El míssil caigut a Polònia crea una situació ideal per a Rússia i fa créixer la por d’una guerra a tot Europa

Rússia ha heretat de la Unió Soviètica una manera molt particular d’entendre els conflictes bèl·lics, la confrontació entre els estats. La vella URSS va saber manejar com ningú la creació de dilemes estratègics. A primer colp d’ull, i encara sense la confirmació exacta de què ha passat a Polònia, la situació actual és justament aquesta.

Crear un dilema estratègic consisteix a fer una acció de guerra de tal manera que siga impossible de saber, amb completa seguretat, què ha passat. Així es compleix l’objectiu tàctic que hom es proposa, però alhora l’adversari té un gran dilema sobre com ha de respondre. I això és perquè saps però no saps, i és clar que les conseqüències de la resposta poden ser tan fortes que no goses prendre-la sense tenir aclarides totes les incògnites.

L’atac a les canonades del Nord Stream ja va ser això. La coordinació de l’acció i el coneixement de l’entorn fa que hi haja pocs dubtes que va ser una acció militar a càrrec de Rússia. Però es va fer de manera que encara avui no podem assegurar res al cent per cent. De manera que Rússia s’estalvia reaccions dures en contra, però al mateix temps aconsegueix la finalitat d’espantar Europa.

Podria ser, per tant, que l’impacte d’aquest míssil al poblet polonès de Przewodów fos un atac premeditat amb la voluntat d’originar un nou dilema estratègic a l’OTAN?

Per a escatir si això és així, primer de tot hem de saber què ha passat. Ara com ara no ho sabem, però de segur que en traurem l’aigua clara ben aviat.

Aquesta matinada el govern polonès ha dit que el coet era “de fabricació russa”, però encara calen proves indiscutibles per a determinar si les restes caigudes que han mort dues persones són d’un míssil rus o ucraïnès.

De fet, ahir Rússia va tornar a llançar una tongada d’atacs sobre Ucraïna i hi hagué míssils que van impactar a Lviv. Entre Lviv i Przewodów només hi ha setanta quilòmetres de distància i, per tant, tot i que no és fàcil, podria ser que a Polònia hi caiguessen les restes d’un xoc en l’aire entre un míssil d’atac rus i un de defensa ucraïnès.

Si l’objecte és ucraïnès, el perill d’una escalada immediata del conflicte s’esvairà de seguida. Si les restes són d’un míssil rus, la cosa serà més complexa. Perquè caldrà determinar, i això ja és més difícil, si el míssil va impactar a Polònia pel xoc amb un míssil ucraïnès i, per tant, sense voler; o bé si hi caigué perquè duia unes coordenades errònies en el sistema de guiatge; o perquè el Kremlin volia precisament això. Rússia nega haver-ho fet expressament i l’OTAN té instruments d’observació que permetran de reconstruir la trajectòria del coet amb força precisió. Així i tot, serà impossible de saber al cent per cent si va haver-hi un error tècnic o si va ser fet deliberadament.

I ací és on entra en joc l’ambigüitat necessària per a crear un dilema estratègic a l’OTAN.

Imaginem-nos que el míssil hagués caigut sobre una caserna militar de l’exèrcit polonès. En aquest cas, per a Rússia seria molt difícil d’explicar-se i segurament ja parlaríem de guerra oberta. En canvi, caient sobre un poblet de quatre-cents habitants, sobre un objectiu no estratègic, Rússia, suposant que siguen seues les restes del coet, sempre tindrà la coartada de dir que ha estat un error lamentable. Tot i que no deixa de ser curiós que no haja caigut en un camp i haja encertat una població tan menuda per la qual, a més, passa una important infrastructura elèctrica.

Siga com siga, el fet realment important és que amb aquest incident la pilota és allà on Rússia la vol, és a dir, en el camp de l’OTAN i la seua resposta. Perquè en aquest moment a Rússia li interessa, més que cap altra cosa, fer el mapa de la reacció de l’Aliança, saber què passa si la guerra s’intensifica. Abans d’aventurar-se a missions més perilloses (com ara detonar una bomba atòmica o atacar un país de l’OTAN), Rússia ha de comprovar coses tan elementals com ara si l’OTAN va unida o no, si l’OTAN –i molt especialment els Estats Units– està disposada a entrar en guerra o no i amb quina velocitat reacciona davant els fets consumats.

l la veritat és que un incident com aquest d’ahir al vespre a Rússia li va perfecte per a aquestes finalitats. Fins i tot en el cas que les restes del coet siguen ucraïneses i realment Rússia no tinga res a veure amb tot això que ha passat.