El malson de l’operació Judes, més a prop de la fi

Més a prop de la fi del malson. Els dotze encausats per terrorisme de l’operació Judes respiren una mica més tranquils avui després d’haver demanat la fiscalia de l’Audiència espanyola que s’apliqués l’amnistia en la seva causa. Caldrà esperar què resol el tribunal, si decideix finalment d’amnistiar-los, però, malgrat la prudència, les sensacions a la sortida de la vista oral d’al·legacions prèvies al judici eren bones. Allò que va començar amb cops de porta, armes a boca de canó, detencions, maltractaments i empresonaments en la ràtzia del setembre del 2019 podria acabar ben aviat, si la sala comparteix el criteri de les defenses i de la fiscalia: en cap moment s’han viscut vulneracions greus de drets humans.

Les defenses fan pinya

La jornada a l’Audiència espanyola ha començat amb caos i decisions imprevistes. El president del tribunal, Alfonso Guevara, conegut pel seu mal geni, ha decidit de fer fora el públic de la sala sense donar cap mena d’explicació. Entre el qual, un dels encausats, Edu Garzón, l’únic present a Madrid, juntament amb Txevi Buigas. Tots dos estaven neguitosos abans de la vista, amb força incertesa per què podia passar. “No ho visc gaire bé. Han passat quasi cinc anys i n’estem una mica farts”, ha expressat Buigas. “Quan va passar això, la meva mare va envellir de cop.”

Però Guevara no ha mostrat gaire les formes aspres habituals ni ha intervingut contínuament com en els altres judicis. Els advocats defensors s’han pogut esplaiar i hi han fet pinya de manera força evident en l’estratègia, malgrat que no tots els encausats tenen la mateixa defensa ni és plenament coordinada. Els advocats de l’Alerta Solidària han demanat d’abordar en exclusiva la qüestió de l’aplicació de la llei d’amnistia, i no la resta de qüestions prèvies, cosa que han acceptat totes les parts.

Sobre l’amnistia, totes les defenses han coincidit que no hi havia cap dubte que els fets s’hi incloïen per l’àmbit temporal i per la naturalesa relacionada amb el procés independentista. L’únic punt en què hi podia haver una discussió jurídica –que han subratllat que era absolutament mínima– era en les exclusions de la llei d’amnistia sobre el terrorisme: els actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea i, al seu torn, hagin causat de manera intencionada vulneracions greus dels drets humans, regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu i en el dret internacional humanitari.

“Si som en aquesta discussió és per com han qualificat els fets la fiscalia i l’acusació popular, que són els qui parlen de terrorisme”, ha dit Montserrat Vinyets, advocada de la defensa, que també ha recordat les punxades telefòniques als encausats i més irregularitats, com ara que durant la causa havien anat apareixent i desapareixent delictes. Tots els lletrats han assenyalat que els fets de què parlava la causa no podien constituir un delicte de terrorisme, però encara menys tenint en compte el terrorisme a què es referia el dret europeu i internacional. En síntesi, actes que impliquin fets dolosos amb resultat de mort, lesions que impliquin pèrdua de membres o deformitats, tractes humans degradants, destrucció d’instal·lacions, tortura, desaparicions forçades, segrest, intimidar greument la població o les institucions mitjançant el pànic… Vulneracions greus dels drets humans.

Terrorisme sense víctimes: del Grup Paparra als ERT

Totes les defenses han reiterat que el relat de les acusacions –un suposat pla dels CDR per “atemptar” després de la sentència contra el procés– en cap cas no recollia fets que indiquessin que s’havien dut a terme aquestes vulneracions greus dels drets humans, simplement perquè no havien passat. Ni hi havia hagut les víctimes que es requeririen, ni hi havia hagut plans concrets per a fer mal a ningú, ni hi havia hagut res que s’assemblés a cap organització terrorista, ni s’havia fet cap acte coactiu contra les institucions. “Han parlat d’infinitat de noms: ‘Grup Paparra’, ‘ERT’ –equips de resposta tàctica–, ‘CDR’, ‘CNI Català’…”, ha dit l’advocat Jordi Busquets. “Només s’ha parlat de fets imprecisos i genèrics, d’hipòtesis, sense concretar objectius. No han concretat ni què havien de fer aquests grups ni quina jerarquia tenien.” De fet, tal com han assenyalat les defenses, aquest suposat terrorisme ni tan sols apareix a la web de l’acusació popular, l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT).

Ni tan sols amb el relat que els CDR preparaven “precursors d’explosius” la causa podria tirar endavant, perquè l’article 3 de la directiva europea no fa referència a la tinença de precursors ni a la tinença de substàncies incendiàries, ni tan sols d’actes preparatoris. “La directiva només fa referència als actes preparatoris quan suposen adoctrinament i atemptats contra la vida, i els escrits d’acusació no parlen de cap acte preparatori punible amb intencionalitat d’atemptar contra la vida”, ha defensat David Aranda. Als escrits d’acusació no s’ha parlat mai de cap atemptat contra la vida humana, sinó d’un delicte d’estralls, sense gaire més concreció.

