12.05.2023 - 21:40
No hi ha gaires imatges que simbolitzin amb tanta potència què és l’hegemonia a Catalunya: ocupar les dues bandes de la plaça de Sant Jaume. L’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. En les darreres dècades, pocs ho han aconseguit. El PSC va tenir la batllia i la presidència amb Joan Clos i Pasqual Maragall, primer, i amb Jordi Hereu i José Montilla, després. I es podria dir que CiU no va veure culminada la seva tornada al poder, amb Artur Mas a la presidència de la Generalitat, fins que Xavier Trias va tenir la vara, trencant la cadena de batlles socialistes. ERC ha viscut un creixement electoral exponencial aquests darrers anys, però la victòria de les darreres eleccions municipals no va ser suficient perquè Ernest Maragall aconseguís la batllia. Després, sí: Pere Aragonès va materialitzar el somni d’Oriol Junqueras d’arribar a palau el 2021, i fins que els sondatges no van començar a relegar-ne la posició, semblava que ERC podia tenir a l’abast l’entrada a l’altra banda de la plaça. La campanya electoral tot just ha començat i la batalla de Barcelona és la més dura de totes. Però no l’única. Les municipals posen a prova la implantació territorial dels partits i, tradicionalment, han tingut un paper clau tant en els canvis polítics com en la definició de futures hegemonies. Per això aquest 28-M és tan important i no tan sols per a Barcelona.
Una de les grans incògnites del compte enrere electoral és si ERC es consolidarà com a primera força municipalista en vots i en regidors. Va tocar sostre fa quatre anys? Aragonès ha aconseguit allò que, d’entrada, semblava impossible: mantenir-se a la presidència malgrat la sortida de JxCat del govern, sustentat sobre una minoria absolutíssima al parlament. Però Salvador Illa, que és qui va guanyar les darreres eleccions catalanes, no ha deixat de mirar-s’ho de prop, i tampoc s’ha d’oblidar que ell li va donar el vist-i-plau amb l’aval al pressupost. Mentre alguns vaticinen que ERC no tindrà mai tant de poder com ara mateix, i el partit de Junqueras ho vol donar tot per a consolidar-se en la posició, arriba el 28-M: enmig de la desfeta de la majoria independentista i de la represa del vell pactisme amb el trencament dels blocs. Podria el PSC guanyar les eleccions en vots? ERC es juga les batllies de Lleida i de Tarragona després de quatre anys. Els socialistes les veuen a prop. I Junts, que aspira a tornar a guanyar Girona, observa com l’ascens de Guanyem Girona també l’hi podria prendre.
Tant ERC com el PSC compten amb l’ascendent que els dóna passejar-se pels municipis amb la carta del govern. Els primers, amb la gestió completa de l’executiu català, i els segons, amb l’ajuda de la presidència del govern espanyol, decidit a rendibilitzar les decisions del consell de ministres i de menystenir el soci minoritari quan cal. JxCat, molest, ha recorregut davant la Junta Electoral espanyola diverses actuacions del govern de la Generalitat amb què creu que ERC ha fet campanya, tot vulnerant la neutralitat institucional. Aragonès es bolca en el compte enrere electoral amb Junqueras. I Illa, que s’ha proposat de trepitjar tants municipis com sigui possible –més d’una cinquantena, calcula el seu equip–, tancarà la campanya acompanyat de Pedro Sánchez mentre una desena de ministres espanyols es deixa caure per Barcelona al costat de Jaume Collboni.
Quan Junts debatia internament la possibilitat de sortir del govern, un dels grans arguments del sector institucional era la necessitat d’arribar a les municipals amb el paraigua que dóna la Generalitat. Paradoxalment, els sondatges semblen haver donat la raó als qui en volien sortir. El partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha millorat les expectatives justament després d’haver deixat l’executiu, en un intent de guanyar credibilitat en la defensa de la represa del procés independentista. Però encara queda partida entre les famílies de Junts. El 2019, JxCat va quedar segon en escons i tercer en vots. Després de constituir-se formalment com a organització, d’esventrar-se al territori i d’intentar d’aglutinar el màxim de velles candidatures del seu espai, en pugna amb el PDECat, per a JxCat no deixa de ser un objectiu ambiciós mantenir els resultats de fa quatre anys. No obstant això, Junts s’ha fixat també l’objectiu d’obtenir la batllia de Barcelona, i ha rescatat Xavier Trias en temps de descompte. L’esperança del partit –atribuïda al sector moderat amb el vist-i-plau del conjunt i de Carles Puigdemont– no deixa de ser la projecció d’un nou contrapès a la plaça de Sant Jaume: l’intent de demostrar que l’hegemonia continua en disputa a Catalunya, malgrat el que aconsegueixi ERC.
És el mateix que voldria Illa amb Collboni, i fins i tot Sánchez, per a projectar sobre la ciutat l’esperança d’una altra revàlida de la seva presidència espanyola en les eleccions de l’hivern. I també per a demostrar, per fi, que el procés d’independència no tan sols s’ha acabat, sinó que els seus governen la capital amb una normalitat absoluta. És clar que en unes municipals també pesa la singularitat dels projectes locals, la destresa i el carisma dels candidats, o la pedra que hagi picat cada partit durant el mandat que s’acaba. Però la nit electoral serà molt important qui guanyi Barcelona i l’equilibri que quedi a les grans ciutats, perquè també s’haurà de fer aquesta lectura: qui avança i qui retrocedeix en la disputa eterna per l’hegemonia, més encara quan s’hi associa la imposició del projecte polític col·lectiu.
Treva d’actes a Lleida per la festa major
Tots els partits van arrencar amb força la campanya electoral a les dotze de la nit de divendres, però a Lleida es manté una tradició singular: una treva de mítings per a no contraprogramar la festa major. Els candidats fan entrevistes i debats, però no hi haurà actes fins dilluns.
El govern espanyol s’afanya ara amb Rodalia
El caos de Rodalia està destinat a ser un dels grans temes de la campanya electoral, tant com ho ha estat durant la pre-campanya. La falta d’inversions i els problemes de gestió han donat arguments a tots els partits per a provar de desgastar electoralment el PSC, i la previsió que l’avaria de la R2 Sud a Gavà s’allargaria durant tres setmanes era demolidora per als socialistes catalans. Finalment, la reprovada ministra de Transports espanyola i ex-batllessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha anunciat que la incidència estarà reparada el 21 de maig. És a dir, en l’equador de la campanya. A partir de dilluns, les freqüències dels trens entre Vilanova i Barcelona també passaran de tres a quatre trens per hora en les hores punta i hi haurà un nou servei de bus llançadora.
