El mandat del primer d’octubre, els silencis i incomoditats unionistes i el penediment de Quim Torra

Avui el resultat ja és sabut. La CUP va decidir ahir de mantenir l’abstenció que ja s’havia acordat en cas que el candidat no fos Carles Puigdemont. I no ho és. El candidat que haurà superat tots els impediments ha estat Quim Torra. El diputat de Junts per Catalunya, editor i advocat, es torna a presentar davant la cambra avui i emprèn el discurs amb un record pels presos i exiliats que no poden ser aquí. I també amb un reconeixement als seus familiars presents a la tribuna de convidats. ‘Serem lleials al mandat del primer d’octubre: construir un estat independent en forma de república’, ha dit tot just de començar. També ha parlat de la legitimitat del president Puigdemont i la voluntat de progrés, igualtat d’oportunitats i cohesió social. ‘De la restauració de les nostres institucions a l’elaboració d’una proposta de constitució’, així defineix Torra el trajecte que ha de fer el seu mandat.

‘Arrencada la legislatura, tindrem més força per a fer aquest procés constituent i podrem encarar amb més garanties els judicis pendents’, ha dit. Torra ha defensat una república de tots i amb garanties per a tothom i ho ha fet en català, aranès i castellà, en un clar missatge als qui l’han qualificat de xenòfob o coses pitjors: ‘La República som tots.’ El candidat ha anunciat que el seu govern tornaria a promoure les setze lleis que el govern espanyol ha passat per la piconadora del Tribunal Constitucional. I ha recordat que són lleis que beneficien el benestar de tothom, independentistes i no independentistes. ‘La República Catalana beneficia tothom’, ha dit.

El candidat Torra, poques hores abans de ser president, ha proposat de treballar per trobar grans acords en les matèries que són d’interès per a tothom. I ha enumerat un seguit d’aspectes socials i econòmics que poden ser molt transversals. Quim Torra ha encarat avui el discurs amb un to més social i de programa econòmic que no pas dissabte. Alguns grups d’oposició li havien retret que no parlés d’ensenyament, sanitat, prestacions socials, habitatge, infrastructures, pobresa energètica, fiscalitat, empresa, territori, desocupació, etc. I avui ho ha fet a grans trets en un repàs per a cadascun dels àmbits.

El discurs de Torra s’ha pogut seguir amb un silenci prou respectuós de tots els grups. De fet, a diferència de quan es parla de la independència i després d’haver retret que no parlés de tots aquests punts del programa social, la majoria de diputats de Ciutadans, PSC i PP han passat l’estona que ha durat el discurs de Torra remenant el mòbil mig desconnectats de la sessió. La cosa ha canviat una mica quan ha començat a explicar quins eren els aspectes més urgents en la reversió de les decisions preses aprofitant l’aplicació del 155. A Ciutadans s’han neguitejat quan ha parlat de refer el cos de Mossos d’Esquadra. I s’han trobat obligats a aplaudir (amb desgana, això sí) quan l’orador ha fet una menció en homenatge a les víctimes de l’atemptat de l’agost passat.

Torra ha reivindicat la seva experiència com a directiu d’una empresa d’assegurances durant divuit anys que el va dur a viure a Suïssa. I ha recordat que l’aspecte més destacat dels projectes que encapçalava era quan es feia l’anàlisi de la feina feta i se’n treien conclusions. Ha dit que aquesta experiència havia de servir també per a la tasca que té d’ara endavant. Ha lligat aquesta experiència amb els piulets ‘trets de context’ que li han retret aquests dies. ‘Me’n penedeixo i no tornarà a passar’, ha dit, una frase que ha estat resposta amb rialles d’escarn a la bancada de l’odi.

Torra ha dit que la llibertat que volia per a Catalunya també la volia per a Espanya. I per això ha defensat que la forma republicana havia de ser extensiva a l’estat espanyol. Ho ha dit abans de recordar el compromís del president Irla expressat en les memòries des de l’exili. Ha dit: ‘A l’exili, el president Irla s’adreça a un bon amic seu, el periodista Just Cabot, i, agraint-li la seva felicitació d’any nou, li comenta les seves preocupacions del moment: “El camí que seguirà la joventut catalana, el dret de Catalunya a la seva llibertat i també la pau del món”.’ Els aplaudiments dels tres grups republicans del parlament han clos la primera part del segon debat d’investidura.