El missatge sibil·lí de Marchena als presos amb l’ús del català i el Tribunal d’Estrasburg

La sala segona del Tribunal Suprem espanyol ha emès avui la interlocutòria que confirma la seva competència per a jutjar dotze dirigents independentistes, mentre que divideix el judici en dos perquè els ex-membres de la mesa i Mireia Boya, acusats de desobediència, siguin jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Tanmateix, a la pàgina 36 el tribunal, presidit per Manuel Marchena, ho aprofita per enviar un missatge sibil·lí als presos polítics i als seus advocats. Argumenta que sí que és un organisme competent per a enjudiciar els fets i diu, primer, que es garanteix ‘el contacte directe i permanent’ dels acusats amb els advocats.

Sobre la petició de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn de declarar en català durant el judici, la interlocutòria qüestiona que es pugui fer ús de la seva llengua materna: ‘Contrasta amb l’absència de qualsevol queixa d’indefensió durant el llarg temps que ja han consumit la investigació i la fase intermèdia d’aquesta causa especial.’ El tribunal, per tant, deixa entreveure que refusarà la petició quan la registri l’advocat Jordi Pina perquè fins ara no s’havia sol·licitat de declarar en català. Dit d’una altra manera, no té en compte que és diferent la fase d’instrucció del judici en si.

Sobre l’argument de la defensa que un judici llarg i complex com aquest es faci a sis-cents quilòmetres del domicili dels acusats, comenta: ‘El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret de ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal no considera la proximitat domiciliària com a fòrum determinant de la competència en el procés penal.’

Per últim, envia un missatge pervers. Els diu que, com que demanen de declarar en català i a prop del domicili, no tindria gens de sentit de recórrer al Tribunal d’Estrasburg: ‘Sigui com sigui, fer dependre el dret a un procés just de la distància entre la seu del domicili i la de l’òrgan jurisdiccional o de l’ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria a l’absurditat de negar que aquest dret tingui vigència, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans.’