21.06.2017 - 14:21
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha fet “justícia” a l’artista oblidat Ismael Smith amb una exposició retrospectiva que reuneix 450 obres de la seva polifacètica activitat al llarg de la seva complexa vida que li va portar a morir en un sanatori dels afores de Nova York.
Ho ha dit el director del Museu Nacional, Pepe Serra, en la presentació de l’exposició ‘La bellesa i els monstres. Ismael Smith’, que es podrà visitar fins al 17 de setembre comisariada per l’expert Josep Casamartina.
Mai abans un museu havia dedicat una mirada conjunta i integral a l’escultor, dibuixant i gravador, que en la seva trajectòria va abordar diferents disciplines com el cartellisme, el disseny gràfic, l’interiorisme, la ceràmica, el disseny de joies, els exlibris i la pintura considerada la faceta més desconeguda de l’artista.
L’exposició aspira a convertir-se en una “immersió” al món complex, ambigu i transgressor de la figura de Smith (Barcelona, 1886- White Plains, Nova York, 1972), que va ser molt conegut en els seus primers anys d’activitat però després d’anar a EUA va caure en l’oblit.
El recorregut pretén crear un “relat estètic i bibliogràfic” de l’artista per començar a valorar l’obra de Smith en el seu conjunt i valorar la seva coherència: a partir d’aquí es podran establir múltiples mirades temàtiques i especialitzades, comenta Casamartina.
El comissari ha matisat que a Catalunya Ismael Smith –considerat com un noucentista per Eugeni d’Ors– no va ser del tot oblidat, sinó que es va mantenir fitat en el terreny de la il·lustració satírica i el bibelot.
Els seus dibuixos grotescs, escultura expressionista, ambigüitat sexual de les figures femenines i masculines dels seus dibuixos i les escenes esperpèntiques li van convertir en un artista amb poc encaix en la societat conservadora dels anys 20.
Per a l’Exposició Universal del 1929, va protagonitzar una polèmica després de participar en el concurs internacional per al Sagrat Cor de Jesús, que obria l’exposició, amb una obra que va escandalitzar per l’estètica gai i ‘queer’ de Jesucrist, que li costaria l’excomunió.
L’exposició comença per l’àmbit temàtic batejat com ‘El dandi’, perquè la vida i obra de Smith van ser indissolubles, i aquest va utilitzar la seva figura, també forma de vestir i posat, com a part de la seva obra artística.
En l’àmbit ‘Salomé a la gran ciutat’ s’aborda la seva aparició com a excel·lent il·lustrador i dibuixant, a més d’escultor, convertint-se en un dels dibuixants més destacats de la premsa barcelonina entre 1906 i 1912.
AMIC D’EUGENI D’ORS I JOSEP CAMBÓ
Smith, admirat per Eugeni d’Ors, Josep Pijoan i Francesc Cambó, se sentia sobretot escultor, i en l’exposició es fa referència a alguns dels grans monuments projectats per l’artista que després van ser boicotejats.
També va ser íntim amic d’Enric Granados i, de la mateixa forma que Santiago Rusiñol i Ramon Casas, a Smith li agradava el flamenc, com va deixar clar en les seves il·lustracions satíriques.
DE L’ART A LA CURA DEL CÀNCER
El 1919 va abandonar el seu Barcelona natal per seguir la seva carrera en EE.UU, on no va aconseguir fer-se un nom, i gradualment va ser abandonant la seva pràctica artística per dedicar-se a l’estudi de la curació del càncer d’una forma ‘naïve’.
El 1960 va acabar internat en contra de la seva voluntat –per passejar-se nu– en el sanatori psiquiàtric de Bollmingdale, als afores de Nova York, on va morir el 1972.
Per donar-se a conèixer a EUA va conrear escultures expressionistes conegudes com a màscares, de les quals va fer un cap de Cervantes, i ara el Museu de Cerdanyola complementa l’exposició, posant l’accent en els aspectes més marginals que van contribuir a l’estigmatització de l’artista.
