, hi ha hagut incidències en platges i vies públiques, on hi havia reunions de joves amb begudes alcohòliques o de més gent de la permesa, concretament a les platges de Ciutat Jardí (Palma) i els Pujols (Formentera); al polígon de Ciutadella (Menorca); i a cinc barris de Palma (Son Rapinya, les Meravelles, Son Gibert, Llevant i l’Arenal). També s’han fet avisos de festes en finques o domicilis particulars de Manacor, Algaida i Puigpunyent. Les sancions poden arribar a 600.000 euros en cas d’infraccions molt greus. Les autoritats demanen la màxima responsabilitat ciutadana per plantar cara a la propagació de la covid-19.
Andorra intensifica el cribratge després dels nous rebrots. Andorra ha detectat el primer rebrot de covid-19 després de dijous passat, quan el govern va confirmar que ja no hi havia cap malalt actiu. Són tres casos vinculats al món de la construcció. Abans de saber-se la notícia, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ja havia anunciat que s’intensificarien dels cribratges i que es farien proves a tots els professionals sanitaris quan tornessin de les vacances. Un altre col·lectiu al qual es faran proves serà el dels qui tenen més contacte amb els visitants, com ara treballadors d’hotels i botigues. El govern veu amb preocupació l’evolució de les comarques de Ponent i ara s’hi ha afegit el rebrot. Prova de controlar la situació sobretot tenint en compte l’augment de la mobilitat i el fet que un 80% dels casos són asimptomàtics. Segons Benazet, els brots que hi ha ara no tenen les mateixes característiques que els de mesos enrere, però tot i això cal estar alerta i aplicar totes les mesures de seguretat necessàries per evitar al màxim els contagis. Una de les primeres mesures que es proposa el govern és decretar l’ús obligatori de la màscara, per garantir més protecció contra els contagis.
LA XIFRA
3,5 milions d’euros transferits des del compte suís de Juan Carlos I al banc Mirabaud a un compte de l’advocat Dante Canónica a les Bahames, i la destinació final d’aquests diners ocupen la nova investigació del fiscal suís Yves Bertossa. Sembla que algú ha decidit de trobar els draps bruts del rei emèrit espanyol per salvar Felipe VI.
TAL DIA COM AVUI
El 13 de juliol de 1954 va morir la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de Kahlo ha estat celebrat internacionalment com a emblema de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic; i també pel feminisme, perquè es considera que és la representació inflexible de l’experiència i la forma femenines.
