El miratge de la llibertat

TEMA DEL DIA
Provisional. Les imatges del president d’Òmnium tornant a la seva empresa tenen una alta càrrega d’emotivitat. Un empresari amb vocació social que torna a la feina dos anys i tres mesos després i és rebut amb abraçades i llàgrimes pels seus treballadors. Però no és un retorn definitiu, és un retorn provisional, amb comptagotes, per uns dies i anant cada dia a dormir a la presó. Durant aquestes sortides, Jordi Cuixart no pot concedir entrevistes ni encara menys fer actes públics, ha d’anar al lloc on la presó li permet d’anar i prou. Passarà igual amb Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Quim Forn i Dolors Bassa aquests dies vinents, probablement amb més discreció però amb la mateixa emoció, barrejada amb la indignació que representa que persones innocents continuïn empresonades per haver dissolt una manifestació o haver permès un debat al parlament. I probablement després vindran la resta de presos, que encara no ho han demanat o tramiten de fer-ho.

Aquests permisos no són cap privilegi, ni fruit de cap negociació política, sinó que es deriven de l’estricta ampliació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. A Catalunya hi ha més de cinc-cents presos que en fan ús, sense que ningú ho consideri un privilegi. Ni tan sols és un tercer grau. És un alleujament de la situació de repressió que pateixen els presos polítics, però no és en el camí d’una solució política de la repressió, que només es pot aconseguir amb una amnistia que tanqui aquesta pàgina negra de la democràcia espanyola. Tots els partits polítics independentistes i les entitats demanen aquesta amnistia, però de moment no sembla que hi hagi disposició del govern de Pedro Sánchez per a impulsar-la. L’amnistia requereix redactar una llei, la qual el PSOE, amb la suma dels suports que van servir per a la investidura, podria aprovar al congrés espanyol.

La via que prefereix el PSOE és la de reformar el codi penal per rebaixar les penes de sedició i facilitar la posada en llibertat dels presos. El govern espanyol vol camuflar aquest gest endurint les penes per rebel·lió per satisfer la dreta i incorporant el delicte d’apologia del franquisme per tranquil·litzar les esquerres més jacobines. Tampoc no descarta d’introduir el referèndum com a delicte al codi penal, que seria la manera més barroera de compensar la possible reforma de la sedició. De moment, no hi ha sobre la taula cap proposta de reforma del codi penal, més enllà de les declaracions puntuals que van fent membres del govern per llençar globus sonda.

La reforma de la sedició té un altre problema, que és que no resol ni la situació dels exiliats ni la dels centenars de persones encausades encara pel referèndum del Primer d’Octubre i per les protestes contra la sentència. En cas que arribés a fer-se la reforma, seria un pedaç, igual com ho serien els indults individuals, que a més, requereixen el penediment del qui l’accepta. Un acte de penediment com el que demana Miquel Iceta és inacceptable, perquè els presos no han de renunciar pas a les seves idees. La petició del dirigent del PSC és vexatòria i demostra que el problema no són els delictes, sinó les idees. Els qui haurien de demanar perdó són els partits que van aplicar el 155 i han avalat la repressió contra l’independentisme. L’única proposta que resol globalment la repressió és una amnistia per a tots els casos relacionats amb l’independentisme. Aquesta seria l’única solució vàlida i la que hauria de centrar els esforços dels partits independentistes, cada dia més enfrontats, i de les entitats sobiranistes, que han renunciat al carrer a l’espera de temps millors. I al costat de l’autodeterminació, la qüestió central d’una taula de diàleg seriosa. Mentre no hi hagi amnistia, les escenes de llibertat diürna dels presos seran un miratge.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic renuncia a blindar el català a la funció pública. Després de mesos d’enfrontament entre els dos socis principals del Botànic, el PSPV i Compromís han arribat a una solució salomònica respecte de la competència lingüística. La darrera versió de la nova llei de funció pública suprimeix la disposició final que blindava la incorporació de la capacitació lingüística en cas que el reglament que ha de detallar els nivells exigibles als funcionaris no s’aprovés abans d’un any. A canvi, el reglament requerirà un informe previ favorable de Política Lingüística per a veure la llum. Una solució que Compromís ha acceptat, però que debilita les garanties jurídiques del català. Quan el Consell Jurídic Consultiu va qüestionar la disposició final, la consellera de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo, va optar per suprimir-la de la llei de funció pública. Aquesta disposició final s’havia aprovat el 2017 arran d’un acord entre el conseller d’Educació, Vicent Marzà (Compromís), com a responsable de Política Lingüística, i la mateixa consellera. Encara més, el Consell va ratificar-la quan, el 2018, va donar el vist-i-plau a l’avantprojecte de llei de funció pública. L’eliminació unilateral de la disposició final va irritar Compromís, que va reobrir la negociació per pactar que calgués un informe previ de Política Lingüística sobre la capacitació lingüística als funcionaris. Si no hi ha cap sorpresa, el projecte de llei s’aprovarà al Consell i després anirà a les Corts, on els grups podran presentar esmenes i és probable que es reobri el debat.

