El mapa de la biodiversitat

La riquesa d’espècies no és homogènia en l’espai i normalment presenta diferències quan comparem diferents llocs. Aquestes diferències solen respondre a gradients d’un o més factors que creen patrons espacials de biodiversitat i depenen de l’escala. A escala local, els patrons de diversitat depenen de l’extensió de l’hàbitat (la relació espècies-àrea), de la productivitat, de l’hostilitat de l’entorn, de la freqüència i intensitat de les pertorbacions o de la reserva regional d’espècies. La diversitat regional es pot veure afectada per l’heterogeneïtat ambiental (la qual augmenta la dissimilitud), encara que també pot actuar a escales espacials majors o menors, i la connectivitat entre diferents hàbitats. Finalment, a escala global, els patrons de diversitat es corresponen amb la latitud, l’altitud o la profunditat, encara que aquests factors representen una o més variables ambientals (productivitat, àrea, aïllament o hostilitat).

Per què alguns llocs són més diversos que altres?

Una ràpida ullada al nostre entorn pròxim hauria de ser prou perquè ens adonàrem que la distribució d’espècies no és homogènia en l’espai i que alguns llocs contenen més espècies que altres amb la mateixa superfície. De fet, les espècies presents en un determinat lloc són el resultat de diversos processos que operen a diferents escales, com les barreres geogràfiques, les limitacions ambientals o les interaccions biòtiques que determinen la composició de les comunitats ecològiques. Tots aquests processos defineixen la composició d’espècies en cada comunitat: el nombre i la identitat d’espècies (o la biodiversitat) en una zona determinada. Quins factors específics influeixen en aquesta distribució heterogènia de la diversitat en l’espai? Aquesta pregunta ha despertat l’interès dels naturalistes des que van començar a explorar el món. Amb el pas del temps van observar que la biodiversitat de molts grups taxonòmics seguia patrons espacials predicibles, per la qual cosa la distribució de la biodiversitat a l’espai es podia explicar gràcies a certs factors, i els patrons observats es repetien en moltes regions del món.

«Els naturalistes van observar que la biodiversitat de molts grups taxonòmics seguia patrons espacials predicibles»

Un dels primers naturalistes que va descriure la relació entre els organismes i els seus entorns va ser Alexander von Humboldt (1769-1859), qui es va centrar principalment en l’efecte de factors geogràfics com el clima sobre diferents tàxons. El treball de Humboldt en la seua expedició científica a Amèrica va inspirar profundament altres naturalistes com Charles Darwin (1809-1882) o Alfred Russel Wallace (1823-1913) a dur a terme les seues exploracions del món. Totes aquestes expedicions van conduir a la posterior cerca de patrons de distribució d’espècies i de diversitat a gran escala. Des de llavors, s’han proposat moltes hipòtesis per a contestar aquesta pregunta, però els factors específics que subjauen als gradients de diversitat continuen essent controvertits. A més, encara que alguns dels patrons poden actuar a diferents escales, la majoria en depenen; per tant, en funció de l’escala espacial que s’estudie, els factors relacionats amb els gradients de diversitat canviaran.

És important subratllar que molts estudis que analitzen patrons espacials de biodiversitat utilitzen el nombre d’espècies (la riquesa d’espècies) com a variable de resposta. Recentment, els biòlegs han començat a centrar-se en altres aspectes de la biodiversitat com la diversitat genètica o funcional. No obstant això, per una qüestió de simplicitat, centrarem aquest repàs només en la diversitat d’espècies. Per tant, d’ara en avant utilitzarem de manera indistinta els termes biodiversitat i riquesa d’espècies. Tot seguit discutirem amb més detall els patrons de biodiversitat a diferents escales espacials.

Llig l’article sencer al web de Mètode

María Antón-Pardo, investigadora postdoctoral en el Programa d’Ecologia i Evolució de la Universitat Federal de Goiás (UFG), Brasil. La seua investigació se centra en l’ecologia i la biodiversitat aquàtica.