El miratge del tercer grau

  • Les millores penitenciàries graduals dels presos polítics evidencien la incapacitat de l'independentisme per a forçar una amnistia *** Compromís torna a pactar amb Sánchez la data del nou finançament *** El govern balear celebra les bonificacions del 50% a les empreses turístiques

VilaWeb

Text

Pere Martí

03.07.2020 - 20:15
Actualització: 03.07.2020 - 20:34

TEMA DEL DIA
Presons. Aquesta setmana, les juntes de tractament de les presons catalanes han proposat que els nou presos independentistes passin al tercer grau penitenciari, una decisió que permetria que només haguessin de dormir a la presó entre setmana. La decisió significa un alleugeriment personal per als presos i les seves famílies, que són els qui paguen el preu més alt d’una sentència injusta i desproporcionada. Tot allò que redueixi el patiment personal dels presos és una bona notícia. Però en l’àmbit polític, la petició del tercer grau és la constatació de la debilitat de l’independentisme, perquè no implica cap avenç en la solució política, sinó continuar acatant la legislació penitenciària espanyola.

A curt termini, aquest tercer grau penja d’un fil. La fiscalia espanyola pot recórrer contra la decisió, i l’últim estament judicial que s’hi hauria de pronunciar seria el tribunal enjudiciador, és a dir, el Tribunal Suprem espanyol i, específicament, el president de la seva sala penal, Manuel Marchena. No cal ser un expert en dret per augurar quina serà la resposta del jutge que els va enviar a la presó. Un sistema penal que fa dependre el tercer grau del tribunal enjudiciador i, particularment, del jutge sentenciador és profundament pervers i injust. Que sigui injust no és cap novetat, perquè la justícia espanyola s’ha convertit en la punta de llança de la repressió contra l’independentisme, el que és ingenu és confiar que Marchena aturi la seva persecució i, de sobte, esdevingui un jutge imparcial i benevolent. El tercer grau no és cap premi, és un dret que tenen els presos, però Marchena és el mateix.

Més enllà de les dificultats immediates, la petició del tercer grau és la constatació de la incapacitat d’aconseguir una solució política per als presos. L’única solució admissible és l’amnistia, perquè és la que els exculpa d’uns delictes que no han comès, els retorna la llibertat però també els repara moralment i políticament. Es va intentar de fer amb l’amnistia del 1977 amb els presos polítics democràtics, tot i que aleshores es va excloure els independentistes catalans i bascs. Tècnicament, l’amnistia és una llei orgànica aprovada pel congrés espanyol i avui no hi ha majoria per a aprovar-la, perquè ni tan sols el PSOE s’ha mostrat disposat a acceptar-la. En aquest tema, estan d’acord el PSOE, Ciutadans, el PP i Vox, i caldria veure què faria Podem. Si el govern espanyol volgués resoldre el conflicte català, com diu Pedro Sánchez, l’amnistia hauria de ser un punt de partida necessari, perquè mentre hi hagi presos polítics hi ha conflicte. Tampoc els partits independentistes n’han fet cap bandera constant al congrés condicionant qualsevol acord a la seva concessió.

La consellera de Justícia, Esther Capella, ha demanat al Tribunal Suprem que apliqui la raó del dret i no la raó d’estat i permeti el tercer grau als presos independentistes. Una petició que l’honora, però difícilment es farà, perquè precisament la justícia espanyola ha posat la raó d’estat per damunt de l’estat de dret des de l’inici de la repressió contra el procés i no es detecten símptomes de canvi. Més aviat al contrari. El Tribunal Suprem s’ha convertit en una maquinària d’inhabilitacions exprés i només ha tardat una setmana des que el congrés va aprovar el suplicatori contra Laura Borràs per anunciar que haurà de declarar el 21 de juliol. La velocitat del Suprem confirma que la causa contra Borràs té una clara motivació política.

