El meu Ramon Llull

Diuen que hi ha molts Ramon Llull i que cada lector pot trobar el seu: l’inspirador, el crític, l’investigador, el dialogant, l’ordenador, el viatger, el lògic, l’escriptor, l’autodidacte… Quin és el vostre Llull? Ho hem preguntat a bons lectors de Llull i també a especialistes en la seva obra. El resultat, un tapís de mirades riques per a dibuixar una instantània o per a fer un esbós, estimulant, del gran pensador medieval europeu, fundador del català literari, del qual enguany es commemora el setè centenari de la seva mort. Per això celebrem l’Any Llull.

Lola Badia
Directora del Centre de Documentació Ramon Llull. Universitat de Barcelona
«Ramon Llull era un superdotat que mai no va acabar de prendre consciència de l’abisme que separava la seva capacitat de treball, de pensament abstracte i de disposició per a les experiències de caràcter místic del nivell mitjà de la gent en aquests tres sectors. I això sense esmentar la seva extraordinària capacitat d’escriptura. Recordem que abans de la il·luminació de Randa del 1274, quan encara no havia perfilat el cor metodològic del seu sistema, l’Art, va escriure el Llibre de contemplació en Déu, en català, una llengua que no disposava de cap mena de tradició com a vehicle per a l’expressió de productes d’alta cultura. És un llibre llarg com quatre vegades el Quixot, redactat en una prosa perfectament elaborada. Les altres prop de dues-centes seixanta obres de Llull toquen tots els gèneres coneguts als segles XIII-XIV i estan pensades per a públics diferenciats. Quan va caldre expressar-se en llatí, que era la llengua global del moment, Llull ho va saber fer, com també havia sabut aprendre àrab per poder entrar en contacte amb el grup més nombrós d’infidels que volia atreure el cristianisme amb la seva Art de calcular racionalment la veritat.»

Maribel Ripoll
Comissària de l’Any Llull a les Illes Balears
«El meu Llull és el viatger incansable, compromès amb l’objectiu que dóna sentit a la seva vida, que troba en la paraula l’instrument per recuperar la pau i l’entesa entre els homes. És el Ramon coherent amb un projecte vital, al qual supedita totes i cada una de les seves actuacions que du a terme, una causa que esdevé única. És el Ramon tenaç i persistent malgrat els fracassos evidents, persuasiu fins a l’extrem, que no escatima esforços per fer extensiu a tothom l’instrument que li ha obert el camí vers el coneixement i el descobriment del món, l’instrument que li ha permès lluitar contra la ignorància.»

Joan Santanach
Comissari de l’Any Llull a Catalunya
«Se’m fa molt difícil concretar un únic aspecte de l’obra de Llull que, des del punt de vista personal, m’interessi per damunt de la resta. La seva mateixa condició de figura polièdrica és ja un tret que el fa extraordinàriament atractiu. Potser em decantaria pel Llull escriptor. Els seus llibres són d’una qualitat fora del comú, i això que se situen als inicis de la història de la literatura catalana. A més, escriu sovint com a reacció contra la literatura del seu temps, si més no la profana, i sense que la mateixa creació literària sigui un objectiu per si mateix, sinó que el que li interessa és transmetre el seu pensament i determinats models de comportament als lectors. D’aquí també la seva originalitat. Llull és un vast territori que cal explorar sense prejudicis.»

Joan F. Mira
Escriptor
«El meu Ramon Llull podria ser el cavaller transfigurat, el pelegrí persistent i tossut, el cristià apassionat, el missioner obstinat, el poliglot, el diplomàtic excessiu, el viatger incessant, l’home d’acció que només pensa en la contemplació, el místic i enamorat, el narrador ple d’originalitat, el filòsof que pretén convèncer el món amb una lògica nova, i sobretot podria ser el creador genial d’una llengua literària, el primer europeu que expressa en la llengua del poble un pensament teòric rigorós. I com que hauria de ser, i és de fet, tot això i potser més coses encara, el meu Ramon Llull és simplement un personatge irrepetible, immens i totalment singular en la història d’Europa.»

