El micromecenatge que salva vides

Imaginem demanar un préstec per pagar una factura hospitalària. En un sistema de sanitat públic com el català sembla impensable. Bé és cert, però, que hi ha deficiències, sobretot arran de la crisi econòmica. Les retallades han posat traves a l’hora de realitzar determinades operacions quirúrgiques, tractaments mèdics o investigacions científiques. Tot i tenir la fama de garrepes, a Catalunya la solidaritat ha permès una millor sanitat a molts ciutadans.

La sanitat s’ha fet un lloc dins d’aquest món de l’economia col·laborativa, juntament amb la comunicació, la música o el cinema, entre d’altres. La reducció de l’ajuda pública, per una banda, i l’escassa aportació privada, per l’altra, ha portat molts ciutadans a recórrer a aquesta tendència solidària.

Acció col·lectiva

Tot i això, iniciar un projecte de micromecenatge sense un equip que guiï o doni suport, és molt difícil. L’equip de l’Obra Social Sant Joan de Déu va assebentar-se’n de la situació. Per aquest motiu, l’any 2012 va crear la plataforma Implica’t, a través de la qual persones de l’entorn dels centres de Sant Joan de Déu promouen reptes solidaris per finançar necessitats concretes. Per exemple, una família vol ajudar l’equip de recerca sobre distròfia muscular a tenir més fons per garantir la continuïtat de la recerca.

La vida de moltes persones ha millorat gràcies a la funció d’aquesta plataforma. Els centres hospitalaris coneixen la importància que té avui dia el crowdfunding sanitari. L’Aina Serra, coordinadora de Implica’t, afirma que aquest tipus d’economia col·laborativa s’ha convertit en una qüestió essencial en la vida de moltes persones i centres com l’Hospital Sant Joan de Déu ho han tingut en compte.

En només 10 mesos s’han aconseguit un total de 200 milions d’euros per ajudar a pagar intervencions quirúrgiques, tractaments mèdics, material especial o investigacions importants per al futur de la sanitat. Això és el que ha succeït als Estats Units gràcies a GiveForward, un portal que recapta fons per permetre pagar despeses mèdiques (incloent viatges, equip, material…) a persones que no poden fer-ne front.

Per ara, a Catalunya no s’han arribat a aquestes xifres perquè gaudeix d’un sistema de sanitat públic universal, a diferència del nord-americà. Tot i això, gra de sorra rere gra de sorra acaba construint muntanyes i la solidaritat dels ciutadans facilita la vida de moltes persones.

Micromecenatge per investigacions

Amb aquestes microaportacions, molts usuaris i investigadors han vist un millor futur per a les seves necessitats. “Amb la salut no s’hi juga”, diu José Manuel Soria, director de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes del Hospital de Sant Pau. El doctor, juntament amb altres investigadors, ha posat en marxa una campanya per conscienciar la població de la importància de les malalties venoses, concretament la trombosi i la insuficiència crònica.

Davant la reducció de pressupost dels serveis públics i per poder continuar amb el projecte d’investigació, el seu equip ha optat per cercar formes de finançament alternatives a través de projectes de crowdfunding.

L’univers del micromecenatge és amplíssim i, tot i ser un àmbit que encara està començant en aquest món solidari, la sanitat no serà menys. Des de malalts que necessiten diners per poder finançar el seu tractament o que pateixen una malaltia que encara no té cura i necessiten fons econòmics, fins a grups investigadors que volen cercar millores en diagnòstics, tractaments i teràpies: tot té cabuda si l’objectiu és millorar la qualitat de la sanitat actual.

Casos particulars

Un altre cas comú en l’economia col·laborativa és el de les malalties minoritàries. El reduït nombre de casos que presenten a Catalunya i arreu del món fa que no s’hi presti la mateixa atenció i servei que a grans malalties com la grip, el càncer o l’infart de miocardi, entre d’altres. Per aquesta raó, les grans investigacions s’enfoquen a les malalties més comunes i les rares manquen d’un diagnòstic ràpid i d’un tractament eficaç.

Què significa portar gairebé tota la vida patint els símptomes d’una malaltia minoritària que ara per ara no té cura ni cap tractament eficaç a llarg termini? Quan arribarà el moment de trobar una solució? La Inés Guerrero pateix la síndrome de Behçet des de ben petita i té l’esperança de posar punt i final a aquesta situació.

Ella i uns 400 catalans en pateixen els seus símptomes, però ara per ara ningú l’està investigant. Això dificulta la trobada d’una cura o teràpia. L’associació de Behçet a l’estat espanyol va iniciar fa uns mesos la cerca de diners per dur a terme la primera investigació de la malaltia.

Zumba, una paella popular, una rifa i un espectacle de pallassos. Moltes persones van gaudir d’una jornada solidària celebrada el passat 15 de novembre a Terrassa i que ha marcat un abans i un després en l’associació. Els seus membres van iniciar el camí del crowdfunding sanitari, a través del qual van aconseguir recaptar un total de 5.332,90 euros gràcies a les activitats organitzades.

La Inés Guerrero, una de les dinamitzadores de l’esdeveniment, es mostra molt satisfeta. “Tot i que necessitem 40.000 cada any, aquest és un molt bon inici per aconseguir el nostre objectiu de començar a investigar la malaltia”, assegura.

El paper d’Internet

El gran ajudant del fenomen d’aquesta col·laboració sanitària és, com no, Internet. L’entorn digital ha fet que aquest nou sistema de finançament esdevingui ideal pel seu ús senzill i ràpid. La xarxa aporta facilitats de comunicació entre els usuaris, els quals hi acudeixen per anunciar el seu projecte, demanar diners i/o facilitar el contacte i la donació.

Per aconseguir la col·laboració de terceres persones, l’originalitat juga un paper molt important. Un exemple és el cas de Iwopi, una plataforma que permet donar els quilòmetres que un usuari acumula mentre corre, camina, va en bicicleta o neda a la piscina i convertir-los en donacions materials.

La solidaritat, però, és l’element indispensable per tal que el projecte de micromecenatge sanitari esdevingui un èxit i comporti una millora de la qualitat de salut de les persones.