El manifest de 120 catedràtics de dret contra les acusacions de rebel·lió i sedició aprofundeix el descrèdit de la justícia espanyola

Més de cent vint catedràtics i professors de dret de l’estat espanyol han signat un manifest contra les acusacions de rebel·lió i sedició de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular contra els presos polítics independentistes. El manifest, titulat ‘La banalització dels delictes de rebel·lió i sedició, s’ha publicat a ElDiario.es i sosté que els presos polítics no van utilitzar la violència durant el procés d’independència.

També alerten de la banalització d’ambdós delictes i critiquen que la fiscalia converteixi en rebel·lió drets fonamentals com el de reunió i manifestació. Assenyalen la insistència de la fiscalia a construir el relat sobre la violència: ‘L’única cosa que fins ara ha demostrat la fiscalia és que totes les mobilitzacions pretenien un referèndum amb mitjans pacífics i democràtics.’ A més, qüestionen la petició de penes de presó.

Aquest no és pas el primer manifest d’acadèmics que qüestiona les acusacions contra els presos polítics, però el text arriba en un moment de descrèdit absolut de la cúpula judicial espanyola, després de l’escàndol del portaveu del PP al senat, Ignacio Cosidó, que deia que el PP controlaria el Suprem des del darrere. Això va ‘forçar’ el jutge Manuel Marchena a renunciar a la presidència del Consell General del Poder Judicial i del Suprem després del pacte entre el PP i el PSOE per a repartir-se els nomenaments de l’òrgan de govern dels jutges.

La crisi de la cúpula judicial, profundament criticada i desacreditada, fins i tot, per les associacions de jutges, s’agreuja cada vegada que el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemna Espanya per incompliment de drets fonamentals. El judici contra els presos polítics i la resta d’encausats per l’1-O pot aprofundir encara més el descrèdit de la justícia espanyola.