La fiscalia ara demana certeses, no suposicions

La gran incògnita del dia era quina seria la posició de fiscalia, que ha mantingut en secret durant setmanes, i que no ha acabat de revelar fins al final de l’exposició de la tinenta fiscal de l’Audiència espanyola, Marta Durantez. Ha estat molt contundent demanant l’amnistia perquè l’excepció que la llei preveia per al terrorisme demanava una vulneració de drets humans clara que no havia de “basar-se en suposicions, sinó en certeses”. “El Conveni Europeu de Drets Humans diu que els béns jurídics a protegir són la vida i la integritat física, psíquica i moral. Hauria estat necessària una vulneració greu dels drets humans en els delictes d’estralls, qualificats en grau de temptativa, i que els acusats no arriben a materialitzar. Encara que haguessin volgut posar en risc la vida de les persones, això no es va arribar a produir, i no podem partir de suposicions, sinó de certeses. A més, el legislador ha deixat clara la intenció d’eliminar el caràcter delictiu dels fets que no han posat en perill drets humans.”

Aquest criteri era força esperable perquè és coherent amb el que ha seguit la fiscalia a l’Audiència espanyola i al Tribunal Suprem espanyol en el cas del Tsunami Democràtic, amb característiques semblants. Tanmateix, és remarcable el contrast entre aquest relat actual, després d’haver deixat clar la fiscalia general de l’estat espanyol que la llei havia d’aplicar-se, amb el relat que havia mantingut la fiscalia fins ara, que, precisament, era basat en suposicions, i no pas en certeses.

Esbroncada del jutge a l’acusació popular

En canvi, l’acusació popular, representada per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, a la qual s’adhereixen l’Associació de Víctimes del Terrorisme, l’associació Dignidad y Justicia, l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil, l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil i Vox, ha demanat que no amnistiessin els acusats. Però no solament això, l’advocat que els representa, en nom de José María Fuster-Fabra, vinculat a la ultradreta, ha fet una exposició de motius basada, bàsicament, en una crítica política a la llei d’amnistia. Això després de l’exposició de les defenses, en què han explicat amb detall per què la llei era constitucional i no implicava un indult general i fins i tot han explicitat que en molts altres països les amnisties, també les amnisties amb delicte de terrorisme inclòs, havien estat possibles.

El lletrat ha començat parlant de la “sang catalana i espanyola” que li corria per les venes i ha exposat que la llei no hauria d’haver estat aprovada. Aleshores Guevara sí que ha mostrat el caràcter i l’ha tallat, tal com acostuma a fer quan alguna de les parts es desvia dels fets que es tracten: “De parlamentari, no en tinc res, jo! Vostè critica la llei. A nosaltres ens és igual si la llei és mal feta, mirem si s’ha d’aplicar en aquest cas o no. Torna a la discussió de les Corts, i, per ací, no hi passo.”

Tot seguit, l’advocat s’ha centrat a explicar per què creia que la causa implicava un “terrorisme” inclòs en el dret europeu i internacional, però no ha fet més que referències vagues a la mobilització del Tsunami Democràtic a l’aeroport i a diferents aldarulls i mobilitzacions. “No va passar res més perquè les forces de seguretat ho van evitar”, ha reblat, i s’ha aferrat al grau de temptativa que la fiscalia ja havia aclarit que no era prou per a tirar endavant la causa.

“Estem esgotats”

Després d’aquesta intervenció, el jutge ha deixat la petició d’amnistia vista per a resolució. Una resolució que, previsiblement, se sabrà d’ací a menys d’una setmana. “Després de tot el patiment, avui també estem esgotats”, ha dit Garzón. “Tenim més esperança que fa un dia o un mes, estem contents, però fins que el jutge no es pronunciï, encara tenim una certa incertesa”, ha afegit Buigas. Tots dos s’han mostrat satisfets davant els seus advocats, en una petita trobada que no ha arribat a ser una concentració de suport, tot i que s’hi ha vist alguna personalitat política, com ara Laure Vega, de la CUP.

Caldrà esperar uns quants dies. Guevara ha tingut posicionaments ambivalents en causes passades semblants a aquesta. Va presidir el tribunal que va considerar provada l’existència de Resistència Gallega, una suposada organització armada que ningú no reivindicava, però també va absoldre en un judici posterior uns quants acusats de pertànyer-hi. Sigui com sigui, la incògnita es resoldrà aviat. Si el tribunal decideix de no amnistiar-los i enviar qüestions pre-judicials, el suplici encara es podria allargar dos anys més. Si, en canvi, els amnistia, serà el punt final d’allò que la Guàrdia Civil va batejar com a “operació Judes”. El punt final a un patiment de cinc anys per als encausats i les seves famílies. Amb la incògnita, això sí, que no n’hi hagi prou amb l’amnistia. Que algun altre dia, en algun altre lloc, tornin a trucar de matinada.