El major dels Mossos critica els agents més joves per ‘falta de compromís’ i la ‘queixa constant’

Correcció d’aquesta notícia d’agència, que conté inexactituds: El text de la ponència de Trapero desmenteix que hagi criticat els mossos joves

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha criticat avui els agents més joves del cos. Ha dit que, en general, mostren ‘falta de compromís’ amb el cos i la ‘queixa constant’. Segons Trapero, els agents de l’anomenada generació ‘mil·lenial’, nascuts entre el 1980 i mitjan anys noranta, que són un 16% dels efectius, tenen ‘baixa tolerància a la frustració’ i ‘poca paciència’.

La generació Y
Un 16% dels agents, en total de 2.727, pertanyen a l’anomenada generació Y. D’aquests, 2.046 són homes i 681, dones. La immensa majoria són agents, 128 són caporals i 9 són sergents. Per categories laborals, 237 pertanyen al grup A, però quasi la meitat són del grup C.

La majoria dels comandaments actuals són de la generació X, nascuts a les dècades de 1960 i 1970, la que volia ‘independència’. En canvi, la generació Y ‘té pocs incentius per independitzar-se’ perquè ha viscut en un relatiu benestar econòmic i social. Segons Trapero, les diferències entre la seva generació i la Y és que la seva tenia moltes més ganes d’emancipació personal, d’ambició professional dins de l’organització. En canvi, la Y, penúltima de les existents actualment, prioritza els seus drets laborals, i depèn massa, segons ell, dels seus caps i ‘d’estímuls externs’. ‘Els falta motivació, capacitat d’iniciativa, es queixen per tot, no estan mai contents’, ha explicat. ‘No hem tingut mai tant material com ara, i es continuen queixant’, ha afegit.

A més, considera que aquesta última generació no és gaire pacient i té ‘poca capacitat interna per processar la crítica i acceptar el fracàs’. A això s’afegeix una concepció diferent de la feina, que ha passat ‘de necessitat a obligació’. També els ha retret manca de lleialtat i compromís amb l’organització, i ha posat d’exemple la gran mobilitat laboral i l’absentisme. ‘Aquesta generació valora més les relacions personals que els resultats de l’organització’, ha dit. I ha afegit que difícilment la societat podria permetre’s un cos policíac amb la flexibilitat horària i la conciliació familiar que reclamen els sindicats.

D’una altra banda, creu que aquests joves comparteixen un seguit de valors, com l’ambició individual o el fet d’estar permanentment informats, que s’han d’harmonitzar amb els principis de les generacions anteriors. Per exemple, ha lamentat que molt sovint l’ús intensiu del telèfon mòbil i les xarxes socials pugui arribar a perjudicar la tasca policial, per exemple en operatius de vigilància i seguiment o per la transmissió instantània d’informació policial, que pot posar en risc una investigació i que ha considerat que es confon amb la transparència.

Per resoldre aquest ‘conflicte generacional’, ha conclòs que la comunicació és l’eina per ‘transmetre doctrina’ i ‘establir objectius’ que permetin progressar a nivell individual i col·lectiu. Trapero afirmat que la comunicació és ‘l’element clau’ per afrontar el relleu generacional dintre el cos i situar els ‘mil·lenials’ en càrrecs de més responsabilitat. ‘La comunicació és l’aliment de la generació Y’, ha dit en la seva ponència a la 7a Escola d’Estiu de l’Institut de Seguretat Pública i Ciutadana, que ha tingut lloc al World Trade Center de Barcelona. Sota l’enunciat ‘Generació mil·lenista, preparada per liderar?’, el major ha assenyalat que ‘les noves generacions demanen més lideratge i menys gestió’, i per això les organitzacions han de ser ‘més permeables’.

En resposta al títol de la ponència, Trapero ha apuntat que els més joves ‘estan capacitats per governar’ però que ‘cal ajudar-los’ perquè ‘no es pot retardar el traspàs de poder’. En aquest sentit, ha reconegut que en els alts càrrecs els perfils joves són escassos, i que ‘desapareixen a partir de la categoria de sergents’, on només n’hi ha nou. Per garantir un bon relleu generacional, Trapero ha apostat per aconseguir la seva ‘cooperació’ per un simple ‘càlcul egoista’ dels propis agents, que vegin que les seves expectatives individuals poden servir a l’estructura orgànica.