06.09.2015 - 09:48
|
Actualització: 06.09.2015 - 20:54
El ministre d’Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està convençut que la política espanyola té processos democràtics i procediments que permetran de tractar les conseqüències que es derivin de les eleccions a Catalunya. En una entrevista a l’ACN, admet que Noruega observant Catalunya i diu que, com en el cas d’Escòcia, no vol comentar res sobre les qüestions que hi ha en joc. Afegeix que és impossible de tenir resposta sobre què passaria si un nou estat volgués entrar a l’ONU o l’OTAN: ‘Qualsevol situació de fragmentació exigiria una resposta de les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per a tractar aquestes qüestions si sorgeixen.’
Vegeu les seves explicacions en aquest fragment de vídeo:
‘És clar que observem, però com en el cas d’Escòcia no comentem res sobre allò que hi ha en joc’, diu. Deixa clar que el 27-S ‘és notícia arreu d’Europa i també a Noruega’, però no vol donar respostes definitives sobres les conseqüències internacionals que tindria la independència.
Helgesen és, a més de ministre d’Afers de l’Espai Econòmic Europeu i la UE, el cap de gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg.
Segons ell, Noruega, tot i ser és un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, no pot implicar-se en la situació catalana si ningú no li ho demana: ‘La línia base de qualsevol mediació és que les parts involucrades en un problema l’acceptin. Altrament, no hi ha cap raó perquè un tercer pretengui fer-ho.’
I afegeix: ‘Confio que a la política espanyola se seguiran els processos democràtics i procediments per a resoldre-ho.’ No vol precisar quins haurien de ser aquests ‘processos democràtics i procediments’ si Espanya rebutja el referèndum. ‘La gràcia de la democràcia nacional és que correspon als del país en qüestió de parlar i resoldre els afers, i els de fora no han de tenir una opinió sobre el camí que s’obre’, diu.
Noruega estaria disposada a assessorar una de les dues parts si li ho demanés? Helgesen respon amb diplomàcia: ‘Una de les regles d’or de la política és no respondre mai preguntes hipotètiques.’ En cas de declaració d’independència de Catalunya, Noruega reaccionaria d’acord amb el context global. ‘Seguiríem les normes internacionals i el que passés’, diu.
L’adhesió a les organitzacions internacionals
Noruega no forma part de la Unió Europea perquè en dos referèndums, el 1972 i el 1994, els ciutadans hi van votar en contra. Tot amb tot, remarca que el seu país contribueix profundament a la integració europea: ‘Em fa l’efecte que Noruega no és pas gaire diferent d’alguns altres països europeus. Tres quartes parts de la legislació europea s’importen sense gairebé cap canvi.’ D’aquesta manera, tenen gairebé les mateixes normes que els estats membres de la UE pel que fa al mercat únic. A més, els noruecs participen en el sistema de lliure circulació de persones, Schengen, del qual no forma part, per exemple, el Regne Unit, tot i ser un estat membre de la Unió. ‘També participem –diu– en programes com ara Erasmus o Horitzó 2020. En termes pràctics, estem profundament integrats, però ens falta, és clar, el dret de vot.’
Sense cadira al Consell Europeu, però aplicant la immensa majoria de la legislació europea: és així com podria quedar Catalunya en una primera etapa si declara la independència? Helgesen ni ho confirma ni ho desmenteix. ‘No vull respondre preguntes hipotètiques. També em pregunten els britànics què passaria en cas que volguessin sortir de la UE. És impossible de tenir resposta sobre aquestes qüestions fins que no et troben una nova situació’, declara.
La seguretat i l’OTAN
Tanmateix, admet que la comunitat internacional intentaria evitar forats negres al mig d’Europa. Cal tenim present que Noruega és un dels països fundadors de l’OTAN, i que l’actual secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, és noruec, precisament. ‘Qualsevol situació de fragmentació exigiria una resposta de les organitzacions internacionals. No únicament de l’OTAN, sinó també de l’ONU –diu–. Assumeixo que qualsevol país a Europa, nou o antic, voldria garantir el màxim de seguretat possible. Hi ha procediments per a abordar aquestes qüestions, si sorgeixen.’
En el cas de l’adhesió a la Unió Europea, Helgesen es remet als comentaris de l’ex-president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, sobre Escòcia: ‘Va dir molt clarament que Escòcia no seria automàticament membre de la UE si se separés del Regne Unit.’ Amb tot, diu que ‘Barroso sentia que havia estat mal interpretat quan parlava d’expulsió’. I afegeix que simplement és normal que si un país experimenta un procés d’autodeterminació només una part mantingui automàticament ‘els privilegis del país que s’ha trencat’.
‘Quan els Balcans van separar-se, Sèrbia va heretar el seient de Iugoslàvia a l’ONU, però els altres països van demanar l’adhesió i van ser acceptats com a membres –explica–. Per això dic que hi ha procediments per a això, però només un país mantindrà els privilegis automàticament.’ Diu que Iugoslàvia és un cas important i instructiu pel que fa a la llei i els procediments internacionals, tot i que no és comparable amb Catalunya ni Escòcia, perquè allí hi havia ‘conflicte’. Amb tot, el cas demostra que ‘la comunitat internacional té precedents en què es pot basar’, conclou.
