El Miserachs mai vist

Feia més de vint-i-cinc anys que no es dedicava una exposició a l’obra del fotògraf Xavier Miserachs, i ara la Pedrera, a Barcelona, li ret homenatge amb l’antologia més completa que s’hagi fet mai. Es diu ‘Miserachs. Epíleg imprevist‘, es podrà veure fins al 15 de juliol i aplega més d’un centenar de fotografies que abasten tota la carrera de l’artista. De fet, hi ha les imatges que va fer com a afeccionat, abans de professionalitzar-se; les mítiques sèries en blanc i negre sobre Barcelona; fotografies en color que va fer més tard; treballs per encàrrec…

Per això l’exposició aporta una visió de conjunt sobre la seva obra que no s’havia vist mai. Però alhora també permet de destacar les característiques singulars de la feina d’aquest fotògraf, que va ser un dels membres més importants d’una generació que va renovar completament la fotografia documental. Juntament amb Oriol Maspons, Ricard Terré i Ramon Masats, a final de la dècada del cinquanta, Miserachs va reprendre el fil d’una tradició fotogràfica estroncada amb el final de la guerra del 1936-39. El seu estil va comportar una ruptura tan gran en clau de modernitat que va aconseguir superar la censura franquista.

El tema estrella de la carrera de Miserachs va ser la ciutat de Barcelona, que va retratar desenes de vegades i durant molts anys. Generalment en blanc i negre, presenta una ciutat diversa i en constant evolució. A la dècada dels seixanta, Miserachs va agafar diversos encàrrecs publicitaris i editorials que el van obligar a treballar en color. És una part de la seva carrera poc coneguda i que es pot descobrir ara amb l’exposició. L’any 1968, va començar a treballar com a reporter per la revista Triunfo, una feina que el va portar a viatjar per tot Europa. D’aquest període, se’n destaquen diverses instantànies del Maig del 68 francès, de la Primavera de Praga i del Swinging London.