Miquel Desclot
Escriptor, poeta i traductor. Ha publicat a Proa una versió actualitzada del ‘Llibre de les bèsties’
«El meu Llull és el Llull literari, que és el que conec més bé. Entre altres raons també, perquè les obres de Llull són tantes i tan complexes i no es troben totes editades encara, que és impossible conèixer-lo tot. Però jo recordo que vaig entrar a la facultat de filologia joveníssim i hi vaig entrar llegint el ‘Blanquerna’. Vull dir que abans d’entrar a la universitat ja llegia Llull. Llegia el Llull literari, perquè havia començat amb el ‘Llibre d’amic e amat’. Per tant, el Llull que m’atreu més és el literari. Ara, com que escrivia tan bé, qualsevol cosa que li llegeixis t’ensenya. Llull és un mestre. Encara ara és un mestre.»

Perico Pastor
Pintor. Ha il·lustrat la versió actualitzada del ‘Llibre de les bèsties’ fet per Miquel Desclot (Proa)
«Hi ha un Llull personal que és el del ‘Desconort‘, que m’agrada molt, quan es confessa, ‘La vida de Ramon’ també m’agrada. Hi ha un Llull programàtic, que es pot fer una mica pesat. De tots els personatges de Llull el més entranyable és el fracassat. És a dir, aquesta persona que recórrer mitja Europa trucant la porta de reis i papes i que sovint no l’obren, perquè devia ser molt insistent. Amb aquesta idea tan clara del que volia fer, que no va arribar a fer mai, tot i que va fer un esforç titànic. Aquesta cosa que volia fer no la va arribar a fer mai, però en canvi pel camí va fer una quantitat de coses extraordinàries. Aquest és el personatge, per a mi.»

Pere Antoni Pons
Filòleg, escriptor i periodista. Ha versionat l’obra de Llull, ‘Accidents d’amor’ (Barcino)
«Sobre el Llull fanàtic: A mi el que em resulta més fascinant de Ramon Llull és la seva condició de fanàtic religiós que, contràriament al que era habitual en la seva època i a diferència del que ha estat la tònica general al llarg de la història, va optar per imposar les seves idees, no tan sols a través de la violència –que també–, sinó a través de la literatura, el pensament i la raó. També em sembla fascinant la descomunal ambició literària i intel·lectual -el fanatisme literari i intel·lectual, podríem dir- que va guiar Llull tota la vida, i que el va dur a treballar amb una obstinació i una voluntat perseverants i indoblegables. En aquest sentit, em sembla fins i tot exemplar. Si vols fer una gran obra, consagra totes les teves energies a pensar-la, a escriure-la i a defensar-la, a pesar de tot i contra qui faci falta. Crec que aquesta és una de les lliçons més actuals de Llull.»

Biel Mesquida
Escriptor i poeta
«Ramon Llull és la paraula, i la paraula és el pa i la sal de la nostra cultura i de la nostra civilització. Va ser el primer savi que creà dins la llengua catalana una semàntica nova de trinca per a la paraula «art», creà el sentit de l’art com una tecné, l’artifici clàssic, la feina ben feta, l’obra endreçada, precisa, perfecta. Llull va fer sàvies i sensibles operacions d’ordre semàntic i morfològic amb aquella llengua romànica, el català, que amb els seus treballs i esforços es convertia en una llengua d’alta cultura des del bressol del seu naixement. Però també traspassa la llengua i la descompon i la torna a crear perquè respongui als seus interessos de recerca i divulgació. Llull ultrapassa els límits de la llengua i n’arriba a alterar la composició molecular per obtenir un material mal·leable capaç de dir la realitat i crear realitats noves. Ramon Llull és un homenot d’homenots, el gran escriptor nacional català. »