21.10.2023 - 02:30
|
Actualització: 21.10.2023 - 10:34
El ministre de Justícia belga, Vincent Van Quickenborne, ha dimitit a causa de la cadena d’errors que va permetre l’assassí de dos afeccionats suecs a Brussel·les romandre a Bèlgica malgrat que Tunísia n’havia sol·licitat fa més d’un any l’extradició.
“És un error individual, un error monumental, un error inacceptable. Un error de conseqüències dramàtiques”, ha dit Van Quickenborne en una conferència de premsa per explicar les raons de la renúncia i defensar que la independència d’un jutge era la base de l’estat de dret i que, per tant, no podia immiscir-se en les decisions d’un magistrat.
No obstant això, tot i que la feina del magistrat és individual i independent, ha dit que ell, com a responsable de Justícia, era qui havia d’assumir la responsabilitat d’aquest “error inacceptable”.
“No busco en absolut cap pretext, no busco cap excusa. Crec que és el meu deure fer-ho, la informació que arriba de la fiscalia em commou perquè he fet tot el possible per millorar la justícia”, ha dit el polític flamenc.
Segons que ha explicat Van Quickenborne en la compareixença, les autoritats tunisianes van sol·licitar el 15 d’agost de 2022 l’extradició d’Abdesalem L., ciutadà tunisià resident de manera irregular a Bèlgica que dilluns passat va assassinar amb un fusell d’assalt dos afeccionats suecs a Brussel·les i en va ferir un tercer.
La sol·licitud d’extradició es va traslladar el primer de setembre del mateix any a la fiscalia de Brussel·les, però el magistrat encarregat no li va donar seguiment i l’expedient no va ser tractat, ha explicat Quickenborne.
El primer ministre belga, Alexander de Croo, ha volgut elogiar el “coratge polític” de Van Quickenborne en un missatge difós a les xarxes socials, i ha anunciat que reuniria d’urgència el consell de ministres amb la fiscalia federal i la policia per abordar la situació.
Van Quickenborne va assistir a primera hora d’ahir a la reunió de ministres de Justícia de la UE a Luxemburg, però va anar-se’n de sobte sense que se sabés per què, fins que a última hora de la tarda va explicar que a les nou del matí havia sabut els detalls de l’expedient que l’havien fet plegar.
Encara que la informació definitiva que l’ha portat a deixar la cartera de Justícia ha estat que no es va examinar la sol·licitud d’extradició enviada per Tunísia, el fet que el presumpte assassí visqués de manera irregular a Brussel·les durant uns quants anys ha deixat en evidència una cadena d’errors que qüestionen els procediments de la intel·ligència i la policia belga.
Després de l’atemptat que va deixar dos morts i un ferit a Brussel·les dilluns, les autoritats del país van confirmar que l’autor confés de l’atemptat va sol·licitar asil el 2019, però les autoritats de Bèlgica li van denegar aquesta protecció i van decretar-ne l’expulsió l’octubre del 2020.
No obstant això, Abdesalem L. va continuar vivint de manera irregular en un barri de Brussel·les amb la seva dona i la seva filla, i no se li va notificar mai l’ordre d’expulsió, tot i que sí que era sota el radar dels serveis de seguretat belgues per tràfic de persones, atès que ajudava immigrants irregulars a arribar de Bèlgica i l’estat francès al Regne Unit.
Les autoritats policíaques belgues també han confirmat aquests darrers dies que tenien alertes de la radicalització d’aquesta persona, però el govern ha recalcat que no el tenien fitxat ni per actes d’extremisme violent ni figurava a la llista de risc de l’Òrgan de Coordinació de l’Amenaça Terrorista (OCAM, per les sigles en francès).
L’assaltant, que dilluns mateix va confessar el crim en un vídeo difós a les xarxes en què s’identificava com a membre de l’autoanomenat Estat Islàmic, va ser mort per la policia la matinada següent de l’atemptat.