Aquesta pressa del Suprem contrasta amb la lentitud del Tribunal Constitucional espanyol, que no pensa pronunciar-se sobre els recursos dels presos fins a l’any que ve, per endarrerir d’aquesta manera el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans. El Constitucional ha al·legat que el confinament causat per la crisi del coronavirus ha endarrerit la seva feina, un problema que, en canvi, el Suprem no ha tingut, potser perquè els jutges són immunes a qualsevol virus quan es tracta d’inhabilitar dirigents independentistes.

MÉS QÜESTIONS
Compromís torna a pactar amb Sánchez la data
del nou finançament. Compromís ha tornat a acordar amb Pedro Sánchez una data per a presentar el nou sistema de finançament, com va fer en el debat d’investidura a canvi del seu suport. Aquesta vegada, el dictamen de la comissió de reconstrucció que es desenvolupa al congrés espanyol inclourà el compromís perquè el govern espanyol presenti la proposta per a reformar el finançament autonòmic abans no acabi l’any. Aquesta promesa, que s’inclou gràcies a una esmena que ha incorporat Compromís en les conclusions, permetrà que es materialitzi l’anunci fet per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i ratificat després per Pedro Sánchez, de presentar al novembre el primer esborrany del nou model de finançament. El portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha anunciat que votarà a favor de tres dels quatre documents de la comissió de reconstrucció una volta l’executiu espanyol ha acceptat una esmena de la coalició per a abordar la reforma del finançament autonòmic abans no acabi aquest any. Baldoví ha explicat que l’esmena que ha aconseguit d’introduir la coalició al dictamen significa un compromís ferm que, abans del 2021, hi ha d’haver una nova proposta de sistema de finançament perquè ‘no es pot lluitar contra els efectes de la crisi sense que els governs autonòmics tinguen els recursos necessaris per a abordar-los’.

El govern de les Illes celebra les bonificacions del 50% a les empreses turístiques. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha comparegut per informar dels acords de la Taula de Diàleg Social en què s’han acordat les mesures relatives als treballadors fixos discontinus. El conseller ha anunciat que les empreses turístiques amb fixos discontinus que obrin aquesta temporada turística tindran una bonificació del 50% de les cotitzacions de la Seguretat Social els mesos de juliol, agost, setembre i octubre. El decret llei per als treballadors discontinus ha estat aprovat avui pel govern espanyol. Els mesos de temporada centrals hi haurà pràcticament una exoneració total de cotització a la Seguretat Social. Pel conseller, és una bonificació directa que ha d’animar a activar el sector els mesos de temporada alta. En la reunió han participat la presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), Carmen Planas; el president de la Federació de la petita i mitjana empresa (Pimem), Jordi Mora; i els secretaris generals d’UGT, Alejandro Texías, i de CCOO, José Luis García.

Relleu oficial a la batllia de Perpinyà. Després de la segona volta de les eleccions municipals de diumenge passat, avui s’ha fet l’acte de relleu oficial a l’ajuntament de Perpinyà. El candidat de l’extrema dreta, Louis Aillot, ha pres possessió com a batlle, davant Jean Marc Pujol, qui va perdre les eleccions i ha anunciat que es retirarà de la política. L’acte no s’ha fet a la llotja de Perpinyà, com és tradicional, sinó a la seu de l’àrea metropolitana, per raons sanitàries. La crisi del coronavirus també ha obligat a fer la sessió a porta tancada, sense públic, respectant el distanciament social entre els càrrecs electes.

LA XIFRA
4.232 àpats a domicili i 2.613 quilos d’aliments ha distribuït la Creu Roja a les famílies andorranes durant els mesos de l’emergència sanitària de la covid-19, segons el balanç d’actuacions que ha fet públic l’entitat.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de juliol de 2006 a les 13:03 un comboi de la línia 1 del metro de València va descarrilar en un revolt a 50 metres de l’estació de Jesús i va causar la mort de 43 persones i en va deixar 47 de ferides. Quatre persones van ser condemnades com a responsables de l’accident en diversos judicis que es van fer posteriorment.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor