16.07.2020 - 19:55
‘Com a conclusió, amb relació al seu PIB, Catalunya ha rebut només el 55,4% de la inversió estatal que li correspondria en el període 2015-2019. Dels 36.463 milions d’euros d’inversions regionalitzades en aquest període, Catalunya havia d’haver rebut, en total, 6.951 milions, dels quals 4.612 milions correspondrien a infrastructures i 2.339 milions a la resta. Malgrat això, només s’hi han invertit 3.849 milions d’euros (amb un dèficit de 3.102 milions), dels quals 3.236 milions s’han destinat a infrastructures (dèficit de 1.376 milions) i 613 milions a altres inversions (dèficit de 1.726 milions).’ Amb aquest paràgraf que tanca el comunicat de premsa que ha passat la Cambra aquest migdia ho tenim pràcticament tot dit i resumit. Les inversions estatals no vénen a Catalunya en el volum que ens tocaria. I el problema no són les infrastructures i prou!
El punt que més m’ha sobtat de l’anàlisi que han presentat és la diferenciació entre inversió en infrastructures i la que es fa en la resta de béns. Habitualment, parlem de les primeres, perquè hi tenim un dèficit acumulat de molts anys i això frena directament el desenvolupament de l’activitat econòmica catalana. No cal entrar en exemples, perquè tots els tenim molt presents. També és cert que dins la inversió estatal, aquestes són la part més important –aproximadament, dos terços del total– i per això se’n parla més.
I aquí l’estudi ens fa avinent una situació que pot semblar paradoxal. Del 2016 ençà, més del 86% de les inversions de l’estat espanyol a Catalunya han estat exclusivament en infrastructures, mentre que a Madrid sols han estat entre un 38,7% i un 50,6% del total. Això vol dir que hem rebut més inversions en infrastructures que no pas Madrid? Doncs sí. Catalunya rep més inversions públiques en infrastructures que Madrid, en valors totals liquidats, com a percentatge del PIB i per habitant. Però encara és molt per sota del conjunt de la resta de comunitats (excloent-ne les forals), i hi ha un dèficit d’inversió en infrastructures molt clar amb el conjunt de l’estat.
Cal insistir, doncs, que amb relació a tot l’estat som molt per sota. I d’aquí ve el dèficit d’infrastructures de què ens queixem, amb tota la raó. Aquests últims cinc anys, la inversió de l’estat espanyol en infrastructures a Catalunya ha estat tan sols d’un 0,23% – 0,36% del seu PIB, mentre que la mitjana a la resta de comunitats autònomes ha estat entre el 0,50% i el 0,70%. Pel que fa a la població, la inversió en infrastructures ha oscil·lat entre 62 euros i 105 per habitant, malgrat que a la resta de comunitats de règim general ha estat de 109 a 137. Ve’t aquí unes xifres preocupants, que es van acumulant any rere any.
I ara passem a la resta d’inversions productives fetes per ministeris i organismes adscrits. Resulta que aquests últims quatre anys, menys del 14% de les inversions de l’estat a Catalunya s’han destinat a conceptes que no són infrastructures, mentre que a Madrid aquest percentatge ha estat entre un 49,4% i un 61,3%. Aquí sí que ens guanyen per golejada; tan sols cal fixar-se en els percentatges. A Catalunya, aquestes inversions van ser solament del 0,01% al 0,05% del PIB entre el 2016 i el 2019; a Madrid, entre el 0,24% i el 0,30%; i a la mitjana de la resta de comunitats de règim general, entre el 0,17% i el 0,28%. En relació amb la població, Catalunya va rebre entre 4 euros i 14 per habitant des del 2016, Madrid de 77 euros a 102 i la resta de comunitats de 35 euros a 65. Madrid rep més que ningú!
Però aquí ve la gran sorpresa que apuntava al primer paràgraf. Resulta que el dèficit entre què ens tocaria –per aportació al PIB– i què rebem, dividit en els dos objectius esmentats, és superior en el corresponent a les inversions que no són infrastructures. Qui ho havia de dir! Per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, ‘la diferència d’aquesta inversió pública entre Madrid i Catalunya és una qüestió estructural, derivada de la concentració sistemàtica de recursos públics diferents de les infrastructures a la capital de l’estat. La diferència entre la inversió dels ministeris, per exemple, és de 1.243 milions d’euros en favor de Madrid, i la diferència entre organismes adscrits és de 1.237 milions, també en favor de Madrid’.
I l’estudi detalla encara més. D’aquests 1.237 milions d’euros de diferència en inversions a càrrec d’organismes adscrits, 1.038 corresponen a cinc àmbits competencials concrets: Defensa, Economia, Interior, Agricultura – Transició Ecològica i Educació i Cultura. I d’aquest subtotal, set organismes específics –CSIC, INTA (Defensa), INE, FEGA (Agricultura)…– acumulen 833 milions d’euros al període 2015-2019. El fet d’haver-hi la seu del sector públic estatal a Madrid s’ha traduït en un volum d’inversió de gairebé 3.000 milions en aquests cinc anys, mentre a Catalunya ha estat només d’uns 600. ‘Aquest és un indicador i un exponent més del model centralista que tenim a Espanya’, conclou Rovira. I poca cosa s’hi pot afegir…
