Els Estats Units, Rússia, Alemanya i quatre països més van intercanviar ahir dues dotzenes de persones en l’intercanvi més gran de presoners d’ençà de l’apogeu de la Guerra Freda. Entre els alliberats, hi havia els periodistes Evan Gershkovich i Pablo González, Paul Whelan, un grup de dissidents russos i més ciutadans dels Estats Units, Alemanya, Polònia, Eslovènia, Noruega, Rússia i Bielorússia.

Aquest intercanvi de presoners, que inclou un grup dels dissidents i presos polítics més destacats de Rússia, en canvi d’un grup de russos en què hi ha un assassí d’estat, espies i pirates informàtics, és el més gran i complex d’ençà de la Guerra Freda i arriba en un moment en què les relacions entre Rússia i els Estats Units estan més deteriorades que mai a causa de la guerra d’Ucraïna.

De fet no es recorda un cas així des de que el juny del 1985, uns quants mesos després d’haver arribat al poder el dirigent reformista soviètic Mikhaïl Gorbatxov, els Estats Units i la Unió Soviètica van alliberar vint-i-set presoners en l’intercanvi d’espies més gran de la història al pont de Glienicke, entre Potsdam i Berlín Oest -immortalitzat poc després en un famós film de Steven Spielberg que tenia com a protagonista Tom Hanks. Aquell dia l’URSS i uns quants països del Pacte de Varsòvia van lliurar vint-i-cinc presoners acusats d’espionatge en canvi de quatre espies seus, i d’aquesta manera van establir l’escenari per a un desglaç polític i per a acords innovadors de control d’armes entre tots dos països.

Més recentment, hi ha hagut dos intercanvis notables, en el marc ja de la guerra entre Rússia i Ucraïna: el veterà de la Marina Trevor Reed va ser intercanviat pel traficant de drogues rus Konstantin Iaroixenko l’abril del 2022; i l’estrella de bàsquet femení Brittney Griner va ser intercanviada el desembre del 2022 pel traficant d’armes rus Viktor Bout, conegut com el “mercader de la mort” per les seves operacions a l’Àfrica. Però aquests intercanvis, tot i la seua dificultat, no es poden comparar amb el que hi ha hagut fa unes quantes hores a Turquia.

També al 2010, en el que era fins ara l’intercanvi més gran des de la Guerra Freda es van intercanviar catorze suposats espies entre Rússia i Occident. Entre ells hi havia el doble agent Sergei Skripal, enviat per Moscou a la Gran Bretanya, i l’agent encoberta russa Anna Chapman, enviada per Washington a Rússia.

Amb l’ajut dels serveis d’intel·ligència turcs i després de molts mesos de negociació, un primer grup de presoners han estat intercanviats en un dels aeroports de la capital turca. Diversos avions eren sobre la pista i els presoners han canviat tots alhora del que havien arribat al que anava a transportar-los a casa.

Rússia ha alliberat quinze presoners: l’americà Evan Gershkovich, el conegut dissident i periodista russo-britànic Vladímir Karà-Murzà, Liliia Ttxanitxeva, Ilià Iaixin, Ksenia Fadeïeva, Andreï Pivovarov, l’americà Paul Whelan, Alsu Kourmacheva, Oleg Orlov, Alexandra Skotxilenko, Demouri Voronine, el russo-alemany Kevin Lik, l’alemany Patrick Shebel, Guerman Moïjes i Vadim Ostanine. Bielorússia ha alliberat Rico Krieger.

Per la seva banda, els Estats Units han alliberat Vladislav Kliouchine, Roman Seleznev i Vadim Konochtchenok; Polònia ha alliberat el periodista basc nascut a Rússia Pablo González; Noruega ha alliberat Mikhaïl Mikouchine; Eslovènia ha alliberat Artem i Anna Doultsev i els seus dos fills, de vuit anys i onze, i Alemanya ha alliberat Vadim Krasikov. Aquest darrer és un coronel dels serveis d’intel·ligència russos que va ser condemnat a cadena perpètua en una presó alemanya després d’haver comès l’assassinat, ordenat pel Kremlin, d’un dissident rus a Berlín. El govern alemany ha dit que “ha estat molt difícil acceptar la seua posada en llibertat”, però ha reconegut que no podia aturar una maniobra en la qual hi havia involucrats tants països. Segons que s’ha sabut el president Joe Biden va informar el canceller Olaf Scholz de la possibilitat d’aquest intercanvi el passat mes de gener.

La qüestió que tothom es demana és per què Rússia ha accedit a alliberar, de sobte, un nombre tan gran de presoners -tants que s’ha sabut que el mateix Navalni era en la llista quan la van començar a discutir i abans de morir. Especialment tenint en compte que aquest no és un intercanvi d’espies per espies, com era el tracte habitual a la Guerra Freda.

L’explicació no és senzilla, però segurament té a veure amb les matemàtiques. Rússia ha aconseguit de retornar al seu país un nucli de persones molt importants per ells i que són pràcticament tots els que tenien presos a l’occident. I, a canvi, ha hagut de pagar un preu alt. Segurament Putin, que va treballar d’espia a Dresden quan era jove, ha volgut recordar que, seguint la vella tradició del KGB, ells no es desentenen mai dels seus espies, per més anys d’esforços que els coste alliberar-los.

Però també ha aconseguit, en la mesura que tots parlem d’”intercanvi de presoners”, crear la imatge que tothom actua com Rússia i que al final tots els països són iguals. Cosa que no és realment certa. El Kremlin fa anys que s’ha dedicat a detenir de manera arbitrària gent i empresonar-la amb l’única intenció d’intercanviar-la un dia per actius importants dels seus serveis d’intel·ligència que havien caigut en mans de les autoritats occidentals, com en el cas, sobretot, de Vadim Krasikov o de la parella d’espies detinguda a Eslovènia Artem i Anna Doultsev.

El paper de Pablo González encara és molt confús. Ell sempre ha defensat que només és un periodista i que ha estat detingut de manera arbitrària, però el fet que Moscou l’haja reclamat i que Putin mateix l’haja rebut al peu de l’avió amb tots els honors a primera hora de la nit posa si més no una ombra de dubte sobre qui és en realitat.