11.04.2020 - 21:50
‘El virus no entén de territoris.’ És el tòtem que han repetit amb insistència els dos partits que governen l’estat espanyol, el PSOE i Podem, contra una exigència que s’estenia: que tanquessin primer Madrid i després Catalunya, els dos grans nuclis de propagació de l’epidèmia. Amb l’argument banal que el virus no parlava la llengua de les fronteres, doncs, el govern espanyol ha justificat de no contenir els epicentres i l’ha escampat pertot arreu. Ben al contrari d’Itàlia, per exemple, on la quantitat de casos a la Llombardia, el nucli irradiador, no ha estat mai inferior a la de la resta de la península.
En aquesta altra, la Ibèrica, les coses han anat diferent: l’estat espanyol comparteix 1.214 quilòmetres de frontera amb Portugal. I les dades són radicalment oposades. Ara mateix allí hi ha 13.956 casos de Covid-19 i 409 morts, quaranta per cada milió d’habitants. A Espanya, en canvi, hi ha 152.446 infectats i 15.238 defuncions registrades, i la ràtio més elevada de morts per milió d’habitants: 327. És clar que hi ha variables importants: Portugal té deu milions d’habitants i l’estat espanyol en té quaranta-sis. Però és aquesta xifra, la important: si l’estat espanyol tingués la població de Portugal, hi hauria vuit vegades més morts que no tenen ara.
Quins altres factors ho podrien explicar? L’inici del brot, per exemple. El primer contagi a l’estat espanyol data del 31 de gener proppassat. El de Portugal, del primer de març. Però en veient el paisatge complet, no sembla que n’hi hagi prou amb aquesta explicació: les tendències són molt oposades. Per començar, en les restriccions. Aquí, Pedro Sánchez ha optat per allargar l’estat d’alarma, amb sancions severes per a tothom qui no compleixi el confinament. A Portugal, on també governa en minoria un govern socialista, el primer ministre António Costa va ordenar també el confinament, però va descartar d’imposar multes i d’exigir certificats. ‘Els portuguesos són tan disciplinats que la repressió seria inútil’, va afirmar.
Una vegada es van assolir els cinquanta casos positius, Sánchez va trigar tres dies a ordenar que les escoles tanquessin. Costa en va trigar tres, i encara hi va afegir el tancament de bars, restaurants i tots els locals d’oci, cosa que a l’estat espanyol no es va decretar fins a la declaració de l’estat d’alarma, quan ja hi havia sis mil contagis i dos-cents morts. A Portugal, la fórmula va ser l’estat d’emergència, que es va anunciar el 18 de març, amb set-cents casos i només dos morts. Van aplicar abans les mesures, però no tan sols això. Tal com va apuntar Costa, els portuguesos també s’han implicat en l’intent de contenir la propagació: com que el virus hi va arribar més tard, fixant-se en Itàlia i Espanya, van tenir l’opció d’apamar bé i ben aviat allò que vindria. La vida social va caure en picat ja abans l’epidèmia no comencés a deixar petja a l’altre gran estat ibèric.
I és que cada vegada hi ha més veus que assenyalen la poca vista de Sánchez a l’hora de maniobrar, considerant l’avantatge de què disposava atès el precedent d’Itàlia. El darrer va ser el corresponsal a Espanya del prestigiós diari The New York Times, que va descriure la seva gestió com un exemple de la trigança a l’hora de reaccionar i dels errors que els dirigents dels estats europeus han comès un rere l’altre. La premsa internacional també ha coincidit a assenyalar el poc suport de l’oposició que ha estat capaç d’aconseguir, ben al contrari que Costa.
L’historial polític de Portugal també hi ha contribuït. La coalició d’esquerres que hi governa ho fa d’ençà del 2015 i, per tant, ja acumula uns quants anys d’experiència gestora. La Covid-19 va brotar a l’estat espanyol quan encara no feia ni un mes que la primera coalició d’ençà de la Segona República havia començat a caminar. És per això que també hi ha força diferència en la robustesa del sistema sanitari i com l’ha pogut protegir l’executiu de Costa, mentre que aquí els successius governs de Rajoy el desmantellaven. A Portugal ja fa temps que han minvat pronunciadament les polítiques d’austeritat.
Més explicacions: Portugal és l’únic país continental europeu amb només un altre de limítrof. Per això, també, el tancament de la frontera ha tingut una eficàcia tan notable. Les dades oficials consideren que hi ha 560 casos importats, 147 dels quals provenen de l’estat espanyol. Ara que l’ona ve més forta, Costa sí que ha anunciat que endurirà les mesures. Fins dilluns els aeroports seran tancats i serà prohibit de sortir del municipi de residència habitual, a excepció dels qui treballen. A diferència de Sánchez, que ha posat l’estat d’alarma per davant del confinament, Costa ha estat fins ara molt reticent a fer ús dels poders que el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, li ha conferit durant la crisi sanitària.
