09.08.2017 - 09:53
|
Actualització: 09.08.2017 - 11:29
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’ha donat de marge fins a final d’any per a aprovar un pla estratègic del museu per al període 2018-2022 i aconseguir de tancar un pacte de ‘ampliació tranquil·la’ i sense grans fasts de la pinacoteca fins al 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Universal.
Ho ha explicat el director del MNAC, Pepe Serra, en una entrevista a Europa Press, en què ha desvelat que les tres administracions que integren el patronat –estat, Generalitat i ajuntament– havien rebut amb bons ulls tots dos projectes, els quals el director insisteix que siguin paral·lels perquè l’un no hipotequi l’altre.
Ambdues propostes van ser presentades en una reunió del patronat el 5 de juliol, i es va acordar no abordar-les en els òrgans de govern, sinó en unes comissions entre les administracions i equips del museu per aconseguir a ‘acords concrets’.
Després d’haver quedat aparcat el projecte de l’Esplanada dels Museus impulsat per un equip de govern municipal anterior, Serra malda per fer veur que la idea de posar damunt la taula un pla d’ampliació respon a una proposta senzilla, que no té res a veure amb excavar túnels ni aixecar piràmides.
‘Totes les administracions estan obertes a parlar-ne i al fet que es faci l’ampliació. Hem de veure com ho fem, amb quins socis, d’on traiem els diners, quina és la dimensió exacta d’això. No es tracta de convertir-ho en l’Esplanada de Museus, que es va fer tan gran que no va ser viable’, il·lustra Serra. Tot i això, Serra s’ha mostrat molt contundent a l’hora de demanar compromís a les administracions signatàries: ‘Si subscriuen un acord, l’han de complir.’
‘I, ara bé, si el 2029 això no està ampliat, no sé com ho faran’, ha advertit Serra, que ha insistit en la necessitat de fer un pla gradual que podria sumar una primera sala al peu de Montjuïc a tres anys vista, per exemple.
Exigència de l’estat
En aquest sentit, ha parlat d’una relació cordial amb el govern espanyol, si bé ha afirmat: ‘L’estat no solament no aporta el que que el museu mereixeria, sinó que no aporta el que li toca administrativament. No compleix amb els estatuts del museu’.
De fet, es dóna la circumstància que l’Ajuntament de Barcelona, que aporta el 20% del pressupost públic, presta més finançament que no pas el Ministeri de Cultura, que hauria d’aportar el 30%, davant el 50% de la Generalitat.
Superats els anys de crisi, el museu ha aconseguit doblar el nombre de visitants –espera tancar el 2017 amb 900.000–, ha obert la porta de la nova col·lecció d’art modern i, sobretot, ha aconseguit activar-se. Ara el director demanar d’aixecar el cap i mirar a cinc anys vista, i fins i tot més enllà, d’una manera assossegada i dirigida.
Pintura catalana dels anys quaranta, cinquanta i seixanta
La manca d’espai per a exposicions temporals, també per a desplegar el relat de la pintura catalana dels anys quaranta, cinquanta i seixanta –fruit d’un acord amb el Macba–, i mostrar la col·lecció de fotografia i d’arquitectura i millorar la mostra de col·lecció de Romànic i de Gòtic –condensada i sense opció de mostrar audiovisuals i texts de mediació– aboquen el museu a créixer, ha raonat Serra.
Després d’haver-se fet públic el pla del consistori barceloní de sumar el pavelló Victòria Eugènia per a grans exposicions temporals internacionals i de museus de la ciutat amb prioritat del MNAC, ha reafirmat la seva aposta d’ampliació serena i tranquil·la fins al 2029 amb un debat sobre Montjuïc, si bé les seves explicacions inicials són anteriors.
Per això, el museu vol tenir la vista posada en un pla estratègic amb objectius concrets a partir del 2018, que podria caminar paral·lelament a un projecte consensuat de creixement que permeti aconseguir, precisament, les fites plantejades fins al 2022.
‘Si en això estem d’acord, podem traçar un pla més tranquil, més per períodes: a mi m’interessa molt el dibuix global perquè, si no, sempre anirem fent bandades’, ha al·legat el director, que per als propers cinc anys ha reivindicat el concepte de ‘museu connector’.
Espai per grans debats mundials
Per a Serra, un museu és un ‘espai de connexió, discussió, participació’ que –ha celebrat– no té la veritat absoluta, sinó que és un lloc viu on acollir grans debats mundials i de proximitat com el de la immigració i les revoltes, i també un espai on donar veu i representar les minories.
En opinió del director, ‘el museu ha de ser contemporani, i no importa de quan daten les col·leccions, perquè la gent, quan trepitja el museu, ho fa des del present, per la qual cosa el seu punt de vista ha de ser el present’.
Trencar barreres i homologar el museu
‘Homologar el museu’ serà el principal cavall de batalla de Serra per als anys vinents del seu mandat renovat pel patronat, i això es materialitza a trencar barreres, omplir el museu d’activitats perquè sempre sigui nou, digitalitzar la col·lecció i bolcar tot el contingut generat a la web per fomentar desitjos de visita i experiència.
Passar de parlar de l’objecte per centrar l’activitat en el subjecte que visita el museu és la principal fita de la institució, que vol posar més esforços en l’àmbit educatiu mirant exemples com el museu de Brooklyn i el Louisiana d’Art Modern de Copenhaguen, per exemple.
