El Messies serà sempre nostre (i dels presos)

Quan Händel va estrenar El Messies l’any 1742 va destinar-ne els beneficis a una presó i un hospital de Dublín. Poc podia pensar que, gairebé tres segles més tard, el seu oratori seria interpretat de manera professional davant una presó catalana com a mostra de solidaritat envers uns presoners polítics tancats injustament. O potser sí, i per això va escriure això de I will shake all nations, and the desire of the nations shall come (‘faré tremolar totes les nacions i el desig de les nacions arribarà’) a la primera intervenció del baix.

Passaven pocs minuts de les deu del matí d’ahir dissabte i els cotxes més matiners ja enfilaven cap a les zones destinades a l’aparcament a la vora de la presó dels Lledoners, seguint les indicacions de voluntaris amb armilles grogues. Com ja havia passat algunes altres vegades, més tard es formarien cues ben llargues i els menys previsors finalment aparcarien quan el concert ja hauria fet estona que s’hauria acabat. Tot i així no es va sentir ni una botzina, en una nova mostra d’aquest civisme que comença a posar nerviosa alguna gent.

A les 11 del matí, amb molt pocs graus de temperatura i un sol que no aconseguia de perforar els núvols i la boira, mig miler de cantaires i una cinquantena d’instrumentistes van fer la primera i única prova de so, sota la batuta d’un Alfred Cañamero enfilat damunt uns palets de fusta. Experimentats els uns i professionals els altres, aviat ho van tenir lligat. Sense micròfons ni altaveus, en una elevació del pla dels Lledoners a pocs metres de la presó on hi ha tancats set (o més) homes plens de raó, com canta Raimon, el concert podia començar.

Va ser a les 12, puntualment, hora en què els interns poden sortir de les cel·les. Va engegar amb el ‘Al·leluia,’ excepcionalment, que després tornaria a sonar en el lloc que li correspon, per donar més opcions als presos d’escoltar pel cap baix una vegada la peça coral més famosa. Amb un so net i potent, els fragments bíblics de l’Antic Testament que narren la futura vinguda del Messies feien cap als patis de la presó, i qui més qui menys s’imaginava els presos polítics parant l’orella i notant l’escalf de la seva gent. Comfort ye, comfort ye my people (‘consoleu, consoleu el meu poble’).

La iniciativa d’una vigatana que va anar a cantar cançons als Lledoners a principi de desembre, entomada al cap de poc per l’Associació El Messies Participatiu, que ja no necessita ni la Caixa per a organitzar el tradicional i reeixit concert a Barcelona, va ser tot un èxit. Segons els organitzadors, ahir es van aplegar unes nou mil persones als Lledoners, cosa que converteix aquesta cantada en una experiència única i inèdita al món. Una més.

En acabar, els músics miraven d’escalfar-se les mans i tothom agraïa els esforços del sol per a apujar la temperatura d’algun grau. N’hi havia que compartien el cafè dels termos, alguns altres afegien un desig a l’arbre de Nadal ple de llaços grocs de l’esplanada. Molts es feien fotografies amb la presó de fons, els més experts deien que ‘allà mengen i allà dormen’, assenyalant els diferents mòduls. ‘On anem a dinar?’ preguntaven uns, ‘hem d’anar a cantar a Madrid quan se’ls enduguin’, proposaven decidits uns altres. Un noi que fa anys que viu a Nova York explicava orgullós que el seu pare era un dels cantants.

Com tot allò que envolta els presos polítics, el concert d’ahir també tenia un punt d’irreal, no pas de surrealista. T’allunyes una mica de l’escena i veus aquella munió de gent un dissabte fred entre Nadal i Cap d’Any fent música i escoltant-la enmig de camps llaurats, a pocs metres d’una presó grisa com totes les presons, i penses que no pot ser veritat, que algú sortirà de sobte i dirà que ha estat una broma de mal gust i que la càmera que ho enregistrava tot és amagada allà darrere. Però no, aquesta és de fa massa mesos la trista realitat de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Quim Forn, Raül Romeva i Josep Rull. La solució ens la dóna El Messies: Let us break their bonds assunder, and cast away their yokes from us (‘trenquem els seus lligams, traguem-nos el seu jou!’).