America Sánchez exposa dibuixos inèdits a partir dels personatges de l’art romànic al MNAC

En un petit espai annex a la sala oval, no gaire lluny de les sales dedicades al romànic, el MNAC exposa des d’ahir els dibuixos inèdits d’America Sánchez, creats a partir de la col·lecció d’aquest art que atresora el museu. Són un centenar llarg de retrats, dibuixos en tinta sobre paper, fidels quant al traç als personatges que apareixen a les pintures romàniques, però amb un tractament lliure del color que els confereixen un aire ‘pop’. Després de vint-i-cinc anys observant el romànic en successives visites al MNAC, i atret per la ‘intensitat visual i síntesi dels elements facials’ dels retrats, el dissenyador gràfic i fotògraf va començar a crear aquestes rèpliques personals.

Fascinat pel romànic
America Sánchez va entrar per primera vegada al museu cap a l’any 1965 quan va arribar de l’Argentina. Del romànic, que no havia vist mai, el van seduir especialment les representacions humanes, la intensitat visual dels rostres i la síntesi dels elements facials dels retrats. Són elements que segles després han esdevingut moderns –determinats retrats recorden traços picassians, diu l’artista–, com demostren els seus dibuixos inspirats en aquells personatges.

Hi ha molts estils dins el romànic, matisa, però aquesta ‘síntesi a títol de signe’ és molt característica d’aquell tipus d’art. En aquest sentit, els retrats de Sánchez es destaquen per la fidelitat a les obres originals, totalment respectuosos amb les formes i els traços. En canvi, el tractament del color és molt lliure.

Una paleta de colors vius
‘Amb el color sí que em vaig disparar bastant’, comenta. D’una banda, pel fet que els colors originals de les obres romàniques no s’han conservat, i d’una altra per ‘l’atzar’. Tot plegat va fer que es llancés a tractar el rostre amb una paleta de colors molt vius, molt contrastats, ‘una manera de fer que també ha estat una sorpresa per a mi mateix en cada treball’, admet.

També està molt content que el museu hagi volgut exhibir els seus dibuixos, ‘a només 50 metres de les sales amb el romànic autèntic’. Per a l’artista, la seva mostra és, de fet, ‘una invitació que la gent vegi el romànic de veritat’, especialment per la ‘fidelitat amb la realitat’ dels seus dibuixos.

‘Ara puc dir aquesta persona és romànica i aquesta no’
A la mostra, a més, es pot veure una faceta poc coneguda de l’artista, dissenyador (Premio Nacional de Diseño, el 1992, i premi Ciutat de Barcelona, el 2001, entre més) i fotògraf dedicat sobretot a la creació de la identitat gràfica de moltes institucions i empreses.

Mig de broma, Sánchez diu que després de vint-i-cinc anys visitant el museu, fotografiant, prenent apunts i finalment dibuixant les figures del romànic, se sent ‘autoritzat’ a veure en la gent les característiques romàniques –o no– dels seus rostres. ‘Puc dir aquesta persona és romànica i aquesta no’, assegura somrient.