El govern espanyol vol tancar quatre laboratoris de control de plagues. El centralisme arriba a tot arreu. Ara li pot tocar el rebre als laboratoris de control de plagues que són essencials per al sector agrícola, especialment el cítric. El Ministeri d’Agricultura espanyol, que dirigeix Luis Planas, preveu de fer a Lugo un laboratori de referència estatal en sanitat vegetal, cosa que comportaria que es tanquessin quatre laboratoris que hi ha al País Valencià. Concretament, els dos laboratoris de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, l’IVIA, dedicats a analitzar mostres de fruita i hortalissa sospitoses de portar bacteris com la xilel·la i virus en cultius llenyosos, i els dos laboratoris de la Universitat Politècnica de València que estudien, entre més, els virus que afecten el tomàquet. La decisió del ministeri espanyol, encara en una fase incipient, ha causat tot de reaccions en el sector hortofructícola. De fet, el president d’AVA-Asaja lamentava fa pocs dies l’estat d’abandonament en què es troba l’IVIA. Per la seva banda, Inmaculada Sanfeliu, directora del Comitè de Gestió de Residus, que representa les empreses exportadores de cítrics, qualifica la mesura de ‘despropòsit’. Sanfeliu denuncia que es posa en perill una tasca clau per a tot el sector, perquè es deixarà perdre tot el coneixement desenvolupat durant dècades pel que fa a la detecció precoç de plagues i malalties. En aquest sentit, temen que deixar en mans inexpertes el control de plagues farà més fàcil l’entrada de cítrics des de països com Sud-àfrica sense els controls estrictes i pertinents.

El GOB s’afegeix a la pressió per a evitar l’ampliació de l’aeroport de Palma. El GOB s’ha sumat a altres entitats ecologistes de l’estat espanyol que han sol·licitat una reunió amb el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el valencià José Luís Ábalos, per a abordar la planificació de determinades infrastructures, entre les quals l’aeroport de Palma. Justament, avui s’han reunit a la ciutat els directius d’AENA i membres del govern de les Illes. Segons el GOB, aquest és un moment clau, atès que AENA preveu d’intensificar i expandir l’operació d’alguns dels seus aeroports, com el de Palma, cosa a la qual l’entitat s’oposa. El GOB també ha anunciat que s’havia constituït una plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma que treballarà coordinadament amb la plataforma pel decreixement de l’aeroport i el port de Barcelona. La voluntat és que la reunió amb el ministre de Transports espanyol serveixi per a parlar de la planificació d’aquestes infrastructures, atenent el context de declaració de l’emergència climàtica. A la carta que han enviat al ministeri, demanen, entre més, informació sobre els plans d’expansió de ports de l’estat espanyol i principals aeroports i una reunió amb un interlocutor del ministeri com més aviat millor.

Els sindicats andorrans demanen més habitatge protegit. A Andorra li queda molt de camí per a complir les recomanacions de l’ONU en matèria d’habitatge. Per posar-se a l’altura dels països de l’entorn, la Unió Sindical (USdA) ha demanat a les administracions que promoguin pisos de protecció oficial com a primer pas per a posar fi a l’especulació que, segons el sindicat, impera en el mercat immobiliari. També defensa que s’implantin altres mesures, com ara establir un preu per metre quadrat de l’habitatge i que es paguin més impostos si se supera aquest preu. I, sobretot, mesures que afavoreixin la construcció de pisos de protecció oficial. Són les propostes de la USdA per a regular el mercat immobiliari. El secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, considera que el mercat està descontrolat a Andorra i que calen polítiques d’habitatge més  intervencionistes. També lamenta que a la taula d’habitatge hi hagi representació de propietaris, promotors i agents immobiliaris, els quals creu que no tenen interès a solucionar la crisi i, en canvi, el govern no hi hagi inclòs els sindicats. Si no es capgira aquesta situació, el sindicat avisa que molts treballadors se n’aniran del país i serà difícil, si no impossible, substituir-los per altres que vulguin establir-s’hi.

LA XIFRA
Dos anys i quatre mesos haurà estat tancada la línia de tren entre Perpinyà i Vilafranca del Conflent, després del tràgic accident de Millàs quan, el 14 de desembre del 2017, un tren va envestir un autobús escolar. La prefectura ha informat que la línia reobrirà el 6 d’abril si no hi ha cap sorpresa de darrera hora.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de gener de 1668, se signa el Tractat de Lisboa pel qual la corona d’Espanya reconeix la independència de Portugal.