Els mòbils se’ns escapen de les mans

Ja fa onze anys que el Mobile World Congress (MWC) es fa per aquestes dates a Barcelona. I ja en fa trenta, enguany, que va néixer GSMA (Groupe Spécial Mobile Association), l’organitzadora de la principal fira del sector de la telefonia mòbil. En tot aquest temps, penso, moltes coses han canviat: des del nom del congrés (de GSM World Congress a Mobile World Congress) i la capitalitat (Madrid el 1995, Canes del 1996 al 2005 i Barcelona des d’aleshores), fins a tota la indústria en conjunt, transformada exponencialment amb l’expansió de la connectivitat i la tendència a la mobilitat. I també la llengua, ja posats, penso que ha canviat, en veient els nombrosos cartells municipals amb la paraula ‘desencotxament’ per a marcar les zones on els omnipresents vehicles de luxe negres i els taxis poden aturar-se perquè en baixin els quasi cent mil congressistes d’enguany… molt menys encorbatats que en edicions anteriors i amb una mica més de quota femenina.

Quan el MWC va arribar per primera vegada a Barcelona, parlàvem encara de WAP, HSDPA i xarxes EDGE. Ara, en la passejada que he fet el primer dia del congrés pels cent mil metres quadrats dividits en vuit pavellons de Fira Barcelona a la Gran Via, els conceptes i tecnologies clau són tots uns altres, però igualment curts: 5G, IoT, VR… Es comprova fàcilment al tercer pavelló, ben a prop de l’entrada sud del recinte on avui no s’ha pogut estrenar amb condicions la flamant i esperada estació de metro de la nova línia 9, per causa de la vaga dels treballadors de TMB.

El Hall 3 és presidit pels grans fabricants de mòbils (amb permís de l’etern absent Apple), que hi exposen les seves propostes per a l’any que hem acabat d’estrenar. A l’estand de Samsung, una exposició mostra l’enorme (r)evolució des del seu primer telèfon SH-100 del 1988 fins al mòbil Galaxy S7, presentat diumenge. Però el que capta la curiositat és el Gear VR Theater, unes grades on visitants de totes les edats i nacionalitats es posen entusiasmats les ulleres de realitat virtual. Al davant seu l’altre gegant sud-coreà, LG, mostra el nou mòbil modular G5, i ben a prop el xinès Huawei, amb més metres d’exposició que ningú, ensenya la nova pissarreta MateBook. Són fins ara les grans novetats en dispositius mòbils del MWC 2016, totes presentades un dia abans de l’obertura de portes de la fira per a evitar de quedar sepultades enmig del ritme vertiginós de llançaments dels dies aquests dies de congrés.

No gaire lluny d’aquesta tríada asiàtica hi ha l’espai de la nord-americana Microsoft, amb més aire de bar hipster que no pas d’aparador d’empresa informàtica veterana. I és que adaptar-se i sumar-se a la mobilitat (i la ‘nuvolositat’) és la tendència actual. Fins i tot per a la finlandesa Nokia, aliada des del 2011 amb Microsoft, que d’encapçalar no fa gaires anys el mercat dels mòbils (quan eren fonamentalment telèfons) s’ha presentat ara al MWC autoproclamada ‘nova líder de les tecnologies que possibiliten la nostra vida connectada’.

De quines tecnologies es tracta? Doncs per exemple de la futura xarxa de connexió mòbil 5G, amb què asseguren que es pot descarregar en sols cinc segons un film sencer al mòbil i que és cridada a transformar, segons un llibre blanc presentat avui mateix per la Comissió Europea, la producció industrial, la salut, l’energia, l’automoció i el sector de l’entreteniment. O de la realitat virtual (VR) i augmentada (AR), que ara mateix converteix el MWC en un espai ple de gent amb els ulls tapats per aparatosos aparells fent moviments estrambòtics davant de pantalles. O dels dispositius portables (‘wearables’), com els rellotges i polseres connectats presents en pràcticament tots els estands. O de la internet de les coses (IoT), tot d’objectes quotidians interconnectats i amb sensors capaços de controlar les nostres mascotes i d’indicar pel mòbil afectacions del trànsit a causa de la pluja o la neu, com es pot comprovar a l’espai Innovation City del mateix Hall 3 on l’empresa automobilística Jaguar té aparcat un dels seus models d’esportiu connectat. N’he comptat mitja dotzena, de cotxes i motos plantats al Mobile, una prova més de l’ampliació de significat del concepte ‘mobilitat’.

