El mapa que posa en context i explica la tanca de Ceuta i Tarajal

  • 49 de les 50 ciutats on es viu millor, inclosa Barcelona, estan darrere d'una tanca que ja és global

VilaWeb

Text

Vicent Partal

14.01.2017 - 18:00
Actualització: 02.07.2022 - 20:44

[Ací trobareu el mateix mapa amb les dades actualitzades]

 

Poseu sobre un mapa les cinquanta ciutats del planeta que estadísticament es considera que tenen un millor nivell de vida. I després pinteu les grans muralles i tanques que s’han erigit els darrers anys per a impedir l’accés d’emigrants sense papers al primer món. El resultat, impressionant, és aquest:

murs.001

49 de les 50 ciutats amb millor qualitat de vida del món es troben avui, de fet, emmurallades rere la gran tanca global. L’única excepció és Singapur, un estat-illa autoritari, que pren també mesures molt agressives per aturar l’emigració.

El mapa dibuixa dos planetes. Dins el mur, on estem nosaltres, hi viu només el catorze per cent de la població mundial però en canvi és ací on hi ha el 73 per cent de la riquesa. A fora de la tanca, en canvi, només hi ha el 27 per cent de la riquesa, que se l’han de repartir el 86 per cent de la població.

En els punts més calents, allà on la pressió demogràfica o política és més intensa, s’han instal·lat o s’estan instal·lant tanques físiques pensades per a impedir el pas. Les principals són les següents:

L’Àrea desmilitaritzada entre les dues Corees o DMZ.
És el terreny neutral que separa ambdues Corees, i que és una reminiscència de la guerra de Corea a la península de Corea, en treva des de l’any 1953. Fa quatre quilòmetres d’ample i 250 de llarg i és avui la zona més perillosa del món.

-Australia’s Northern Approach NA: La barrera nord australiana.
La marina i l’exèrcit de l’aire australià patrullen de forma constant i molt intensa l’anomenada ANP. Són particularment durs enviant cap al nord qualsevol vaixell que consideren que intenta portar emigrants il·legals.

-El Mur. Entre Mèxic i els Estats Units.
La presidència de Donald Trump tornarà a posar el focus sobre el mur que ja separa en moltes zones els Estats Units i Mèxic i que Trump vol que siga un mur complet de banda a banda. Això significaria crear un mur de més de tres mil quilòmetres, més llarg de la Gran Muralla Xinesa. Actualment ja estan fortificats uns cinc cents quilòmetres en total.

-Frontera Marítima de la UE.
La frontera marítima de la Unió Europea és especialment vigilada, sobretot en la zona pròxima a les Illes Canàries i en el canal de Pantelleria i les costes de Líbia. És una de les zones on més persones moren intentant entrar dins la zona tancada.

-Tanca de Ceuta i Melilla.
Les tanques de Ceuta i Melilla són dues construccions de tanca doble, la més alta de les quals arriba als sis metres d’alçada. Es complementen amb una zona desmilitaritzada i una tanca també a la banda del Marroc. La tanca de Ceuta té vuit quilòmetres de llarg mentre que la de Melilla en té dotze i està encara més fortificada. Melilla és el punt on es dirigeix molts emigrants que tenen la voluntat d’arribar a Europa des de l’Àfrica subsahariana.

-Mur entre Israel i Palestina.
El mur entre Israel i Palestina no compleix només una funció d’aturar l’emigració sinó que el seu propòsit essencial està relacionat amb el conflicte entre els dos països. Però en la pràctica s’ha convertit també en un mur que atura emigrants, sobretot procedents de països àrabs i asiàtics. El mur té 721 quilòmetres de llarg.

-Espai Schengen
Una part dels estats membres de la Unió Europea han abolit les fronteres entre ells creant un gran espai de lliure circulació. Aquest moviment, però, s’ha vist acompanyat d’un notable enduriment de les fronteres exteriors. Els darrers anys, sobretot, s’han ampliat molt les tanques als Balcans per intentar aturar l’èxode de refugiats de la guerra de Síria.

 

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor