20.05.2018 - 22:00
Dimecres 23 de maig el mercat de Sant Antoni tornarà a obrir les portes després de més de vuit anys d’obres. Però quina és la història que hi ha rere aquest símbol de l’Eixample? A mitjan segle XIX l’emplaçament de l’estructura actual del mercat era desurbanitzat i fora dels límits de les muralles de Barcelona. Els diumenges s’hi feia comerç ambulant tot aprofitant que era a prop de l’accés sud de la ciutat, el portal de Sant Antoni.
Flanquejat per dues torres, fou construït el 1377 i va rebre el nom del monestir antonià que s’hi va alçar al costat. Aquell convent va servir durant llargues temporades d’hospital per a malalts d’ergotisme, també conegut com a ‘foc de Sant Antoni’ a causa de la creença que les relíquies del sant podien curar-ne les dolences. Ja l’any 1806 l’edifici fou cedit als Escolapis, que van fundar-hi l’Escola Pia de Sant Antoni el 1815.
El mercat de Sant Antoni encara no existia, però la simbologia del sant ja havia arrelat fort a Barcelona. La importància d’aquesta zona era tan gran que era el punt d’entrada obligat a la ciutat. Enric H. March, historiador de la Ciutat Vella, assegura que en part era conseqüència que el 1583 s’hi hagués construït al costat la Casa de la Bolla al costat, amb la funció de recaptar impostos per l’entrada i sortida de mercaderies. ‘Per acreditar que s’havia pagat s’hi afegia una marca de plom amb un segell o una butlla, i d’aquí ve el nom de “bolla”‘, diu.
Però el portal de Sant Antoni era també el punt d’entrada de reis i nobles. Jordi Font és un historiador expert en el barri i, segons la seva recerca, els reis i nobles de totes les èpoques havien d’entrar a Barcelona per aquest portal tot seguint la via Augusta romana (restes de la qual s’han trobat sota el mercat), que arribava directament fins als palaus reials de dintre de les muralles.
‘A l’actual carrer de la Creu Coberta, quan encara tot eren camps, hi havia un hostal en el qual els nobles i els rics es rentaven, es canviaven i passaven la nit abans d’entrar a la ciutat. I això mateix feia la reialesa, però en el monestir de Santa Maria de Valldonzella, emplaçat on ara hi ha la Casa Golferichs’, diu Font. Curiosament, en aquell monestir, fundat per Jaume I el Conqueridor, hi va morir Martí l’Humà.
I no és cap coincidència, perquè la història de Catalunya ha passat per les rodalies de l’actual mercat: l’any 1634 van penjar el cap del bandoler Joan Sala Serrallonga al baluard del portal de Sant Antoni per ordre del virrei-duc de Cardona, i l’11 de setembre de 1714 el general Villarroel va signar la capitulació de les tropes catalanes a la Casa de la Bolla, al costat del portal.
Però tornant al segle XIX, durant la dècada del 1850 Barcelona es feia petita i va començar l’enderroc de les muralles que l’encloïen. El portal de Sant Antoni també va caure i l’ajuntament de l’època va decidir d’ampliar el moviment econòmic obrint mercats en territori fins llavors fora de muralles. Així doncs, el petit mercat de la plaça del Padró s’hauria de traslladar fora.
Amb el pla Cerdà engegat el 1860, una nova Barcelona es perfilava amb un eixample hipodàmic. Tot i que el consistori barceloní optava pel pla radial de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, el govern espanyol hi va imposar la idea de Cerdà. Llavors Rovira i Trias va acceptar l’encàrrec de construir un mercat com no se n’havia fet mai cap, i sobre el plànol que el seu rival havia configurat.
L’any 1872 va començar la construcció del mercat de Sant Antoni, en una peculiar forma de creu. La llegenda diu que l’antic propietari dels terrenys va posar com a condició per a edificar-hi que aquesta fos la planta de l’estructura, guiat per la seva profunda religiositat. Però tothom coneix la desafecció entre Cerdà i Rovira i Trias, i historiadors com Enric H. March sostenen que aquesta planta és una manera de contradir el pla d’illes de Cerdà: és un mercat ideat com les cruïlles del plànol, com un negatiu, un contrari, de la vista aèria de l’Eixample.
El mercat de Sant Antoni es va enllestir i inaugurar el 1882 i de llavors ençà ha estat un centre neuràlgic enmig de la història. L’únic mercat de la vila amb activitat diària tots set dies de la setmana (entre mercat d’aliments, d’encants i dominical). Ha vist cremar l’església dels Escolapis durant la Setmana Tràgica, ha observat els horrors de la guerra Civil Espanyola, ha sentit endins la fam de la postguerra i s’ha adaptat a les necessitats dels veïns.
El barri de Sant Antoni no es va crear formalment fins el 1984, però molt abans el mercat que li dóna nom ja era un punt de trobada al bell nou centre de Barcelona.