Són quasi les sis quan aconsegueixo de sortir del tercer pavelló. Al del costat, el Hall 4, em trobo disposats en paral·lel els llargs estands de Catalunya i d’Espanya. Com en els anys anteriors, el seu disseny i grafisme parlen per si sols: mentre l’Espanya cridanerament ‘roja’ s’anuncia als quatre vents com el país de la Ñ (amb un ‘Spaiñ’ que fa mal d’ulls), Catalunya hi contrasta amb el nom escrit sobre fons blanc en una quinzena de llengües i alfabets.

Però en aquests detalls, m’ensumo que sóc l’únic que s’hi fixa ara mateix: la gent que transita prop dels dos estands (on s’encabeixen més de la meitat de les empreses dels Països Catalans presents al MWC), hi passa de llarg en direcció a l’entrada de l’auditori, allà mateix, on ha de parlar en breus moments el conferenciant estel·lar de la setmana: el fundador de Facebook Mark Zuckerberg. Per sorpresa meva, les naus del MWC ni es buiden ni es paralitzen, durant els tres quarts d’hora de conferència: tot i que la sala s’omple per a escoltar-lo reclamar que tot el món tingui internet, els passadissos i pavellons continuen plens i ningú no es planta davant les nombroses pantalles que reprodueixen en directe les paraules de Zuckerberg. I és que en aquesta fira, potser més que en cap altra, l’atenció mediàtica va per una banda i la tensió empresarial, per una altra.

A pocs passos de l’estand de Catalunya em crida l’atenció un altre CAT: Caterpillar, el gegant nord-americà de maquinària per a la construcció i la mineria, s’ha presentat al congrés amb un robust mòbil sota el braç que, a més d’aguantar cops i immersions dins l’aigua, incorpora una fascinant càmera tèrmica amb què es pot mesurar la temperatura de les superfícies, objectes i persones que ens envolten. Deixo un equip de l’agència Reuters embadalit amb aquesta vistosa funcionalitat per a encaminar-me cap a l’últim pavelló, el 8, consolidat des de fa anys com el de les aplicacions.

Pel camí, a banda i banda de la concorreguda artèria principal del recinte, vaig deixant enrere tot de ‘networking gardens’ a l’aire lliure amb noms de reminiscències barcelonines i catalanes (Barceloneta, Boqueria, Canaletes, Colom, Miró, Port… totes transcrites fonèticament perquè els milers de visitants estrangers, si ho llegeixen, no s’allunyin gaire de la pronunciació local). A l’App Planet, l’últim navegador europeu que quedava, Opera, dóna la benvinguda a l’espai més joves i informal del MWC, on després de dos anys d’absència torna a ser-hi Google. De manera oficial, perquè extraoficialment el cercador californià no ha deixat mai de planar per la fira de Barcelona gràcies al seu sistema operatiu Android, dominador absolut als telèfons i pissarretes ‘espavilats’.

Són les set del vespre i una riuada de congressistes abandona a pas ferm el recinte per recarregar bateries per a l’endemà. Surto per la porta nord, que dóna als carrers del Foc, l’Acer, el Ferro i el Cobalt. Ni rastre del grafè encara (l’últim material de moda en la indústria mòbil), al barri de la Marina, un dels que surten més malparats en l’informe sobre l’escletxa digital a la ciutat de Barcelona presentat per l’ajuntament i la fundació Mobile World Capital divendres passat. I és que com diu el lema del congrés d’enguany, potser sí que ‘mobile is everything’, però no ‘everywhere’.